Ya'aqob ben Mahir ibn Tibbōn

astrònom francès
(S'ha redirigit des de: Jacob ben Machir ibn Tibbon)


Ya'aqob ben Mahir ibn Tibbōn (hebreu: יעקב בן מכיר ׳ן תיבון) (Marsella, 1236 - Montpeller, 1305), conegut com a Profatius Judaeus (en llatí) i Don Profiat Tibbon (en romanç), fou un astrònom jueu provençal.

Plantilla:Infotaula personaYa'aqob ben Mahir ibn Tibbon, Profatius Judaeus, Don Profeit
Nom original(he) יעקב בן מכיר ׳ן תיבון Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Jacob ben Makhir ibn Tibbon Modifica el valor a Wikidata
1236 Modifica el valor a Wikidata
Marsella (Comtat de Provença) Modifica el valor a Wikidata
Mort1305 Modifica el valor a Wikidata (68/69 anys)
Montpeller (Corona d'Aragó) Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicJueus Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perTraduccions de l'àrab al hebreu
Activitat
Ocupacióastrònom, traductor, astròleg Modifica el valor a Wikidata
Influències

La família ibn Tibbon era procedent de Granada. El seu besavi, Judàh ben Saul ibn Tibbon, va fugir d'aquesta ciutat durant els disturbis del 1130 i es va establir a Lunèl. Tota la família,[1] coneixedora de l'àrab, es va dedicar a traduir obres àrabs a l'hebreu i, a vegades, al llatí.[2]

Don Profiat va estudiar medicina a Montpeller i entre 1266 i 1267 va viure a Girona, on va ser deixeble de Moshe ben Nahman (Bonastruc ça Porta),[3] però va viure la major part de la seva vida a Lunél i a Montpeller.

Net de Samuel ben Judà Ibn Tibbon, ocupa un important lloc en la història de l'astronomia de l'edat mitjana. Les seves obres, traduïdes al llatí, les van citar Nicolau Copèrnic, Karl Leonhard Reinhold i Christopher Clavius.[4] També va tenir una gran reputació com a metge, i va ser regent de la Facultat de medicina de Montpeller.[5] Tot i així, no es conserva cap obra ni traducció de medicina de la seva ploma.[6]

A la polèmica entre els partidaris i detractors de Maimònides, Jacob va defensar la Ciència contra els atacs d'Ishaq ben Abba Mari i el seu partit, a causa de l'actitud enèrgica de la comunitat de Montpellier.

 
Bastó de Jacob del segle XVI conservat al Museu Galileu de Florència.

S'atribueix a ben Mahir ibn Tibbōn el disseny del bastó de Jacob (Baculus Jacob), que serveix per mesurar la distància angular entre dues estrelles i dos planetes. D'altra banda, Ya'aqob va ser conegut per una sèrie de traduccions de l'àrab a l'hebreu d'obres científiques, de filosofia i, sobretot, per dues obres originals d'astronomia. Les seves traduccions són les següents:

  • Els Elements d'Euclides, dividit en quinze capítols[7]
  • El tractat de Qusta ibn Luqa en l'àmbit de l'esfera armil·lar, en seixanta-cinc capítols[7]
  • Sefer ha-Mattanot , els Data d'Euclides
  • El tractat sobre la Configuració de l'Univers d'Alhazen;[8]
  • Tractat d'Autòlic en l'esfera en moviment
  • Tres tractats de l'esfera de Menelau d'Alexandria[7]
  • Ma'amar bi-Tekunah, o Tekunah al Sefer ', en quaranta-quatre capítols;
  • Tractat sobre l'ús de l'astrolabi d'Azarquiel[7]
  • Compendi de l' Almagest de Tolomeu
  • Iggeret ha-Ma'aseh be-Lua ha-Nira Sofiah
  • Prefaci a l'obra d'Abraham Bar Hiyya
  • Un extracte de l'Almagest sobre l'arc d'un cercle
  • Un tractat d'Averrois anomenat Compendium Organon (Riva di Trento, 1559)
  • Paràfrasi d'Averrois de llibres XI-XIX d'Aristòtil d'història dels animals
  • Mozene ha-'Iyyunim, de Ghazali

Les dues obres originals de Jacob són:

  • Una descripció de l'instrument astronòmic anomenat el Quadrant nou (Bibliothèque Nationale, París, MS. No 1054), en setze capítols, en l'últim dels quals es mostra com construir aquest instrument.[9]
  • Unes Efemèrides o Taules astronòmiques a partir de l'1 de març de 1300 (Munic MS. No 343, 26), derivades de les Taules de Toledo compilades per Az-Zarqalí.[10] Aquestes taules es van traduir al llatí i van gaudir de gran reputació.[11]

Referències

modifica
  1. Romano, 1977, p. 369-377.
  2. Bridger, 1976, p. 216-217.
  3. Lindberg, 1978, p. 69.
  4. Romano, 1977, p. 377.
  5. Astruc, Jean. Mémoires pour servir à l'Histoire de la Faculté de Médecine de Montpellier (en francès). P. G. Cavelier, 1767, p. 166 i ss. 
  6. Romano, 1977, p. 369.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Harper, 1971, p. 61.
  8. Langermann, 2016, p. 34 i ss.
  9. Millàs i Vallicrosa, 1932, p. 220.
  10. Ne'eman, 1983, p. 325.
  11. Harper, 1971, p. 61 i ss.

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ya'aqob ben Mahir ibn Tibbōn» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Vernet, Joan. «Ibn Tibbon, Jacob Ben Machir» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 10 setembre 2013].
  • Schloessinger, Max; Broydé, Isaac; Gottheil, Richard. «Ibn Tibbōn» (en anglès). Jewish Encyclopedia, 2001. [Consulta: 7 novembre 2010].