Jacques Léonard Laplanche
Jacques Léonard Goyre-Laplanche (Nevers (Nièvre), 8 de maig, 1755 - Salbris (Loir-et-Cher), 3 de novembre, 1817), va ser un membre del clergat i polític de la Revolució Francesa.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Jacques Léonard Goyre-Laplanche  8 maig 1755 Nevers (França) |
| Mort | 3 novembre 1817 (62 anys) Salbris (França) |
 Diputat a l'Assemblea Nacional | |
| | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | París |
| Ocupació | polític |
Sota la Revolució modifica
A l'inici de la Revolució, Jacques Léonard Laplanche era un monjo benedictí a Nevers. Va ser nomenat vicari general del bisbe constitucional de Nièvre. El setembre de 1792, Laplanche fou escollit diputat pel departament de Nièvre, el sisè de set, a la Convenció Nacional.[1]
S'asseu als bancs dels Montagnards. Durant el judici de Lluís XVI, va votar a favor de «la mort el més aviat possible» i va rebutjar l'apel·lació al poble i la suspensió de l'execució.[2] No va participar en la votació de l'acusació de Jean-Paul Marat l'abril de 1793.[3] Va votar en contra del restabliment de la Comissió dels Dotze el mes següent.[4]
Laplanche va ser enviat en missió als departaments de Loiret i Nièvre el març de 1793 al costat de Jean-Marie Collot d'Herbois, per tal d'accelerar l'impost de masses.[5] Va informar de la seva missió als diputats a Vendémiaire any II (octubre de 1793) que van aprovar la seva conducta.[6]
Durant la seva missió, es va casar amb Adélaïde, la filla del seu company de diputat pel Loiret, René-Louis Delagueulle de Coinces.[7]
Va destacar pel seu radicalisme i el seu anticlericalisme, i va augmentar el nombre de detencions prometent patriotitzar i republicanizar Loiret, que és semi-aristocràtic i semi-federalista. El 21 de novembre va fer afusellar 800 presoners de la Vendée durant la massacre d'Avranches. El Comitè de Seguretat Pública el va tornar a enviar en missió als departaments d'Eure i Calvados. A Normandia, la seva acció també és violenta. Va informar de la seva missió declarant, el 13 de febrer de 1794, "A tot arreu he fet desaparèixer els sacerdots com tants cucs rosegadors i flagells de la societat". Va ser detingut després de ser denunciat per abús de poder el 1794, i va ser amnistiat després de la separació de la Convenció el 1795.
Sota el Directori modifica
Sota el Directori, no va buscar cap càrrec de diputat. Treballa com a advocat a Romorantin on és oblidat.
- Sota la Restauració
La seva vida discreta li va permetre escapar de l'exili per regicidi a la tornada dels Borbons a França.
Referències modifica
- ↑ Archives parlementaires de 1787 à 1860, Première série, tome 52, p. 52.
- ↑ Jacques-François Froullé, « Liste comparative des cinq appels nominaux. Faits dans les séances des 15, 16, 17, 18 et 19 janvier 1793, sur le procès et le jugement de Louis XVI [...] [archive] » Accès libre, sur www.gallica.bnf.fr, 1793 (consulté le 27 mars 2024)
- ↑ Archives parlementaires de 1787 à 1860, Première série, tome 62, séance du 13 avril 1793, p. 37.
- ↑ Archives parlementaires de 1787 à 1860, Première série, tome 65, séance du 28 mai 1793, p. 535.
- ↑ Alphonse Aulard, Recueil des Actes du Comité de Salut public tome 2, Représentants en mission, séance du 9 mars 1793, p. 303.
- ↑ Archives parlementaires de 1787 à 1860, Première série, tome 77, séance du 28 vendémiaire an II (19 octobre 1793), p. 30-31.
- ↑ Ruth Graham, « Les mariages des ecclésiastiques députés à la Convention », Annales historiques de la Révolution française, vol. 262, no 1, 1985, p. 480–499 (DOI 10.3406/ahrf.1985.1132, lire en ligne [archive], consulté le 27 mars 2024)