Jacob Praetorius (el jove)

compositor alemany

Jacob Praetorius, també anomenat Jacob Schultz, i Jacob Praetorius el Jove (der Jüngere) (8 de febrer de 1586 –† octubre de 1651), va ser un compositor i organista alemany del Barroc, un dels més importants de la tradició organística d'alemanya del nord fins a l'arribada de J. S. Bach. Fill de Hieronymus Praetorius i net de Jacob Praetorius, també compositor, venia d'una il·lustre família d'organistes d'Hamburg no emparentada amb Michael Praetorius, un altre famós compositor contemporani.

Plantilla:Infotaula personaJacob Praetorius
Biografia
Naixement8 febrer 1586 Modifica el valor a Wikidata
Hamburg (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 octubre 1651 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Hamburg (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJan Pieterszoon Sweelinck Modifica el valor a Wikidata
AlumnesMatthias Weckmann Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata
Família
PareHieronymus Prætorius Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 005f3b94-121e-4c74-9fd8-a389c167f136 Discogs: 1970941 IMSLP: Category:Praetorius,_Jacob Allmusic: mn0002256144 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Va néixer i va morir a Hamburg. El seu pare va ser el seu primer professor. Des de 1603 va ser organista titular a l'Església de Sant Pere (Petrikirche) d'Hamburg substituint a Heinrich Thor Molen, càrrec que ocuparia fins a la seva mort l'any 1651.

Cap al 1606, viatjà a Amsterdam per estudiar amb Sweelinck, amb qui també estudiria un altre cèlebre organista d'Hamburg, Heinrich Scheidemann. En el marc de la seva activitat d'organista, va ensenyar l'orgue i la composició. El seu alumne més cèlebre és sense cap dubte Matthias Weckmann que estudià amb ell entre 1633-1636 i que més tard seria organista de la Jakobikirche d'Hamburg. Uns altres deixebles van ser Berendt Petri i Heinrich Grimm.[1]

La seva obra comprèn essencialment motets, peces d'orgue i gallardes. L'estil de les seves composicions està format per una mescla d'elements tradicionals i progressistes. De les seves composicions només ens han arribat tres preludis que mostren la diversitat d'estils que dominava. L'estructura consisteix en una obertura lliure, rapsòdica, que presagia l'stylus phantasticus dels compositors alemanys.

Altres enllaços

modifica
  1. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 26, pàg. 1338 (ISBN 84-239-4526-X)