Jan Fabre
Jan Fabre (Anvers, 14 de desembre de 1958) és director de teatre, d'òpera, coreògraf, artista visual i de performance conegut arreu de món com un dels artistes més innovadors i versàtils del seu temps. L'abril del 2022, Fabre va ser condemnat pel Tribunal Penal d'Anvers a 18 mesos de presó per abús sexual.[1][2][3]
_(cropped).jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 desembre 1958 (65 anys) Anvers (Bèlgica) |
| Dades personals | |
| Formació | Reial Acadèmia de Belles Arts d'Anvers |
| Es coneix per | director de teatre, d'òpera, coreògraf, artista visual |
| Activitat | |
| Camp de treball | Forma dramàtica, teatre, performance i arts visuals |
| Lloc de treball | Anvers (1979–) |
| Ocupació | pintor, compositor, dissenyador, artista visual, fotògraf, artista conceptual, artista d'instal·lacions, artista de performance, dramaturg, dibuixant, realitzador, artista, creador, escenògraf, coreògraf, escultor, escriptor, director de teatre, dissenyador de vestuari, actor, dissenyador d'il·luminació, videoartista |
| Membre de | |
| Representat per | Deweer Gallery i LIMA |
| Artistes relacionats | Marina Abramović: Jan Fabre & Marina Abramovic Giacomo Rizzolatti: Jan Fabre & Giacomo Rizzolatti Ilya Kabakov: Jan Fabre & Ilya Kabakov |
| Participà en | |
| 13 juny 1992 | Documenta IX |
| Família | |
| Parents | Jean-Henri Fabre (pare del pare del pare) |
Premis | |
| Lloc web | janfabre.be |
   | |
Carrera professional modifica
Graduat a l'Institut Municipal d'Arts Decoratives i la Reial Acadèmia de Belles Arts, Fabre és un autor multidisciplinari on molts cops no se sap on comença l'obra de teatre i on l'obra d'art. Té el do de portar al límit les possibilitats dels camps que toca arribant a revessar-los i tot.
Als inicis de la seva carrera, quan era molt jove encara, als setanta, va causar furor amb la seva primera performance que consistia a cremar diners que el públic havia donant prèviament i pintar amb les cendres que quedaven. El 1982, amb Het is theater zoals te verwachten en te voorzien, va fer un autèntic trencament en la manera establerta de fer teatre, l'impacte que va causar es va reafirmar dos anys després amb De macht der theaterlijke dwaasheden, obra per la qual va ser invitat a la Bienal de Venècia.
Aquestes dues peces són claus per analitzar el teatre contemporani. Fabre s'ha convertit en un dels artistes més versàtils de l'escena internacional, trencant els codis del teatre existent en introduir l'actuació en temps real -les dites instal·lacions vivents– al mateix temps que explora les possibilitats coreogràfiques per renovar la dansa, mitjançant ballarins e intèrprets que es mouen entre la dansa i l'actuació i una visceralitat pròpia de la seva obra.
Angelos modifica
És l'entitat que s'encarrega d'organitzar i portar el treball plàstic de l'artista cobrint tots els projectes de galeries, museus i exposicions. També funciona com a productora.[4]
Troubleyn modifica
Taller de teatral de l'auot on porta a pràctica la seva teoria i del que destaquen quatre actors; Cédric Charron, Annabelle Chambon, Ivana Jozic y Kasper Vandenberghe. La finalitat d'aquest taller és millorar la concienca física i millorar la concentració mental per ampliar la capacitat expressiva en l'escenari.[5]
Producció escènica modifica
- 1980: Theater geschreven met een K is een kater
- 1982: Het is theater zoals te verwachten en te voorzien was ("It is Theatre as to be Expected and Foreseen"
- 1984: De macht der theaterlijke dwaasheden ("The power of theatrical madness", Venice Biennale
- 1987: Das Glas im Kopf wird vom Glas
- 1988: Prometheus Landschaft
- 1989: Das Interview das stirbt...
- 1989: Der Palast um vier Uhr morgens... A.G.
- 1989: Die Reinkarnation Gottes
- 1990: Das Glas im Kopf wird vom Glas
- 1990: The Sound of one hand clapping
- 1991: Sweet Temptations
- 1991: She was and she is, even
- 1992: Wie spreekt mijn gedachte...
- 1992: Silent Screams, Difficult Dreams
- 1992: Vervalsing zoals ze is, onvervalst
- 1993: Da un'altra faccia del tempo
- 1995: Quando la terra si rimette in movimento
- 1995: Three Dance-solos
- 1995: A dead normal woman
- 1995: Universal Copyrights 1 & 9
- 1996: De keizer van het verlies
- 1997: The very seat of honour
- 1997: Body, Body on the wall
- 1997: Glowing Icons
- 1997: The Pick-wick-man
- 1997: Ik ben jaloers op elke zee…
- 1998: The fin comes a little bit earlier this siècle (But business as usual)
- 1999: Het nut van de nacht
- 2000: As long as the world needs a warrior’s soul
- 2000: My movements are alone like streetdogs
- 2001: Je suis Sang (conte de fées médiéval)
- 2002: Het zwanenmeer
- 2002: Swanlake
- 2002: Parrots & guinea pigs
- 2003: Je suis sang
- 2003: Angel of death
- 2004: Tannhäuser (co-production)
- 2004: Elle était et elle est, même
- 2004: Etant donnés
- 2004: Quando L'Uomo principale è una donna
- 2004: The crying body
- 2005: The King of Plagiarism
- 2005: History of Tears
- 2007: I am a Mistake
- 2007: Requiem für eine Metamorphose
- 2008: Another Sleepy Dusty Delta Day
- 2009: Orgy of Tolerance
- 2010: The Servant of Beauty
- 2010: Preparatio Mortis
- 2011: Prometheus–Landscape II
- 2013: "Tragedy of a Friendship"
Fabre a Espanya modifica
L'estrena a Madrid de Da macht der theaterlijke dwaasheden (El poder de las locuras del teatro) el 1985 va causar una reacció negativa del públic pels moviments lents i pausats que poden recordar al Butoh.
El 1988 va estar al Festival de Teatro de Málaga on va exposar la seva obra El cristal de al interior de la cabeza se hace cristal i on es defineix com un artista visual que busca els colors i les formes amb un treball rigorós i no romàntic com la gent pensava.
El 1999 va estar a Sevilla amb un espectacle de dansa, un alre de teatre i la projecció d'una pel·lícula que componien el cicle Jan Fabre a escena.
El 2001 va fer la seva primera exposició a Espanya, A la Galeria Espacio Mínimo a Madrid, que era un homenatge a la mort a la metamorfosi, en la qual va utilitzar 15.000 escarabats. L'escarabat serà un element molt recurrent en la seva obra plàstica, afirma que és "La memòria de la vida"[6]
Fabre a Catalunya modifica
La primera representació a Catalunya va ser el 2002 [7] al Festival Internacional de Teatre de Sitges amb My movements are alone like streetdogs interpretada per Erma Omarsdottir, l'obra va causa diverses reaccions fascinant a alguns i desagradant a altres.
En el marc del Festival Grec de 2003[8] va presentar Je suis sang, una reflexión visionaria sobre "el cuerpo líquido" en clau positiva i que la sang emprada, a diferència del que pensava la gent, no era de veritat, igual que la circumcisió.
La Fundació Miró de Barcelona li va dedicar una exposició el 2003[9] titulada Gaude succurrere vitae -Alégrate de ayudar a la vida on la peça central són les composicions escultòriques fetes amb l'escarabat joia, el Buprestidae. La importància d'aquest material està en el valor que Fabre i veu i que el defineix com "El escarabajo es la memoria de la vida". L'exposició però tenia altres peces (un total de 150) des de dibuixos, escultures i vídeo-art mostrant la capacitat creativa de l'autor i ressaltant el seu caràcter impactant amb dibuixos fets amb la seva propi sang.
Publicacions modifica
- 2009. La Orgía de la tolerancia y otras obras teatrales, Jan Fabre. Ril editores. Chile.
Referències modifica
- ↑ Agencias, El País. «El creador teatral Jan Fabre, condenado a 18 meses de prisión por abuso sexual» (en castellà). El País, 29-04-2022. [Consulta: 29 abril 2022].
- ↑ «Jan Fabre, condenado a un año y medio de cárcel por acosar sexualmente a sus bailarines» (en castellà). ELMUNDO, 29-04-2022. [Consulta: 29 abril 2022].
- ↑ «El artista Jan Fabre, condenado a 18 meses de prisión por abuso sexual» (en castellà). abc, 29-04-2022. [Consulta: 29 abril 2022].
- ↑ «Angelos by Jan Fabre». Arxivat de l'original el 2014-06-02. [Consulta: 2 juny 2014].
- ↑ «Troubleyn by Jan Fabre». Arxivat de l'original el 2014-05-30. [Consulta: 2 juny 2014].
- ↑ «"El escarabajo es la memoria de la vida", afirma el artista belga Jean Fabre | Edición impresa | EL PAÍS».
- ↑ «Station House Opera sorprende el primer día con un ingenioso montaje».
- ↑ «Jan Fabre ofrece un elogio de la sangre en el festival Grec».
- ↑ «"El escarabajo es la memoria de la vida", afirma el artista belga Jean Fabre».
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jan Fabre |