Jardins de Can Sentmenat

jardins a Barcelona

Els jardins de Can Sentmenat es troben al districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona. Es tracta dels jardins del Palau dels Marquesos de Sentmenat, construït el 1779, que actualment acull a EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona. Van ser oberts al públic el 1995 després d'una restauració efectuada per Patrizia Falcone.[1]

Infotaula de geografia físicaJardins de Can Sentmenat
Imatge
TipusJardí públic Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaSarrià - Sant Gervasi (Barcelonès) i Sarrià (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióC Can Caralleu, 6-14 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 24′ 10″ N, 2° 06′ 53″ E / 41.4027°N,2.114813°E / 41.4027; 2.114813

Història modifica

En aquest terreny hi havia una masia del segle xiv, el Mas Teixidó. Al segle XVII va ser adquirida pels marquesos de Sentmenat, que al 1779 van construir el palau, d'estil neogòtic, obra d'Andreu Bosch. El 1960 els Sentmenat van llogar el palau al cònsol de França, fins que el 1974 el van vendre a una immobiliària. No obstant això, l'Ajuntament de Barcelona es va interessar per la preservació d'aquest patrimoni arquitectònic i artístic, i després d'arribar a un acord amb el promotor, va adquirir la finca el 1992. El 1994 va llogar el palau a l'escola superior de disseny EINA per 35 anys, que va obrir les seves portes després d'una restauració de l'edifici efectuada pels arquitectes Miquel Espinet i Antoni Ubach. També es van afegir llavors unes gàrgoles elaborades per Sergi Aguilar i un mural en l'entrada del palau, obra d'Albert Ràfols Casamada.

Descripció modifica

Els jardins s'estructuren al voltant del palau. Enfront de la façana davantera hi ha uns jardins d'estil clàssic afrancesat, amb un estany circular envoltat de parterres de broderie, i un passeig amb d'estàtues que fan referència als blasons heràldics de diverses famílies emparentades amb els Sentmenat. A la part posterior hi havia uns jardins d'estil romàntic amb una cascada artificial, diluïts avui dia a la zona forestal que s'obre a la serra de Collserola.[2]

Les estàtues representen set llinatges amb llaços amb els Sentmenat: els Jordán de Urríes, Sarriera, Osorio, Despujol, Patiño i Ciutadilla, a més del seu propi. Són figures femenines amb diferents atributs relatius als blasons de cada llinatge, d'esquerra a dreta: Sarriera, una noia amb un pit descobert i un peix als peus; Sentmenat, una dona amb la corona de marquès i l'escut d'armes de la família; Ciutadilla, una noia amb un gos; Patiño, una noia amb un ànec; Jordán de Urríes, una noia coberta amb una túnica; Osorio, una noia amb un osset; Despujol, una noia amb un palma. Les escultures de Ciutadilla i Patiño estan decapitades, i la d'Osorio té la cara desfigurada per cops. Les escultures són de prop del 1955, i són atribuïdes, sense plena certesa, a Joaquim de Sentmenat i Sarriera, vuitè marquès de Sentmenat. A la part posterior del palau queda la resta d'una escultura d'una noia nua asseguda al sòl, de la qual només queden les natges, els peus i una mà, sobre un petit pedestal; està signada J. de Sentmenat, 59.

Vegetació modifica

Entre les espècies presents al parc es troben: el til·ler (Tilia x europaea), l'acàcia (Robinia pseudoacacia), el sapidal (Koelreuteria paniculata), el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara), el xiprer de Lambert (Cupressus macrocarpa), el teix (Taxus baccata), la tuia (Thuja orientalis), la palmera de Canàries (Phoenix canariensis), la palmera datilera (Phoenix dactylifera), el margalló (Chamaerops humilis), la palmera excelsa (Trachycarpus fortunei), la palmera washingtonia (Washingtonia robusta i Washingtonia filifera), la buguenvíl·lea (Bugainvillea sp.), la heura de Virgínia (Parthenocissus quinquefolia), el pi blanc (Pinus halepensis), l'alzina (Quercus ilex), l'arbocer (Arbutus unedo), el galzeran (Ruscus aculeatus), l'arítjol (Smilax aspera), el xuclamel (Lonicera implexa), el llentiscle (Pistacea lentiscus), l'estepa blanca (Cistus albidus) i la esparreguera boscana (Aspargus actifolius).[3]

Galeria modifica

Vegeu també modifica

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jardins de Can Sentmenat
  1. «Edición del lunes, 13 marzo 1989, página 16 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 24 octubre 2021].
  2. Gabancho, Patrícia. Parcs i jardins de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2000. ISBN 84-7609-935-5 [Consulta: 25 abril 2018]. 
  3. «Els jardins de Can Sentmenat». Parcs i Jardins. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 23 maig 2018].