Jaufré Rudel

trobador

Jaufré Rudel (Blaia, Gironda, 1113 - 1170) fou un trobador occità, senyor de Blaia, vila situada davant Bordeus a la desembocadura de la Garona.

Plantilla:Infotaula personaJaufré Rudel
Imatge
La mort de Jaufré Rudel als braços d'Odierna de Jerusalem en el cançoner I: BnF ms. 854 fol. 121v Modifica el valor a Wikidata
Nom original(oc) Jaufrés Rudèls de Blaia Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1125 Modifica el valor a Wikidata
Blaia (França) Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 1148 Modifica el valor a Wikidata (22/23 anys)
Activitat
Ocupaciótrobador, compositor, poeta, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: segle XII Modifica el valor a Wikidata)
MovimentMúsica medieval Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 4e3c0928-aa78-4690-a4ea-4ac5c808f827 Discogs: 1208917 Allmusic: mn0002182539 Modifica el valor a Wikidata

Vida i obra

modifica

No se'n sap gaire cosa d'ell abans del 1125, però se sap que el 1148 participà en la Segona Croada en l'expedició de Guillem VI d'Angulema, i que potser va morir a Terra Santa.

Se'n conserven sis cançons d'amor força naturals i en un llenguatge molt clar sense comparacions ni imatges, la qual cosa en fa un típic representant del trobar leu. Per bastantes de les seves poesies es conserva la música. Es va fer famós per cantar un amor llunyà, una dama allunyada que, segons afirma, no ha vist mai i de la qual s'ha enamorat només pel prestigi de la seva excel·lència (influència d'Ovidi). Molts crítics han interpretat aquesta dama i aquest amor llunyà de maneres esotèriques (la nostàlgia de Terra Santa, la Mare de Déu), tot i que d'altres afirmen que cantava una dama real. Segons una biografia seva escrita en el segle xiii la dama era Melisenda, filla de Raimon II, comte de Trípoli, un estat cristià de Terra Santa situat a l'actual Líban. Altres afirmen que la dama era la seva mare, Odierna.

Quan lo rius de la fontana
S'esclarzis, si cum far sol,
E par la flors aiglentina,
El rossinholetz el ram
Volf e refranh ez aplana
Son dous chantar et afina,
Dreitz es qu'ieu lo mieu refranha.

[1]

Poesies

modifica
 
BnF ms. 12473 fol. 102v; cançoner K
  • (262,1)[2] Belhs m'és l'estius e·l temps floritz
  • (262,2) Lanqand li jorn son lonc en mai (amb música conservada als cançoners R, W i X)
  • (262,3) No sap chantar qi so non di (amb música conservada al cançoner R)[3]
  • (262,4) Pro ai del chan essenhadors
  • (262,5) Qan lo rius de la fontana (amb música conservada al cançoner R)
  • (262,6) Qand lo rossignols el foillos (amb música conservada al cançoner R)
  • (262,7) Qui non sap esser chantaire, - braire

Obres musicals

modifica

El compositor italià Renzo Bianchi va escriure un poema simfònic sobre la vida de Jaufré Rudel.[4] La compositora finlandesa Kaija Saariaho va escriure l'òpera L'amour de loin basada en la seva vida.

Referències

modifica
  1. Richard H. Hoppin. Antología de la música medieval. Ediciones AKAL, 30 abril 2002, p. 91–. ISBN 978-84-460-1612-0. 
  2. Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.
  3. Martín de Riquer. Los trovadores: historia literaria y textos. Grupo Planeta (GBS), 2011, p. 167–. ISBN 978-84-344-0547-9. 
  4. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 19, pàg. 208 (ISBN 84-239-4519-7)

Bibliografia

modifica
  • Martí de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos. Barcelona: Ariel, 1983, vol. 1, pàg. 148-169 [Comentari i edició i traducció a l'espanyol de la vida i cinc composicions]
  • Guido Favati (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 120
  • Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 8-11 [Reproducció de la vida, amb traducció a l'espanyol, i miniatures dels cançoners A, I i K]

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica