Jardins de Mossèn Costa i Llobera

Jardí botànic de suculentes
(S'ha redirigit des de: Jardins Mossèn Costa i Llobera)

Els Jardins de Mossèn Costa i Llobera són un jardí botànic de 3,16 hectàrees d'extensió, especialitzat en cactus i plantes suculentes, i situat a la falda de la muntanya de Montjuïc, a Barcelona.

Infotaula de geografia físicaJardins de Mossèn Costa i Llobera
Jardins Mossèn Costa i Llobera.jpg
Els Jardins de Mossèn Costa i Llobera, a la falda de Montjuïc, vistos des de Miramar
TipusJardí botànic Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaBarcelona Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSants-Montjuïc (Barcelona)
 41° 22′ 08″ N, 2° 10′ 20″ E / 41.3689°N,2.17233°E / 41.3689; 2.17233Coord.: 41° 22′ 08″ N, 2° 10′ 20″ E / 41.3689°N,2.17233°E / 41.3689; 2.17233
Dades i xifres
Superfície3,16[1]
Activitat
Creació1970
Cactus i atzavares al jardí botànic

LocalitzacióModifica

Estan al districte barceloní de Sants-Montjuïc, en el vessant sud-est del Parc de Montjuïc, entre la carretera de Miramar i el passeig de Josep Carner.

El parc es veu afavorit per un microclima especial, a causa d'una situació arrecerada del vent i a la solana. En aquest lloc, la temperatura sempre és dos graus més alta que a qualsevol altra part de la ciutat, cosa que facilita la cria a l'aire lliure de cactus de zones més tropicals.

HistòriaModifica

Creat el 1970, va ser un projecte conjunt entre l’arquitecte Joan Maria Casamor i el mestre de l’escola de jardineria, tècnic i especialista en plantes crasses, Joan Pañella. Va ser dedicat al poeta mallorquí Miquel Costa i Llobera, autor del poema El Pi de Formentor. Juntament amb els Jardins de Mossen Cinto Verdaguer i els Jardins de Joan Maragall és un dels tres jardins de Montjuïc que es dedicaren durant aquella dècada a poetes catalans.[2]L'hivern del 1985 Barcelona va enregistrar temperatures de sis graus sota zero de manera sostinguda durant prop d'una setmana, cosa que va suposar la mort d'un 40% de les espècies del jardí. El 1987 es va repetir l'episodi de gebrada, matant sobtadament les plantes que s'havien reposat.[3] Va estar tancat per obres del 2006 al 2010 a causa de despreniments de terra, que segons Parcs i Jardins de Barcelona eren deguts a una fuita d'aigua en una canonada, però segons els sindicats va ser motivat per la construcció del túnel de Miramar, que va provocar un canvi en les aigües subterrànies.[4] També va estar tancat per obres de reforma del juny de 2019 al juny del 2020,[5]

Col·leccionsModifica

 
La Puntaire, Josep Viladomat

S'hi cultiven 800 espècies de cactus i plantes crasses i suculentes procedents d'arreu del món, especialment d'Àfrica, Amèrica i Austràlia. També acull espècies d'arbres de regions mediterrànies i tropicals, una dotzena d'espècies de palmeres, la col·lecció Pallanca (Bordighera, Itàlia), i la col·lecció del cactòfil Joan Pañella i Bonastre. Amb tot conforma un dels jardins dedicats a col·leccions de suculentes més importants del món, equiparable al Jardí Exòtic de Mònaco.[6] Algunes espècies singulars de suculentes que podem trobar són els cactus dels gèneres Ferocactus (Cactus barril), Echinopsis, Echinocactus, Astrophytum i Mammillaria. Altres exemplars de suculentes no cactàcies que podem trobar són individus dels gèneres Aloe, Opuntia, Cylindropuntia, Euphorbia, Agave o Jamacaru. Pel que fa a la col·lecció d'arbres, podem esmentar la presència de garrofers (Ceratonia siliqua), oliveres (Olea europaea), arbres ampolla (Brachychiton populneus), roures australians (Grevillea robusta) i potes de vaca (Bauhinia grandiflora).[3]

Entre els exemplars exhibits hi destaca un Oreocereus neocelsianus vell de 200 anys.

Escampades entre les plantes es troben diverses escultures d'artistes catalans, entre les que destaquen: 'La Puntaire' de Josep Viladomat, del 1972, situada en un sortint de la muntanya, que resulta un magnífic mirador; 'A Joan Pañella' de Meritxell Duran, del 1991, dedicada al cactòfil Joan Pañella; 'L'au dels temporals, el pi de Formentor' de Joaquim Ros i Bofarull, dedicada al poema de Miquel Costa i Llobera.[7]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Ajuntament de Barcelona, lloc_web de Parcs i Jardins de Barcelona
  2. «Els jardins de Mossèn Costa i Llobera». Ajuntament de Barcelona.
  3. 3,0 3,1 «Jardins de Mossèn Costa i Llobera». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 5 gener 2020].
  4. «Cuatro millones para reformar un jardín». El País.
  5. «Reformats els jardins de Mossèn Costa i Llobera». Ajuntament de Barcelona.
  6. Vidal Pla, Miquel. Jardins de Barcelona. Barcelona: Àmbit, 2003. ISBN 84-89681-77-5. 
  7. «Jardins de Mossèn Costa i Llobera». irBarcelona.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jardins de Mossèn Costa i Llobera