Jardins de Bacardí

Zona verda del barri de la Maternitat i Sant Ramon (Barcelona)

Els jardins de Bacardí són una zona verda del barri barceloní de la Maternitat. Estan situats a la Travessera de les Corts entre els carrers de Benavent, Felipe de Paz i Comandante Benítez, just davant del Camp Nou; ocupen una superfície aproximada de 7.000 metres quadrats.

Infotaula de geografia físicaJardins de Bacardí
TipusJardí públic Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativala Maternitat i Sant Ramon (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióTravessera de les Corts, 122 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 48″ N, 2° 07′ 31″ E / 41.380009°N,2.125176°E / 41.380009; 2.125176
Activitat
Creació1963 Modifica el valor a Wikidata

Els terrenys on actualment hi ha els jardins i els habitatges propers, pertanyien fins a finals de segle xix, a la finca de Can Ermengol, masia de la família Ermengol. A finals del XIX, Baltasar de Bacardí i de Janer comprà la finca i va convertir la masia en una casa senyorial amb uns grans jardins per al lleure familiar; aquesta família, per tant, dona nom als jardins en l'actualitat. L'any 1958 la neta i hereva de Baltasar de Bacardí, Anna Bacardí i Ribas, morí i els seus tres fills van iniciar la parcel·lació i venda de la finca, tot i que la casa i els jardins es van mantenir dempeus inicialment. Poc després la casa va ser enderrocada, per l'afectació de l'ampliació de la Travessera de les Corts mentre que els jardins van ser expropiats per l'ajuntament l'any 1963 per tal de convertir-los en un espai obert i públic.[1]

Dins dels jardins hi ha una gran àrea de gossos de 700 metres quadrats, la més gran que del districte de les Corts. Aquesta àrea compta amb un circuit d'agilitat, fonts i mobiliari urbà.[2][3]

Vegetació modifica

Dels antics jardins de la finca encara es conserven singulars palmeres de diferents espècies i plàtans,[4] així com una alzina centenària, catalogada com a arbre d'interès local. Es tracta d'una alzina de més de 14 metres d'altura, de 8 metres de diàmetre de copa i es calcula que va néixer l'any 1904.[5] En aquest espai també hi podem trobar altres espècies d'arbres com: l'arbre ampolla (Brachychiton populneus), el pi australià (Casuarina cunninghamiana), l'arbre de l'amor (Cercis siliquastrum), la jacaranda (Jacaranda mimosifolia), la magnòlia (Magnolia grandiflora), l'olivera (Olea europaea), la parquinsònia (Parkinsonia aculeata), el pi blanc (Pinus halepensis) o el pi pinyoner (Pinus pinea) entre altres.[6]

Referències modifica