James Craig Watson (Fingal, 28 de gener de 1838 - Madison, 22 de novembre de 1880) va ser un astrònom estatunidenco-canadenc.[1][2] La seva família es va traslladar a Ann Arbor, Michigan el 1850.

Infotaula de personaJames Craig Watson

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 gener 1838 Modifica el valor a Wikidata
Fingal (Canadà) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort22 novembre 1880 Modifica el valor a Wikidata (42 anys)
Madison (Wisconsin) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPeritonitis Modifica el valor a Wikidata
Catedràtic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Michigan
Universitat de Leipzig Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiKarl Christian Bruhns i Wilhelm Scheibner Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAstronomia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióastrònom, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Michigan
Observatori Detroit Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Premis

A quinze anys es va matricular a la Universitat de Michigan, on va estudiar idiomes clàssics. Més tard va rebre lliçons d'astronomia del professor Franz Brünnow.

Va ser el segon director de l'observatori Angell Hall a prop de Detroit (del 1863 al 1879), succeint a Franz Brünnow. Va escriure el llibre Theoretical Astronomy el 1868.[1]

Creia fermament en l'existència del planeta Vulcà, un hipotètic planeta més proper al Sol que Mercuri, que - ara ho sabem - no existeix (no obstant això, l'existència de petits planetoides vulcanoides continua sent una possibilitat). Va pensar que havia observat 2 planetes d'aquest tipus durant l'eclipsi solar de juliol de 1878 a Wyoming.

Va morir de Peritonitis quan només tenia quaranta-dos anys. Havia acumulat una fortuna considerable a través d'activitats comercials no relacionades amb l'astronomia. Va crear per llegat la medalla James Craig Watson, atorgada cada tres anys per l'Acadèmia Nacional de Ciències per contribucions a l'astronomia.

L'asteroide (729) Watsonia es diu així en honor seu.[2]

Descobriments modifica

Va descobrir 22 asteroides, començant per (79) Eurínome el 1863. Tanmateix, un dels seus descobriments d'asteroides, (139) Juewa, va tenir lloc a Pequín on Watson havia d'observar el Trànsit de Venus el 1874. Les autoritats xineses van escollir el nom de Juewa (瑞華, o en pinyin modern, ruìhuá).

Asteroides descoberts: 22
(79) Eurínome 14 setembre 1863
(93) Minerva 24 agost 1867
(94) Aurora 6 setembre 1867
(100) Hècate 11 juliol 1868
(101) Hèlena 15 agost 1868
(103) Hera 7 setembre 1868
(104) Climene 13 setembre 1868
(105) Àrtemis 16 setembre 1868
(106) Dione 10 octubre 1868
(115) Tira 6 agost 1871
(119) Altea 3 abril 1872
(121) Hermione 12 maig 1872
(128) Nèmesi 25 novembre 1872
(132) Etra 13 juny 1873
(133) Cirene 16 agost 1873
(139) Juewa 10 octubre 1874
(150) Nuwa 18 octubre 1875
(161) Athor 19 abril 1876
(168) Sibil·la 28 setembre 1876
(174) Fedra 2 setembre 1877
(175) Andròmaca 11 octubre 1877
(179) Clitemnestra 11 novembre 1877

Bibliografia modifica

  • A la recerca del planeta Vulcà, The Ghost in Newton's Clockwork Machine, Richard Baum i William Sheehan, 1997.[3]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Michigan Alumnus (en anglès). Alumni Association of the University of Michigan., 1907. 
  2. 2,0 2,1 Schmadel, Lutz D. Dictionary of minor planet names. 5th rev. & enl. ed. Berlín: Springer, 2003. ISBN 978-3-540-29925-7. 
  3. Baum, Richard. In search of planet Vulcan : the ghost in Newton's clockwork universe. Nova York: Plenum Press, 1997. ISBN 0-306-45567-6.