Jakob Hermann

matemàtic rus

Jajob Hermann va ser un matemàtic suís del segle xviii.

Infotaula de personaJakob Hermann
Jakob Hermann.png
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 juliol 1678 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Basilea Modifica el valor a Wikidata
Mort11 juliol 1733 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Basilea Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaItàlia, Alemanya, Rússia
FormacióUniversitat de Basilea
Tesi acadèmicaTractans de earum usu in quadraturis spatiorum curvarum (1696)
Director de tesiJakob Bernoulli
Activitat
Camp de treballMecànica, anàlisi matemàtica, geometria i teoria d'equacions diferencials Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Pàdua
Frankfurt de l'Oder
Sant Petersburg Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
OrganitzacióUniversitat de Pàdua
Universitat de Frankfurt
Acadèmia de St. Petersburg
Membre de
AlumnesPere II de Rússia
Isaac Bruckner

VidaModifica

Jakob Hermann era fill del director d'una escola de Basilea. Va estudiar teologia a la universitat d'aquesta ciutat, però dedicant molt de tems a les matemàtiques sota la direcció de Jakob Bernoulli i graduant-se el 1696. La guia de Bernoulli el converteix en un hàbil matemàtic en càlcul infinitesimal.[1]

El 1700 va publicar un llibre contra Bernhard Nieuwentijt refutant les seves crítiques contra els mètodes infinitesimals.[2] Aquest petit llibre i la intervenció de Leibniz li van valer per a ser nomenat membre de l'Acadèmia de Ciències de Berlin el 1701.

El 1707 obté la càtedra de matemàtiques de la universitat de Pàdua des de la que difondrà ell mètodes de Leibniz per tot Itàlia,[3] mantenint correspondència amb els matemàtics italians més importants com Guido Grandi[4] Jacopo Riccati o Giuseppe Verzaglia.

El 1713 passa a ser catedràtic a la universitat de Frankfurt, càrrec que mantindrà fins que el 1724 és cridat per Pere I de Rússia per a convertir-se en responsable de la secció de matemàtiques de l'Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg. En morir el tsar (1725), serà el preceptor del seu fill, el futur Pere II, per encàrrec de la tsarina Caterina I de Rússia. El 1731 torna a la seva natal Basilea on morirà pocs anys després.[5]

ObraModifica

A part de la seva copiosa correspondència (no editada en la seva totalitat), les obres principals de Hermann són:

  • El ja anomenat Responsio ad Clar. Viri Bernhard Nieuwentijt considerationes secundas circa calculi differentialis principia editatas (Basilea, 1700)
  • Phoronomia, sive de viribus et motibus corporum solidorum et fluidorum libri duo (Amsterdam, 1716) en el que segueix les seves classes a Pàdua.[6] És un tractat de dinàmica en el que presenta les propietats del moviments dels sòlids i dels fluids en termes geomètrics, però donant a continuació la seva interpretació analítica, deduint-ne l'equació diferencial que representa el problema físic.[7] Aquesta transició del càlcul geomètric al purament analític, es mostra també en la seva demostració de la llei de les àrees de Kepler que Newton havia demostrat al començament dels seus Principia i que Hermann demostra per mitjà del càlcul diferencial.[8]
  • Abrégé des mathématiques vols. I i III (Sant Petersburg, 1728–1730)

ReferènciesModifica

  1. Roero, pàgina 380.
  2. Nagel, pàgina 208 i següents.
  3. Roero, pàgina 387.
  4. La correspondència amb Guido Grandi ha estat publicada per,Mazzone, Silvia; Roero, Clara Silvia (eds.). Guido Grandi and Jacob Hermann, Carteggio (1708-1714). Florence: L.S. Olschki, 1992. ISBN 9788822240026. 
  5. Roero, pàgina 381.
  6. Roero, pàgina 390.
  7. Roero, pàgina 392.Knowles Middleton, pàgines 247-250.
  8. Guicciardini, pàgines 169 i següents.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Jakob Hermann» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • «Hermann, Jakob»., The Galileo Project, Richard Westfall.
  • Fellmann, E.A. «Hermann, Jakob», 2008., Complete Dictionary of Scientific Biography. <Encyclopedia.com> (Consultat 4 octubre 2014)