Jacques-François Blondel

arquitecte francès

Jacques-François Blondel (8 de gener de 1705 — 9 de gener de 1774) va ser un mestre i arquitecte francès.[1] Va ser nomenat professor de l'Académie d'Architecture el 1762, i el seu Cours d'architecture (1771–1777), va reemplaçar el llibre publicat l'any 1675 per part del seu homònim François Blondel, que havia ocupat el mateix lloc de professor a finals del segle xvii.[2]

Infotaula de personaJacques-François Blondel
Portrait of Jacques-François Blondel - Musée Carnavalet - Braham 1980 p37.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 gener 1705 Modifica el valor a Wikidata
Roan (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 gener 1774 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte, enciclopedista, urbanista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsJean Mariette, Jean Francois Blondel i Gilles-Marie Oppenord Modifica el valor a Wikidata
AlumnesNicolas de Pigage, Marie-Joseph Peyre, Claude Nicolas Ledoux, Alexandre-Théodore Brongniart, Pierre Rousseau i André Jacques Roubo Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeManon Balletti (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Edifici de la plaça de Metz, obra de Jacques-François Blondel

Blondel nasqué a Rouen,.[3] Cap a 1726 s'estava a París on va continuar els seus estudis amb Gilles-Marie Oppenord, de qui adquirí el coneixement del Rococó. També treballà amb Pierre-Jean Mariette i va contribuir a l'obra d'aquest titulada L'Architecture françoise (1727, 1738), com a redactor i gravador de dibuixos d'arquitectura del llibre.[1] Blondel evolucionà cap a una arquitectura de tipus clàssic, racionalista i conservadora

La seva primera obra en solitari va ser de tipus enciclopèdic i molt influent, es titulava De la Distribution des Maisons de Plaisance, et de la Décoration des Edifices en General, ( 1737).[4]

El mateix any, obrí la seva pròpia escola privada d'arquitectura a París, l'École des Arts,.[5] Als anys següents molts arquitectes van treure profit de les seves lliçons: Boullée, Brongniart, Chalgrin, La Guêpière, Desprez, de Wailly, Gondoin, Ledoux, Guimard i Rondelet, i de forasters que distribuirien el Neoclassicisme: com Sir William Chambers, i Caspar Frederik Harsdorff.[6]

Porta occidental de la catedral de Metz, dissenyada per Blondel el 1764

En la seva obra clara i racional titulada Architecture françoise (4 volums, 1752 - 1756) va cobrir informació d'edificis del segle anterior a París i els seus voltants [7]

Per a l'Encyclopédie de Diderot va escriure articles sobre la construcció,[8] i també sobre l'arquitectura, i hi contribuí amb uns 500 articles entre els anys 1751 i 1774.[9]

En el seu Cours d'architecture de vegades s'anomena ell mateix com el "Petit Blondel" per a diferenciar-se del "Grand Blondel", de la seva Architecture françoise.[10]

Vida privadaModifica

Blondel es va casar amb Marie Anne Garnier el 1729. El seu fill, Georges-François Blondel, nascut el 1730, va esdevenir gravador d'arquitectura. També tingueren una filla, Claudine Angelique. Després de la mort de la seva primera esposa el 1755, Jacques-François es va casar amb Manon Balletti el 1760. Balletti és coneguda per la seva relació amb Giacomo Casanova. El seu fiil, Jean-Baptiste Blondel, va esdevenir arquitecte oficial de la ciutat de París.[4] Durant la seva malaltia final, Jacques-François va demanar ser portat a la seva aula del Louvre, on morí envoltat pels seus llibres, les seves maquetes d'arquitectura i els seus estudiants.[11]

ReferènciesModifica

Notes

  1. 1,0 1,1 Arnold 1998.
  2. Colognola states that Jacques-François Blondel was the grandson of François Blondel. This is not supported by Arnold 1998, Tadgell 1998, Herrmann 1982, Harrington 1982, or Braham 1980, pp. 37–39.
  3. Sturges 1952, p. 16.
  4. 4,0 4,1 Harrington 1982, p. 220.
  5. Sturges 1952:16.
  6. Millard, 1993, p. 25
  7. Blondel, quoted in Sturges 1952:16.
  8. Frank A. Kafker: Notices sur les auteurs des dix-sept volumes de « discours » de l'Encyclopédie. Recherches sur Diderot et sur l'Encyclopédie (1989) Volume 7 Issue 7 p. 130–131
  9. Schwab 1984, p. 491.
  10. Benjamin Smith 1918, p. 1100; Edward Smith 1904, p. 239.
  11. Harrington 1982, p. 223.

Fonts

  • Arnold, Dana (1998). "Blondel" in Turner 1998, vol. 4, pp. 162–165.
  • Braham, Allan (1980). The Architecture of the French Enlightenment. Berkeley: University of California Press. ISBN 9780520067394.
  •    «Blondel, Jacques François». A: Hugh Chisholm. Encyclopædia Britannica (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911. 
  • Colognola, Rita. «Jacques-François Blondel (and Pierre Patte)». Antiquariaat Papyrus. [Consulta: 3 gener 2012].
  • Harrington, Kevin (1982). "Blondel, Jacques-François" in Placzek 1982, vol. 1, pp. 220–223.
  • Hermann, Wolfgang (1982). "Blondel, François" in Placzek 1982, vol. 1, pp. 216–219.
  • The Mark J. Millard Architectural Collection: French Books (National Gallery of Art) 1993. ISBN 0-8076-1281-2
  • Placzek, Adolf K., editor (1982). Macmillan Encyclopedia of Architects. New York: Collier Macmillan Publishing. ISBN 9780029250006.
  • Schwab, Richard N. (1984). Inventory of Diderot's Encyclopédie. VII. Inventory of the plates, with a study of the contributors to the Encyclopédie by John Lough. Oxford: The Voltaire Foundation at The Tayor Institution. ISBN 9780729403108.
  • Smith, Benjamin Eli (1918). The Century Cyclopedia of Names. New York: The Century Co. View at Google Books.
  • Smith, Edward R. (1904). "The Topographical Evolution of the City of Paris. IV. Royal Paris" in House & Garden, vol. 6 (July to December, 1904), pp. 227–239 (at Google Books).
  • Sturges,W. Knight (1952). "Jacques-François Blondel" The Journal of the Society of Architectural Historians 11.1 (March 1952:16-19).
  • Tadgell, Christopher (1998). "Blondel, (Nicolas-)François" in Turner 1998, vol. 4, pp. 165–166.
  • Turner, Jane, editor (1998). The Dictionary of Art, reprinted with minor corrections, 34 volumes. New York: Grove. ISBN 9781884446009.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jacques-François Blondel