James Lorimer

advocat britànic


James Lorimer de Kellyfield, FRSE LLD (4 de novembre de 1818 - 13 de febrer de 1890) va ser un defensor i professor de dret públic escocès. Va ser una autoritat en dret internacional. Se li ha atribuït l'encunyació del concepte d'organització internacional.[1]

Plantilla:Infotaula personaJames Lorimer

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 novembre 1818 Modifica el valor a Wikidata
Perth i Kinross (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 febrer 1890 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Edimburg (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaNewburn Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Edimburg Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióadvocat defensor, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Edimburg Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FillsHannah Cassels im Thurn, John Henry Lorimer, Robert S. Lorimer Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 121670642 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Lorimer va néixer a Aberdalgie House, a Perthshire (Escòcia). Era fill de James Lorimer, gerent de les finques del comte de Kinnoull. Va estudiar a l'escola secundària de Perth i després va estudiar dret a la Universitat d'Edimburg, fent estudis de postgrau a Berlín, Bonn i Ginebra, ampliant la seva comprensió del dret europeu.[2]

Va ser admès a la Facultat d'Advocats el 1845. El 1861 va ser nomenat membre de la Royal Society of Edinburgh, proposat per Leonard Schmitz. Va esdevenir Professor de Dret Públic a la Universitat d'Edimburg el 1862, amb el càrrec de Regius Professor of Public law, que va mantenir fins a la seva mort. El càrrec havia estat vacant des de la mort de Robert Hamilton el 1831.[3][4]

Entre els seus fills hi ha el pintor John Henry Lorimer i l'arquitecte Sir Robert Lorimer. El seu nét fou l'escultor Hew Lorimer. Està enterrat a l'extrem sud-oest del cementiri de Newburn a Fife amb la seva dona i els seus fills. La tomba està dissenyada pel seu fill, Robert Lorimer, qui més tard va ser enterrat a la mateixa tomba.

Hi ha una placa en la seva memòria a l'entrada de la Facultat de Dret de la Universitat d'Edimburg.[5]

Les publicacions de Lorimer inclouen The Institutes of Law: a Treatise of the Principles of Jurisprudence as Determined by Nature (1872) i The Institutes of the Law of Nations: a Treatise of the Jural Relations of Separate Political Communities (dos volums, 1884).[6]

A Lorimer se li atribueix l'encunyació del concepte d'organització internacional en un article de 1871 a la Revue de Droit International et de Legislation Compare. Lorimer utilitza el terme amb freqüència en els seus dos volums Institutes of the Law of Nations (1883, 1884).[7][8]

La seva filosofia jurídica defensava el dret natural que s'oposava al positivisme jurídic imperant. Defensava que la humanitat es dividia en tres sistemes, la societat civilitzada, la humanitzat bàrbara i la humanitat salvatge.[9] La civilitzada eren les nacions europees i americanes, membres de ple dret de la societat internacional. Les bàrbares eren estats com Turquia, Pèrsia o Siam, així com Xina o Japó, que tenien reconeguts drets parcials. La salvatge era la resta del món.[10]

Les seves preocupacions per l'aplicació del dret natural a les relacions internacionals van ser particularment influents en la formalització de les formes de reconeixement interestatal a l'Europa continental del segle xix.[11] El 1873 va ser un dels fundadors de l'Institut de Droit International.

Referències

modifica
  1. Potter, Pitman B. «Origin of the Term International Organization» (en anglès). American Journal of International Law, vol. 39, 4, 1945, pàg. 803–806. DOI: 10.1017/S0002930000140515. ISSN: 0002-9300.
  2. Biographical Index of Former Fellows of the Royal Society of Edinburgh 1783–2002. The Royal Society of Edinburgh, July 2006. ISBN 0-902-198-84-X.  Arxivat 24 de gener 2013 a Wayback Machine.
  3. «Overview of James Lorimer». Gazetteer of Scotland. [Consulta: 28 juliol 2009].
  4. Edinburgh and Leith Post Office Directory 1865
  5. «Millennial Plaques». University of Edinburgh. [Consulta: 28 juliol 2009].
  6. See Lorimer, James. The Institutes of Law: a Treatise of the Principles of Jurisprudence as Determined by Nature. 2. William Blackwood & Sons, 1880.  via Archive.org
  7. See Lorimer, James. The Institutes of the Law of Nations: a Treatise of the Jural Relations of Separate Political Communities. 1. 1. William Blackwood & Sons, 1883.  via Archive.org
  8. See Lorimer, James. The Institutes of the Law of Nations: a Treatise of the Jural Relations of Separate Political Communities. 2. 1. William Blackwood & Sons, 1884.  via Archive.org
  9. Simpson, Gerry «James Lorimer and the Character of Sovereigns:The Institutesas 21st Century Treatise». European Journal of International Law, 27, 2, 5-2016, pàg. 431–446. DOI: 10.1093/ejil/chw023. ISSN: 0938-5428.
  10. Bull, Hedley. La sociedad anárquica. Un estudio sobre el orden en la política mundial (en castellà). 2005. Madrid: Editorial Catarata, Agost 2024, p. 90. ISBN ISBN 84-8319-212-8. 
  11. Schmitt, Carl. The Nomos of the Earth. Telos Press, 2003, p. 304. ISBN 0-914386-30-1.