Obre el menú principal
Astrolabi persa del segle XVIII. Whipple Museum of the History of Science (Cambridge)

L’astrolabi planisfèric, usualment anomenat astrolabi, és un instrument astronòmic d’observació i càlcul analògic amb múltiples funcions basat en la projecció estereogràfica conjunta de les esferes celeste i local sobre el pla equatorial. Fonamentalment, permet mesurar l’altura dels estels i del Sol sobre l’horitzó i, a partir d’aquí, situar el cel en posició i determinar l’hora de l’observació. Els seus orígens es remunten a l'Antiguitat però va ser perfeccionat per les civilitzacions islàmiques, tant en l’aspecte tècnic com en l’ornamental, tot esdevenint objectes de gran valor artístic. El mot prové del grec astrolábion, de ástron «astre» i labḗ «acció de prendre, presa».[1]

Contingut

HistòriaModifica

L’origen de l’astrolabi cal cercar-lo a l’antiga Grècia encara que no se n’ha trobat cap exemplar. Hiparc, al segle II aC, va escriure sobre la projecció estereogràfica, que és el mètode matemàtic en què es basa el funcionament de l’astrolabi. El segle II dC l'astrolabi apareix mencionat per primer cop per Ptolemeu al seu llibre Tetrabiblos.[2]Tanmateix, la descripció més antiga que es coneix d'un astrolabi planisfèric és de Joan Filopò, al segle VI dC, on explica onze usos del mateix. L'astrolabi islàmic més antic que es conserva el va realitzar Nasṭūlus a Bagdad l'any 315 H (927-928) i pertany a una col·lecció privada en dipòsit al Kuwait National Museum.[3]

Introduït a la península Ibèrica pels àrabs, l'astrolabi va ser adaptat a la numeració llatina i construït a Catalunya per Sunifred Llobet, de Barcelona, a la fi del segle X, que n'ensenyà el funcionament a Gerbert d’Orlhac, futur papa Silvestre II, el qual en difongué el coneixement per Europa. Al monestir de Ripoll van ser copiats diversos tractats sobre l’astrolabi. Hom conserva a París, a l'Institut du Monde Arabe (col·lecció Marcel Destombes) un astrolabi construït segons la latitud de Barcelona pels volts de l’any 980. També es conserven diversos astrolabis àrabs trobats a València a finals del segle XI construïts per Ibrāhīm ibn Saʿīd al-Sahlī i el seu fill Muḥammad. L’astrolabi fou usat durant l’edat mitjana pels navegants per calcular la latitud; apareix així l'astrolabi nàutic, que fou substituït per l'octant i posteriorment pel sextant.[4]

Elements de l'astrolabiModifica

Els astrolabis clàssics es van construir gairebé tots a partir del mateix model, el qual, en ser desmuntable, permet la identificació de tots els seus elements. Al costat dels noms en català es mostren llurs respectives equivalències aràbigues:

  • La mare (al-umm) és una caixa cilíndrica amb un fons de poc gruix on s'acoblen la resta elements. Està voltada d'una corona graduada. A la part superior hi ha un suspensori amb una anella per penjar-lo d’una corda. Al dors pot haver-hi dibuixat un quadrat d’ombres per realitzar mesures topogràfiques.
  • Les làmines (al-ṣafāʿiḥ) són uns discs que s'ajusten a l'interior de la corona. Al seu damunt hi ha representades les línies necessàries per al càlcul de l'hora i que depenen de la latitud del lloc. Cada astrolabi pot disposar d’un joc de làmines intercanviables corresponents a latituds diferents.
  • L'aranya o xarxa (al-ʿankabut o al-šabaka) és una làmina perforada que representa la projecció simplificada del cel. En ella hi ha situats els principals estels i el cercle de l'eclíptica, el camí que recorre el Sol al llarg de l'any. L'aranya pot girar entorn del seu eix tal com aparentment ho fa l'esfera celeste cada 24 hores.
  • L'alidada (al-ʿiḍāda), al revers, és una regla que permet alinear l'observació d'un astre a través de dues pínnules foradades amb l'objectiu de mesurar-ne l’altura sobre l’horitzó.
  • L'índex (al-murī), a l'anvers, és una regleta que permet unir el punts de l'aranya convenientment situats sobre la làmina i efectuar la lectura de l'hora sobre la corona graduada de la mare.[5]

Mesura de l'altura d'un astreModifica

 
Astrolabi nàutic per a la mesura de l'altura d'un astre

La mesura de l'altura d'un astre o d'un objecte qualsevol s'efectua al revers de l'astrolabi. Aquesta operació és l'ús més simple que es pot donar a l'instrument. És, de fet, l'única funció que fa un astrolabi nàutic, compost bàsicament per l'alidada i la mare. Un cop subjectat l'astrolabi en posició vertical, l'observador alinea l'alidada amb l'astre que vol mesurar de manera que la seva llum passi a través dels forats de les dues pínnules de l'alidada. El resultat es llegeix sobre l'escala graduada.

  • Si l'astre és un estel, l'ull de l'observador mira directament a través de les dues pínnules de l'alidada.
  • Si l'astre és el Sol, l'observador s'aparta i mira l'alidada des de fora fins que el raig del Sol que passa pel forat de la pínnula més allunyada passi pel forat més proper. La mesura de l’altura del Sol s'anomena «pesar el Sol».[3]

Càlcul de l'horaModifica

Un cop determinada l'altura d'un astre i coneixent la data, es pot calcular l'hora del moment de l'observació. Per a això s'utilitza l'anvers de l'astrolabi, tenint en compte els següents elements:

  • La mare, la qual té inscrites sobre la corona graduada les hores, de 0 a 12 ante meridiem a la meitat esquerra i de 0 a 12 post meridiem a la meitat dreta. Si l'astrolabi es col·loca en posició horitzontal, el suspensori indica el sud, amb l'est a l'esquerra i l'oest a la dreta.
  • La làmina de la latitud corresponent. En ella hi ha dibuixada una trama de circumferències no concèntriques que representen les projeccions dels almucantarats, que són les línies que uneixen altures iguals. L'almucantarat de 0º correspon a l'horitzó del lloc d'observació. Normalment, la seva separació va de 5º en 5º fins al zenit amb, de vegades, els almucantarats dels crepuscles (-6º, -12º, -18º) per sota de l'horitzó.[6]
  • L'aranya, amb els seus estels i l'eclíptica, al damunt de la qual hi ha marcades les diferents posicions del Sol al llarg de l'any. Pot ser que tingui marcats els mesos o, en els astrolabis antics, els signes del zodíac, o ambdós.

Un cop determinada l'altura d’un estel (o del Sol) sobre l'horitzó, es fa girar l'aranya fins que es superposa el punt que representa l'estel (o el Sol a l'eclíptica) sobre l'almucantarat corresponent a l'altura mesurada. Aleshores l’esfera celeste i l’esfera local estan en la posició correcta i tots els estels queden situats automàticament sobre els seus almucantarats. L'índex, alineat amb la posició del Sol, assenyalarà l'hora sobre la corona graduada.[6]

L'hora obtinguda és l'hora solar aparent. En l'ús modern de l'astrolabi, aquesta mesura ha de ser corregida tenint en compte l'equació del temps i la diferència de longitud respecte el centre del la zona horària, així com l'aplicació de l'horari d'estiu o d'hivern.[7]

GaleriaModifica

ReferènciesModifica

  1. Bruguera i Talleda, Jordi. Diccionari etimològic. Barcelona: Enciclopèdia catalana, 1996. ISBN 84-412-2516-8. 
  2. Hernández Pérez, Azucena. Astrolabios en Al-Andalus y los reinos medievales Hispanos. Madrid: La Ergástula, 2018. ISBN ISBN 978-84-16242-31-3. 
  3. 3,0 3,1 Winterburn, Emily. «Using an Astrolabe» (en anglès). Muslim Heritage. [Consulta: 15 abril 2019].
  4. «Astrolabi». Gran enciclopèdia catalana. [Consulta: 15 abril 2019].
  5. Viladrich i Grau, Mercè. El Kitāb al-ʿamal bi-l-asṭurlāb (Llibre de l'ús de l'astrolabi) d'Ibn Al-Samḥ: estudi i traducció. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1986. ISBN 978-84-7283-085-1. 
  6. 6,0 6,1 Casinello Espinosa, Andrés «Representaciones del cielo III: El Astrolabio». Astronomía, Febrer 2019.
  7. Morrison. The Astrolabe (en anglès). Cambridge: Janus, 2007. ISBN 978-0939320310. 
  8. «Tesoros del Museo Arqueológico Nacional». Ministerio de Cultura y Deporte. [Consulta: 15 abril 2019].
  9. «Astrolabium» (en alemany). Germanisches Nationalmuseum (Nuremberg). [Consulta: 15 abril 2019].
  10. «Astrolabe of ʿUmar ibn Yusuf ibn ʿUmar ibn ʿAli ibn Rasul al-Muzaffari» (en anglès). Metropolitan Museum of Art (Nova York). [Consulta: 15 abril 2109].
  11. «Adler Collections» (en anglès). Adler Planetarium (Chicago). [Consulta: 15 abril 2019].

Enllaços externsModifica