James Dickey

escriptor estatunidenc

James Lafayette Dickey (Buckhead, Atlanta, Geòrgia, 2 de febrer de 1923 - Columbia, Carolina del Sud, 19 de gener de 1997), més conegut com James Dickey, va ser un poeta, novel·lista, crític literari i professor universitari estatunidenc.

Infotaula de personaJames Dickey

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 febrer 1923 Modifica el valor a Wikidata
Atlanta (Geòrgia) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 gener 1997 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Columbia (Carolina del Sud) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPawleys Island Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Vanderbilt
North Atlanta High School
Universitat Clemson
Darlington School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, guionista, poeta, novel·lista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Carolina del Sud
Universitat de Florida
Universitat Rice Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteGuerra de Corea i Segona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
FillsChristopher Dickey Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0225463 TMDB.org: 66179
Goodreads author: 31457 Find a Grave: 6166008 Modifica el valor a Wikidata

Dickey fou conegut especialment per la seva poesia i per la novel·la Deliverance.

És considerat un dels més importants poetes estatunidencs de la segona meitat del segle xx.

Vida personal i carrera modifica

Era el segon fill de Eugene Dickey, advocat, i Maibelle Swift Dickey. El seu germà gran va morir de meningitis.[1]

A la seva infància, el seu contacte amb la literatura es va reduir a la lectura de novel·les pulp. També llegia i estudiaba els poemes Horatius at the Bridge, de Thomas Macaulay, i The Shooting of Dan McGrew, de Robert William Service, ambdues lectures seguint els consells del seu pare.[2]

Va estudiar a l'escola secundària North Fulton i, posteriorment, a l'escola Darlington.[1] En 1942 es va matricular a la Universitat Clemson, on va destacar com jugador de futbol americà. Després de només un semestre va marxar a combatre a la Segona Guerra Mundial, on va completar nombroses missions aèries al Pacífic Sud.[3]

Després de la guerra, i gràcies a una llei que oferia educació gratuita als veterans, va tornar a la universitat.[4] En 1948 va contraure matrimoni amb Maxine Syerson, amb la que tingué dos fills, Christopher i Kevin. Va assolir la llicenciatura en Anglés al 1949 a la Universitat Vanderbilt i, un any després, va obtenir un Master of Fine Arts a la mateixa institució. En aquesta època començà a escriure poesia seriosament, apareixent poemas seus a revistes literàries.[1]

En 1950 fou contractat per la Universitat Rice com professor d'anglés, però quatre mesos més tard és cridat a files de nou, degut a la Guerra de Corea. Va estar dos anys com instructor de la Forces Aèries dels Estats Units d'Amèrica, abans de tornar a Rice. En 1954 va rebre una beca, que va utilitzar per estar un any viatjant per Europa i escrivint. En tornar va entrar a treballar a la Universitat de Florida, però va dimitir després d'una polèmica per la lectura d'un dels seus poemes.[1]

Al 1956, Dickey va donar un gir a la seva vida, passant a dedicar-se, amb un èxit considerable, a la publicitat.[4] Però mai va deixar d'escriure poesia, i després de rebre alguns premis, publicar la seva primera col·lecció de poemes i rebre una beca Guggenheim, abandonà la publicitat per dedicar-se exclusivament a la literatura.[1]

El 1963 es va convertir en poeta resident de vàries universitats, de 1966 a 1968 fou consultor en poesia de la Biblioteca del Congrés i va continuar publicant i rebent un notable reconeixement per la seva obra.[3]

També al 1966 va guanyar el National Book Award de poesia per Buckdancer's Choice.[1][4][5]

En 1968 fou nomenat poeta resident i en 1970 primer professor d'anglés, ambdós càrrecs a la Universitat de Carolina del Sud, institució que ja no abandonaria fins a la seva mort.[1][6]

Aquella època, principis dels anys 1970, fou la més prolífica de ÇDickey, publicant nombrosos llibres de poesia i la novel·la Deliverance (1970), aclamada per crítica i públic, i adaptada pel cinema dos anys després amb guió del mateix autor.[3]

Va seguir publicant poesia, novel·les crítica literària, amb incursions a la literatura infantil, l'escriptura de guions i l'assaig.[1]

Després de morir la seva primera esposa, Dickey va tornar a casar-se en 1976 amb Deborah Dodson, amb la que tingué la seva filla Brownen.[1]

En 1977 va escriure i llegir The Strength of Fields a la cerimònia de possessió, com President dels Estats Units, de Jimmy Carter.[6]

Dickey va morir el 19 de gener de 1997 a Columbia (Carolina del Sud), de fibrosi pulmonar.[6]

 
Tomba de l'autor a Pawleys Island

Estil modifica

Dickey va combinar a la seva poesia diferents temes: natura, misticisme, història i religió. La seva escriptura es va caracteritzar per la barreja: imatges líriques que donen pas a altres violentes, la natura o lo natural enfrontat a la decadència i la mort.[3]

Per a Dickey natura i civilització son pols absolutament oposats, fins al punt que el seu encontre només pot portar a la violència i la mort.[1] Aquest punt queda molt clar a la seva famosa novel·la Deliverance, relat de l'experiència de quatre homes de negocis de ciutat en un viatge en canoa per un riu, que es tornarà una violenta i demolidora lluita per la supervivència contra l'entorn i els seus habitants.[5] Aquesta novel.la va assolir més fama després de ser portada a la pantalla, en una pel·lícula en la que l'autor va estar molt implicat: va signar el guió, participà en l'elecció de la banda sonora i, fins i tot, va interpretar un petit paper.[1] [6]

El trànsit vital també fou un tema habitual a la poesia de Dickey, tant cap a una nova vida com cap a la mort. Això queda palés, per exemple, en Puella (llarg poema que tracta el camí d'una nena cap a la maduresa) o en The Zodiac (a on narra el viatge d'un escriptor alcohòlic a Amsterdam per morir).[1]

La poesia de Dickey, i sobre tot la seva novel·la més famosa Deliverance, es poden considerar country noir,[6] donat que tal com va afirmar Dana Gioia, un altre gran poeta i crític literari:

« Les seves aportacions no provenen d'explorar zones exòtiques de l'experiència nord-americana, sinó de portar al poema la mitologia del redneck del sud, amb tots els seus llòbrecs accessoris d'ebrietat, brutalitat, sexualitat e ignorància. Dickey va crear un nou paisatge literari que, per poc atractiu que resulti, continua semblant creïble i pertinent per als lectors contemporanis. La seva va ser una poesia per nord-americans que no viatgen a l'estranger, excepte si els envien com soldats, una poesia que troba coses més rares en els apartats boscos de Geòrgia que als confins d'Àsia. Va escriure sobre gent que un coneix a la vida, però que mai abans havia trobat als versos. »
Dana Gioia [4]

Obra publicada modifica

Poesia modifica

Novel·la modifica

Literatura infantil modifica

Guions modifica

Altres escrits modifica

Referències modifica

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 «James Dickey» (en anglés). Encyclopedia.com. HighBeam Research. [Consulta: 9 gener 2024].
  2. Van Ness, 2003, p. 4.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «James Dickey» (en anglés). Enciclopedia Británica. Encyclopædia Britannica, Inc. [Consulta: 9 gener 2024].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Pacheco, José Emilio. «Tres poemas de James Dickey 1923-1997». Poetas Siglo XXI. Blogger, 24-03-2016. [Consulta: 9 gener 2024].
  5. 5,0 5,1 Hart, 1995, p. 174.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Espina, Eduardo «El curioso caso de James Dickey» (en castellà). El Observador [Consulta: 9 gener 2024].

Bibliografia modifica

Bibliografia complementària modifica

Enllaços externs modifica