Obre el menú principal

Jaime Salvador Valls

(1901-76) productor i director de cinema català establert a Mèxic

Jaime Salvador Valls (Barcelona, 4 de novembre de 1901 − Ciutat de Mèxic, 18 d'octubre de 1976) fou un productor i director de cinema i guionista mexicà d'origen català.

Infotaula de personaJaime Salvador Valls
Biografia
Naixement 4 de novembre de 1901
Barcelona, Catalunya
Mort 18 d'octubre de 1976(1976-10-18) (als 74 anys)
Ciutat de Mèxic
Nacionalitat Mèxic
Activitat
Ocupació Guionista i director de cinema

IMDB: nm0759232 Allocine: 264175 Allmovie: p109665
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

En 1924 va emigrar a París, on es va dedicar a la distribució de pel·lícules europees a l'Amèrica Llatina. De 1929 a 1936 va treballar en els departaments d'edició, guió i producció cinematogràfica de la companyia Gaumont Films. En 1932 va produir la pel·lícula espanyola Mercedes, dirigida per Josep Maria Castellví i Marimon.[1]

L'esclat de la guerra civil espanyola el va decidir a marxar als Estats Units per tal de concloure els seus estudis de cinema. Allí va dirigir la pel·lícula Castillos en el aire (1938), comèdia en castellà.

En 1939 va marxar a Cuba, on va dirigir les pel·lícules Estampas habaneras, La última melodía, Mi tía de América, Chaflán en La Habana, i Cancionero cubano. El 1941 deixà Cuba per establir-se a Mèxic, on a petició del productor Santiago Reachi va fer guions per a l'actor Mario Moreno Cantinflas. En total va fer 27 guions per a aquest actor. El primer fou Ni sangre ni arena (Alejandro Galindo, 1941), i continuaren èxits com El circo (1942), Gran hotel (1944), Soy un prófugo (1946), ¡A volar joven! (1947), Puerta, joven / Portero (1949), El bombero atómico (1950), El señor fotógrafo (1952), El bolero de Raquel (1956), El analfabeto (1960) i El profe (1970) dirigides totes per Miguel M. Delgado.

El seu èxit el va debutar com a director en 1943. Va dirigir un total de més de 100 pel·lícules, i fins i tot va anar a Hollywood en 1946, on dirigí El moderno Barba Azul, protagonitzada per Buster Keaton.[2] També va fer alguns guions dels films de Luis Buñuel Susana/Carne y demonio (1950) i Una mujer sin amor (1951).

En 1968 va decidir retirar-se de la direcció cinematogràfica per motius de salut. Durant els anys següents i fins a la seva mort en 1976 es va dedicar a escriure per a cinema i televisió, principalment guions de comèdies musicals, melodrames i aventures.

Filmografia selecta (com a director)Modifica

  • El jorobado / Enrique de Lagardere (1943)
  • El rebelde (1943)
  • Soltera y con gemelos (1945)
  • Escuadrón 201 (1945)
  • Voces de primavera (1946)
  • El moderno Barba Azul (1946)
  • El amor no es negocio (1949)
  • Los huéspedes de la Marquesa (1951)
  • Bailando cha cha cha (1955)
  • Tan bueno el giro como el colorado (1957)
  • Se los chupó la bruja (1958)
  • Los muertos no hablan (1958)
  • Dos hijos desobedientes (1958)
  • Yo... el aventurero (1959)
  • Qué perra vida (1962)
  • El monstruo de los volcanes (1962)
  • Los dos apóstoles (1964)
  • El último amor de Goya' (1965)
  • La ley del gavilán (1966)
  • Los asesinos (1968)

ReferènciesModifica

  1. Jaime Salvador a Escritores del Cine Mexicano editat per la UNAM
  2. Riera i Llorca, Vicenç. Els exiliats catalans a Mèxic. Barcelona: Editorial Curial, 1994, p. 320.