Jardins de Càndida Pérez
Els Jardins de Càndida Pérez estan situats a l'interior de l'illa de cases dels carrers del Comte Borrell, Manso, Parlament i Ronda de Sant Pau, al barri de Sant Antoni de Barcelona i tenen una superfície de 1090 m².[1] Porten el nom de la cupletista i compositora Càndida Pérez i Martínez.[2]
| ||||
| Tipus | Jardí públic  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Càndida Pérez i Martínez | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Antoni (Barcelonès) | |||
| Localització | Comte Borrell, 44-46 | |||
| ||||
| Format per | ||||
| Dades i xifres | ||||
| Superfície | 1.090 m² | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Xemeneia Tardà | ||||
| Tipus | Bé d'interès documental | |||
| Id. Barcelona | 1432 | |||
Descripció modifica
L'accés es troba al carrer del Comte Borrell, 44-46 i estan estructurats en una entrada flanquejada per tamarius i una esplanada de sauló amb jocs infantils, ombrejada per un bosc urbà de roure pènol (Quercus robur).[3] Altres detalls del jardí són la utilització del ferro pintat i el vidre en els acabats i la porta d'accés, instal·lada el 2011, la qual és una de les primeres amb tancament automatitzat des del centre d'operacions de Parcs i Jardins.[4]
S'hi ha conservat la xemeneia de la fàbrica que anteriorment ocupava el solar,[5] catalogada com a bé d'interès documental (categoria D).[6]
Història modifica
Foneria de bronze i taller de lampisteria i llautoneria de Pere Pujol modifica
El 1876, el llauner i lampista Pere Pujol i Llibet (1833-1923) va fer construir un edifici d'habitatges a la Ronda de Sant Pau, 73[7] (abans 49).[8] Pujol tenia la seva indústria, anomenada Gran Fábrica de Lampistería y Latonería de Pedro Pujol, al carrer del Carme, 106 (vegeu Ca l'Erasme),[9] i el 1901 va adquirir el solar de l'interior de l'illa de la seva casa, juntament amb una altra parcel·la al carrer del Comte Borrell, 44-46 (abans 46-48),[10][11] on va fer construir una fàbrica segons el projecte de l'arquitecte Antoni de Facerias.[12]
Pujol es va casar en primeres núpcies amb Cristina Torrents, amb qui va tenir dos fills, Pere i Jaume Pujol i Torrents, que treballaven en el negoci familiar.[13] Jaume era president de la Societat d'Electricistes i va ser assassinat per uns pistolers el 30 d'octubre del 1920.[14] El 1926, ja mort el fundador, l'empresa es va convertir en la societat anònima Electro-Metalaria Pedro Pujol.[15][16]
Confiteria i fàbrica de dolços de Fèlix Tardà modifica
A principis del segle xx, Fèlix Tardà tenia una pastisseria, botiga de queviures i un magatzem de vins al carrer d'Aribau, 7-9.[17] A començaments de la dècada del 1910, el negoci figurava com a confiteria[18] i posteriorment es va traslladar al carrer del Comte Borrell, 44-46.[19]
El 7 d'agost del 1945 es va produir un accident a la fàbrica de dolços de Joan i Fèlix Tardà (societat regular col·lectiva), que va causar la mort d'un obrer de 17 anys.[20] Posteriorment, l'empresa es va convertir en la societat anònima Dulces Tardá, que a la dècada del 1950 va obtenir l'exclusiva a l'estat espanyol de la distribució dels xiclets «Bazoka»[21] (Bazooka en la versió original), fabricats per Topps Chewing Gum Inc de Nova York.[22] El 1964 es va constituir la societat anònima Topps Tardá Ibérica, que fabricava els xiclets a Esplugues de Llobregat sota llicència.[22][23]
Finalment, la fàbrica fou enderrocada i al solar es van construir dos equipaments municipals, la Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver i un casal de gent gran, obra de RCR Arquitectes i inaugurats l'any 2009.[3]
Referències modifica
- ↑ Raúl García Ferrer Gazeta de Antropología, 1, 28, 2012. ISSN: 0214-7564.
- ↑ «Càndida Pérez, jardins de». Nomenclàtor dels carrers. Ajuntament de Barcelona, 23-07-2009.
- ↑ 3,0 3,1 Pallarès, Marta «Cándida Pérez i una roureda porten un bocí d'Olot a l'Eixample». Diari de Girona, 03-06-2009.
- ↑ «L'interior d'illa Càndida Pérez és el primer de Barcelona amb tancament automàtic a distància». 324.cat, 31-10-2011.
- ↑ VVAA. Jardins Interior d'Illa de Barcelona. Barcelona: El Globus Vermell, 2018.
- ↑ «Xemeneia». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Permís a Pedro Pujols per edificar en un solar del carrer de Ronda de Sant Pau 73». Q127 Foment 947 E. AMCB, 1875-1876.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 420.
- ↑ Sanchis, 2018, p. 579-580.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1911, p. 1238.
- ↑ Anuario industrial de Cataluña, 1916-1917, p. 269, 292.
- ↑ «Pedro Pujol. Comte Borrell 48 (actual 44-46). Construir uns coberts en un solar». Q127 Eixample 9442/1903. AMCB, 29-04-1901.
- ↑ Sanchis, 2018, p. 579.
- ↑ Sanchis, 2018, p. 581.
- ↑ Anuario industrial y artístico de España, 1933-1934, p. 498.
- ↑ Sanchis, 2018, p. 583.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1904, p. 992, 1221, 1326.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1911, p. 1225, 1519.
- ↑ Barcelona en el año de la Exposición Internacional. Anuarios Bailly-Baillères y Riera reunidos SA, 1929, p. 217, 1392.
- ↑ «Caja Nacional de Seguro de Accidentes del Trabajo». BOE, 24-11-1945, pàg. 1289.
- ↑ «FACTURA DULCES TARDÁ S. A. CHICLE HINCHABLE EMIFEL BAZOKA». todocolección.net, 1959.
- ↑ 22,0 22,1 «Una calcomania del Terrassa F.C. del xiclet BAZOKA». Records de Terrassa (blog).
- ↑ «Documento antención cliente Dulces Tardá Ibérica Topps Chewing Gum Bazoka Bazooka». todocoleccion.net.
Bibliografia modifica
- Sanchis, José Manuel. Lámparas de mina españolas, vol. 3. Mineralogía Topográfica Ibérica (blog), agost 2018.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jardins de Càndida Pérez |
- «Xemeneia Tardà». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Biblioteca Sant Antoni - Joan Oliver». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.