Jacques-Émile Blanche

pintor francès

Jacques-Émile Blanche (París (Dte.16), 1 de febrer de 1861[1] - Offranville, Alta Normandia, 30 de setembre de 1942) va ser un pintor, gravador i escriptor francès. Va gaudir d'una excel·lent educació cosmopolita, creixent a Passy, a una casa que en el passat va pertànyer a la princesa de Lamballe, que encara conservava l'atmosfera del refinament i l'elegància del segle XVIII i va influir en el seu gust i obra. Encara que va rebre alguna formació pictòrica d'Henri Gervex, pot ser considerat autodidacte. Va adquirir gran reputació com a pintor de retrats; el seu art deriva de fonts angleses i franceses, és refinat, de vegades molt elegant, però ple de caràcter. Entre les seves obres principals estan els retrats del seu pare, de Marcel Proust, del poeta Pierre Louÿs la família Thaulow, Aubrey Beardsley i Yvette Guilbert.

Infotaula de personaJacques-Émile Blanche
Blanche - Marie de Regnier.jpg
Jacques-Émile Blanche realitzant el retrat de Maria de Heredia, 1893
Biografia
NaixementJacques-Émile Blanche
31 gener 1861 Modifica el valor a Wikidata
16è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 setembre 1942 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Offranville (França) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentcementiri de Passy Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatFrancesa
Activitat
OcupacióPintor, gravador, escriptor, crític d'art i fotògraf Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ArtPintura i literatura
GènereRetrat Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsHenri Gervex Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAmédée Ozenfant, Benedicte Brummer, Johannes Hohlenberg i Helena Sturtevant Modifica el valor a Wikidata
Representat perArtists Rights Society Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
PareÉmile Blanche Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: f4d6eca3-dfcf-4896-bd7e-f049fba1b6a5 Find a Grave: 120121244 Modifica el valor a Wikidata

A la següent etapa de la seva carrera es va limitar l'espontaneïtat impressionista, continuant una tècnica personal, pseudopuntillista, amb gran efecte, especialment l'utilitzat al retrat d'una única figura. També va ampliar la gamma de colors càlids com es mostra al retrat de l'escritor Paul Adam.[2] Entre els seus molts models va tenir Maria de Heredia, filla del poeta francès José María de Heredia.

Freqüentava el saló de Geneviève Bizet, esposa de Georges Bizet, esdevinguda posteriorment Madame Straus, en casar-se amb Émile Straus, ben conegut del tot París literari i artístic (Edgar Degas, Marcel Proust, Georges de Porto-Riche, Paul Bourget, etc.).[3]

Va ser elegit membre de l'Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France l'any 1935.

ObresModifica

Jane Roberts va establir el 1987 el catàleg raonat de l'obra de Jacques-Émile Blanche, primera monografia dedicada a l'artista.[4]

PinturesModifica

ExposicionsModifica

  • Biennal de Venècia, 1912 : cartells decoratius per al Pavelló Francès
  • «Del costat d'en Jacques-Émile Blanche. Un saló a la Belle Époque», del 10 d'octubre de 2012 al 27 de gener de 2013, París, Fundació Pierre Bergé - Yves Saint-Laurent.
  • «Jacques-Émile Blanche a Normandia Cinquanta anys de trobades artístiques» del 25 de maig de 2013 al 13 d'octubre de 2013, castell de Dieppe

ReferènciesModifica

  Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba sota domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911. 

  1. acte de naixement n° 16e/76/1861
  2. "Le Muse", De Agostini, Novara, 1964, Vol.II, p.293
  3. Collet, Georges-Paul. Droz. Correspondance Jacques-Émile Blanche - Maurice Denis (1901-1939) (en francès), 1989, p. 157 (Textes littéraires français). ISBN 978-2-600-02643-7 [Consulta: 7 octubre 2014]. 
  4. Roberts, Jane. Jacques-Émile Blanche (en francès). Gourcuff Gradenigo, 2012. ISBN 9782353401291. 
  5. Blanche dóna al novel·lista pròdig la imatge tràgica d'un jove déu ferit de mort, faccions cansades i l'orella vermella de la febre; les obres amuntegades prop seu són el Bal du comte d'Orgel, que no va tenir temps de rellegir-lo fins al final.
  6.  PDF La Gazette des Amis des musées de Rouen et du Havre sur amis-musees-rouen, p.7 (francès)
  7. Noticia a la web del musée d'Orsay
  8. Noticia a la web del musée d'Orsay
  9. Exposada a París a la Fundació Pierre-Bergé-Yves Saint-Laurent el 2013, reproduït a Connaissance des Arts, n° 4 bis.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jacques-Émile Blanche
  • Georges-Paul Collet, Jacques-Émile Blanche, Bartillat, 2006, ISBN 284100385X
  • Juliette Kotowicz, « Jacques-Émile Blanche, le peintre-écrivain normand », dans Patrimoine normand, n°83, automne 2012
  • Jérome Neutres et Jane Roberts, Du côté de chez Jacques-Émile Blanche, éditions Skira Flammarion, 2012, 160.p.
  • (francès),(anglès)Jane Roberts, Jacques-Émile Blanche 1861-1942, Gourcuff-Gradenigo, Paris, 2012, 208.p., ISBN 978-2-35340-128-4. Primera monografia consagrada a l'artista.