Jacques-Émile Blanche

Jacques-Émile Blanche
	Jacques-Émile Blanche realitzant el retrat de Maria de Heredia, 1893
Biografia
Naixement	Jacques-Émile Blanche; 31 gener 1861 ; 16è districte de París (França)
Mort	30 setembre 1942 (81 anys); Offranville (França)
Sepultura	cementiri de Passy
Residència	Offranville (1902–1942); París (1861–)
Nacionalitat	Francesa
Activitat
Ocupació	pintor, fotògraf, litògraf, crític d'art, gravador, escriptor, col·leccionista d'art
Activitat	1881 - 1942
Membre de	Lliga de la Pàtria Francesa ; Comité national de l'estampe ; Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France
Art	Pintura i literatura
Gènere	Retrat
Professors	Henri Gervex
Alumnes	Amédée Ozenfant, Benedicte Brummer, Johannes Hohlenberg i Helena Sturtevant
Representat per	Artists Rights Society
Obra
Obres destacables	Obres destacables (dècada del 1890) Fleurs dans un vase; (1903) La Famille Halévy; (1915) Igor Stravinsky ;
Localització dels arxius	Arxius departamentals d'Yvelines, document → carta [ 166J, Ms 13061-13117] ;
Família
Pare	Émile Blanche
Parents	Esprit Blanche, avi patern
Premis
	(1930) Comandant de la Legió d'Honor ;

Jacques-Émile Blanche (París (Dte.16), 1 de febrer de 1861^[1] - Offranville, Alta Normandia, 30 de setembre de 1942) va ser un pintor, gravador i escriptor francès. Va gaudir d'una excel·lent educació cosmopolita, creixent a Passy, a una casa que en el passat va pertànyer a la princesa de Lamballe, que encara conservava l'atmosfera del refinament i l'elegància del segle xviii i va influir en el seu gust i obra. Encara que va rebre alguna formació pictòrica d'Henri Gervex, pot ser considerat autodidacte. Va adquirir gran reputació com a pintor de retrats; el seu art deriva de fonts angleses i franceses, és refinat, de vegades molt elegant, però ple de caràcter. Entre les seves obres principals estan els retrats del seu pare, de Marcel Proust, del poeta Pierre Louÿs la família Thaulow, Aubrey Beardsley i Yvette Guilbert.

A la següent etapa de la seva carrera es va limitar l'espontaneïtat impressionista, continuant una tècnica personal, pseudopuntillista, amb gran efecte, especialment l'utilitzat al retrat d'una única figura. També va ampliar la gamma de colors càlids com es mostra al retrat de l'escritor Paul Adam.^[2] Entre els seus molts models va tenir Maria de Heredia, filla del poeta francès José María de Heredia.

Freqüentava el saló de Geneviève Bizet, esposa de Georges Bizet, esdevinguda posteriorment Madame Straus, en casar-se amb Émile Straus, ben conegut del tot París literari i artístic (Edgar Degas, Marcel Proust, Georges de Porto-Riche, Paul Bourget, etc.).^[3]

Va ser elegit membre de l'Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France l'any 1935.

Obres

Jane Roberts va establir el 1987 el catàleg raonat de l'obra de Jacques-Émile Blanche, primera monografia dedicada a l'artista.^[4]

Pintures

Estudi per un retrat de Raymond Radiguet,^[5] Museu de Belles Arts de Rouen
Retrat d'André Gide (1912), Museu de Belles Arts de Rouen
Jean Cocteau en peu a Offranville (1912), Museu de Belles Arts de Rouen
El Grup dels Sis (1922), Museu de Belles Arts de Rouen ^[6]
Retrat de Paul Morand , museu de les belles arts de Rouen
Retrat de René Crevel , París, museu Carnavalet
Retrat de Mary Cassatt , París, museu Carnavalet
Retrat de Marcel Proust (1892), París, Museu d'Orsay^[7]
Ígor Stravinski (1915), París, Cité de la musique^[8]
Retrat de Pierre Louÿs (1893), col·lecció privada^[9]

Obres de Jacques-Émile Blanche
Retrat de Marcel Proust (1892), París, Museu d'Orsay.
Aubrey Beardsley (1895), Londres, National Portrait Gallery.
Portrait de la romancière Colette,1905 - Museu Nacional d'Art de Catalunya
Le Concert (vers 1912), Museu d'art modern i contemporani (Strasbourg).
Igor Stravinsky (1915), París.
Le Groupe des Six (1922), Museu de Belles Arts de Rouen.

Exposicions

Biennal de Venècia, 1912 : cartells decoratius per al Pavelló Francès
«Del costat d'en Jacques-Émile Blanche. Un saló a la Belle Époque», del 10 d'octubre de 2012 al 27 de gener de 2013, París, Fundació Pierre Bergé - Yves Saint-Laurent.
«Jacques-Émile Blanche a Normandia Cinquanta anys de trobades artístiques» del 25 de maig de 2013 al 13 d'octubre de 2013, castell de Dieppe

Referències

Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.

↑ «acte de naixement n° 16e/76/1861». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 7 octubre 2014].
↑ "Le Muse", De Agostini, Novara, 1964, Vol.II, p.293
↑ Collet, Georges-Paul. Droz. Correspondance Jacques-Émile Blanche - Maurice Denis (1901-1939) (en francès), 1989, p. 157 (Textes littéraires français). ISBN 978-2-600-02643-7 [Consulta: 7 octubre 2014].
↑ Roberts, Jane. Jacques-Émile Blanche (en francès). Gourcuff Gradenigo, 2012. ISBN 9782353401291.
↑ Blanche dona al novel·lista pròdig la imatge tràgica d'un jove déu ferit de mort, faccions cansades i l'orella vermella de la febre; les obres amuntegades prop seu són el Bal du comte d'Orgel, que no va tenir temps de rellegir-lo fins al final.
↑ [https://web.archive.org/web/20140506013634/http://www.amis-musees-rouen.fr/v2/images/stories/2013/amam%202013%20basse%20def%201.pdf Arxivat 2014-05-06 a Wayback Machine. Arxivat 2014-05-06 a Wayback Machine. Arxivat 2014-05-06 a Wayback Machine. Arxivat 2014-05-06 a Wayback Machine. Arxivat 2014-05-06 a Wayback Machine. PDF La Gazette des Amis des musées de Rouen et du Havre sur amis-musees-rouen, p.7] Arxivat 2014-05-06 a Wayback Machine. (francès)
↑ «Noticia a la web del musée d'Orsay». Arxivat de l'original el 2014-05-06. [Consulta: 7 octubre 2014].
↑ Noticia a la web del musée d'Orsay
↑ Exposada a París a la Fundació Pierre-Bergé-Yves Saint-Laurent el 2013, reproduït a Connaissance des Arts, n° 4 bis.

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jacques-Émile Blanche

Georges-Paul Collet, Jacques-Émile Blanche, Bartillat, 2006, ISBN 284100385X
Juliette Kotowicz, « Jacques-Émile Blanche, le peintre-écrivain normand », dans Patrimoine normand, n°83, automne 2012
Jérome Neutres et Jane Roberts, Du côté de chez Jacques-Émile Blanche, éditions Skira Flammarion, 2012, 160.p.
(francès),(anglès)Jane Roberts, Jacques-Émile Blanche 1861-1942, Gourcuff-Gradenigo, Paris, 2012, 208.p., ISBN 978-2-35340-128-4. Primera monografia consagrada a l'artista.

[1] «acte de naixement n° 16e/76/1861». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 7 octubre 2014].

[M-2] "Le Muse", De Agostini, Novara, 1964, Vol.II, p.293

[3] Collet, Georges-Paul. Droz. Correspondance Jacques-Émile Blanche - Maurice Denis (1901-1939) (en francès), 1989, p. 157 (Textes littéraires français). ISBN 978-2-600-02643-7 [Consulta: 7 octubre 2014].

[Roberts2012-4] Roberts, Jane. Jacques-Émile Blanche (en francès). Gourcuff Gradenigo, 2012. ISBN 9782353401291.

[5] Blanche dona al novel·lista pròdig la imatge tràgica d'un jove déu ferit de mort, faccions cansades i l'orella vermella de la febre; les obres amuntegades prop seu són el Bal du comte d'Orgel, que no va tenir temps de rellegir-lo fins al final.

[6] [https://web.archive.org/web/20140506013634/http://www.amis-musees-rouen.fr/v2/images/stories/2013/amam%202013%20basse%20def%201.pdf Arxivat 2014-05-06 a Wayback Machine. Arxivat 2014-05-06 a Wayback Machine. Arxivat 2014-05-06 a Wayback Machine. Arxivat 2014-05-06 a Wayback Machine. Arxivat 2014-05-06 a Wayback Machine. PDF La Gazette des Amis des musées de Rouen et du Havre sur amis-musees-rouen, p.7] Arxivat 2014-05-06 a Wayback Machine. (francès)

[7] «Noticia a la web del musée d'Orsay». Arxivat de l'original el 2014-05-06. [Consulta: 7 octubre 2014].

[8] Noticia a la web del musée d'Orsay

[9] Exposada a París a la Fundació Pierre-Bergé-Yves Saint-Laurent el 2013, reproduït a Connaissance des Arts, n° 4 bis.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]