Jacques Stroumsa
Jacques Stroumsa fou enginyer i músic.[1] Va néixer el 4 de gener de 1913 a Salònica.[2] Va morir el 15 de novembre de 2010 a Jerusalem, als 97 anys.[3]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 gener 1913 Tessalònica (Grècia) |
| Mort | 15 novembre 2010 (97 anys) Jerusalem (Israel) |
| Dades personals | |
| Formació | ESME Sudria Universitat de Bordeus Conservatori Jacques Thibaud de Bordeus |
| Activitat | |
| Ocupació | enginyer, conferenciant, músic, escriptor |
| Instrument | Violí i mandolina |
Estudià enginyeria a Marsella mentre estudiava violí al Lycée Musicale. Es va traslladar posteriorment a París on va continuar estudiant enginyeria i música. L'any 1935 va retornar a Grècia per fer el servei militar on també impartia classes de francès. Després va entrar a treballar en la producció industrial, treballant amb motors dièsel importats d'Alemanya. Això li va permetre aprendre una mica d'alemany, cosa que li va ser útil posteriorment.[4] Quan tenia 30 anys va ser deportat al camp de concentració d'Auschwitz,- Birkenau II (Polònia) juntament amb milers de jueus de Salònica, Grècia.[5] Era el 8 de maig de 1943. En el camp de concentració va perdre la seva esposa, embarassada de vuit mesos i els seus pares i sogres. Va ser un dels pocs supervivents de Salònica que va sobreviure a la guerra. Primer violinista de l'orquestra del camp de concentració. De jove havia estudiat i tocat el violí a l'orquestra de Macabi i a la divisió militar de l'exercit grec durant el Servei Militar. El violí el va ajudar a suportar moralment l'estada al camp de concentració.[2] Era conegut com el violinista d'Auschwitz.[4] Tocava marxes militars a l'entrada i sortida del camp i altra música per entretenir els soldats alemanys. Parlava ladí, francès, anglès entre d'altres llengües.[6] La seva germana Julie també tocava el violí i va ser membre de l'orquestra de dones de Birkenau.[7]
Llibres modifica
Stroumsa va escriure dos llibres: Violinist in Auschwitz: From Salonica to Jerusalem, 1913-1967[8] i Tria la vida. El violinista d'Auschwitz [9]
M.Àngels Anglada va escriure El violí d'Auschwitz sobre la història d'un violinista al camp de concentració.
Posteriorment a la mort d'Anglada s'ha publicat un quadern epistolari entre aquesta i Stroumsa. Aquest epistolari, de la revista Encesa Literària està integrat per catorze cartes traduïdes del francès al català per la filòloga Anna Maria Velaz, que ha coordinat el dossier i que custodiava l´epistolari. Deu de les cartes són de Stroumsa i quatre d´Anglada, totes escrites durant un breu període, entre el 18 de juny de 1998 i el 18 de febrer del 1999, poc temps abans de la mort de l´escriptora. Completen el conjunt dues cartes més, una de Mariona Geli a Stroumsa després de la mort d´Anglada, i l´altra, la resposta del músic.[10]
Referències modifica
- ↑ «Mònica Terribas entrevista Jacques Stroumsa, supervivent d'Auschwitz, quan es commemoraven els 60 anys de la fi de la Segona Guerra Mundial.». CCMA-TV3, 09-05-2005. [Consulta: 30 març 2020].
- ↑ 2,0 2,1 Jerozolimski, Ana. «Esta era la historia de “Violinista de Auschwitz” Jacques Stroumsa.» (en castellà). Semanario hebreo JAI, 27-01-2019. Arxivat de l'original el 2020-03-30. [Consulta: 30 març 2020].
- ↑ «Jacques Stroumsa, da Salonicco al lager. E’ morto il violinista di Auschwitz» (en italià). Paolo Brogi, 16-11-2010. [Consulta: 30 març 2020].
- ↑ 4,0 4,1 «La Música y el Holocausto- Jacques Stroumsa» (en castellà). World ORT. [Consulta: 30 març 2020].
- ↑ Dan Stone. The Liberation of the Camps: The End of the Holocaust and Its Aftermath. Yale University Press, 5 maig 2015, p. 88–. ISBN 978-0-300-21603-5.
- ↑ Jacques Stroumsa: Exclusive Interview (Bonus-Material from the documentary We want the Light).
- ↑ Vicenç Villatoro. El regreso de los Bassat. RBA Libros, 21 novembre 2016, p. 344–. ISBN 978-84-9056-769-2.
- ↑ Jacques Stroumsa. Violinist in Auschwitz: From Salonica to Jerusalem 1913-1967. BoD – Books on Demand, 26 agost 2019. ISBN 978-3-89191-869-2.
- ↑ Stroumsa, Jacques. Tria la vida. El violinista d'Auschwitz. COLUMNA EDICIONS, 2000. ISBN 978-84-8300-797-6.
- ↑ VILÀ, CRISTINA. «Editen les cartes inèdites entre Anglada i Jacques Stroumsa». Editorial Empordà, S.L, 14-06-2016. [Consulta: 30 març 2020].