Jaime Bofill-Gasset i Amil
Jaime Bofill-Gasset i Amil (Barcelona, 29 de juny de 1915 - 8 de maig de 1989) va ser un voluntari requeté del Terç de Montserrat durant la Guerra Civil Espanyola, conegut per haver estat condecorat amb la Creu Llorejada de Sant Ferran.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 juny 1915 Barcelona |
| Mort | 8 maig 1989 (73 anys) |
 Procurador a Corts | |
| 11 novembre 1971 – 30 juny 1977 Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Catalunya |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | voluntari requeté, polític |
| Membre de | |
Abans de la contesa era agricultor. Des de jove, Bofill va ser un carlí convençut.[2]
Després de l'esclat de la Guerra civil en 1936, es va integrar com a voluntari en el Terç de Requetés de La nostra Senyora de Montserrat. A l'agost de 1937 la unitat es trobava destinada en el Front d'Aragó, defenent la posició de Codo. El 24 d'agost unitats de l'Exèrcit republicà varen llançar una Ofensiva sobre Saragossa, i Codo va ser immediatament atacat. Durant el setge republicà Bofill va ser ferit de gravetat fins a tres vegades, encara que va aconseguir sobreviure i va ser fet presoner. De 182 requetés carlins que defenien Codo, en varen morir 146.[3] Al començament de 1939, Bofill va aconseguir tornar a la zona franquista i va tornar a la seua antiga unitat.
Per les seues accions a Codo, en 1943 el règim franquiste el va condecorar amb la Creu Llorejada de Sant Ferran, la màxima condecoració militar espanyola.[4] Durant la dictadura de Francisco Franco va ser procurador en les Corts Franquistes, entre 1971-1977.[5][6] Va ser un dels procuradors declarats absents durant la votació en les Corts de la Llei per a la Reforma Política que va dissoldre el règim franquiste.[7] Va morir en 1989.[8] Es troba enterrat al cementeri barceloní de Sarrià.
Referències modifica
- ↑ Julio Aróstegui (2013). Combatientes Requetés en la Guerra Civil española, 1936-1939, Madrid, pp. 703-4
- ↑ Luis Fabián Blázquez (1995). Riesgo y ventura de los Tercios de Requetés, Actas, pág. 101
- ↑ Gabriel Cardona, Juan Carlos Losada (2004). Aunque me tires el puente: Memoria oral de la batalla del Ebro, Aguilar, pág. 159
- ↑ José María Gárate Córdoba (1976). Alféreces provisionales: la improvisación de oficiales en la guerra del 36, Editorial San Martín, pàg. 93
- ↑ Laureano López Rodó (1990). Memorias: El principio del fin, Plaza & Janés, pàg. 218
- ↑ Buscador Histórico de Diputados - Jaime Bofill Gasset Amell (Consultat el 23 de febrer de 2016)
- ↑ «Aprobada la ley de reforma política». Arriba, 19-11-1976.
- ↑ "Esquelas y Generales", ABC, pàg. 94 (10 de maig de 1989)