Jaume Aymar i Ragolta
Jaume Aymar i Ragolta (Barcelona, 1957) és un religiós, historiador i publicista català. És sacerdot de l'Arxidiòcesi de Barcelona, actualment rector de la parròquia de Santa Maria de Badalona.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1957  (67/68 anys)Barcelona | ||
| Degà de la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull | |||
| 1998 – 2005 | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Formació | Universitat de Barcelona - doctor en història de l'art (–1993) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | historiador de l'art, historiador, traductor, catedràtic | ||
| Família | |||
| Germans | Àngels Aymar i Ragolta | ||
Va obtenir el doctorat en història de l'art per la Universitat de Barcelona el 1993. És professor de la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull (URL) i de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna, on ha impartit assignatures d'història, història de l'art, estètica, iconografia i cursos sobre mitjans de comunicació per a educadors.[1] Entre 1998 i 2005, va ser degà de la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull. Des de setembre de 2008 és director de Ràdio Estel, emissora de l'arquebisbat de Barcelona, i del setmanari de cultura religiosa Catalunya Cristiana.[2] De 1991 a 2014 va ser rector de la Parròquia de Sant Francesc d'Assís de Badalona, des d'allà va ser traslladat a la parròquia de Santa Maria, a la mateixa ciutat.[3]
En el camp de la recerca, és autor de nombrosos llibres i articles, i ha organitzat exposicions temporals i permanents. L'any 1994, va promoure la fundació de Ràdio Estel (106.6 FM). És president de la Fundació Catalunya-Amèrica, destinada a fonamentar les relacions entre Catalunya i el continent americà, i membre fundador de l'Àmbit d'Investigació i Difusió Maria Corral.
El 2012 fou elegit per unanimitat fill adoptiu de Calonge, al Baix Empordà.
Vers la fi del 2012, va destacar-se en publicar una teoria sorprenent sobre el fet que Cristòfor Colom ni tan sols fos català sinó també tingués arrels calongines.[4] En la seva funció d'arxipreste preconitza la convivència pacífica de les diverses religions.[5]
El desembre de 2016 fou nomenat president del Centre d'Estudis Calongins Colònico.[6]
Publicacions principals
modifica- Colom i Calonge, una hipòtesi, un documental de Jaume Romera, fundat en les recerques d'Aymar, 2012[7]
- (i cols.) Simbologia religiosa en l'art occidental, Barcelona, Edimurtra, 2006
- (i cols.) Calonge i Sant Antoni, Girona, Diputació de Girona/Caixa de Girona, 2005.
- (i cols.) Pedagogia dels sentiments, Barcelona, Edimurtra, 2005.
- «Salvador Dalí, un místic peculiar», a: Analecta sacra tarraconensia: Revista de ciències historicoeclesiàstiques, Vol. 77, 2004.
- (i cols.) Aprendre a pensar, Barcelona, Edimurtra, 2004.
- Gaudí i Verdaguer : concordança i context, Barcelona, Universitat Ramon Llull, 2002.
- «La biblioteca del Monasterio de Sant Jeroni de la Murtra», a: La orden de San Jerónimo y sus monasterios: actas del simposium (II), 1/5-IX-1999 / coord. por Francisco Javier Campos y Fernández de Sevilla, Vol. 2, 1999.
- La bellesa, Barcelona, Claret, 1995.
- El Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, Diputació de Barcelona, 1993.
- Record i memòria de la processó del silenci de Badalona, Badalona, Publicacions de la Parròquia de Santa Maria de Badalona, 1989.
- «L'ermita de Sant Daniel de Calonge», Estudis del Baix Empordà, 1984, vol. 3, pàgines 117-128
- L'anticlericalisme en el Baix Empordà i altres articles històrics, Sant Cugat del Vallès-Barcelona, Edicions Catalanes, 1983.
- Els secrets de Sa Bardissa, Recull d'articles històrics sobre temes calongins, 3a edició, corregida i augmentada, Diputació de Girona-Ajuntament de Calonge, 2005.
- "La Creu de Montigalà i la Terra Feliç" a Montigalà. Una creu centenària (1913-2013). Editorial Edimurtra i Arxiprestat de Badalona Nord, 2013
- L'ànima del meu poble.Itinerari de Mn. Pere Surribas i Garrober (Figueres, 1925-Girona, 1999) Ajuntament de Calonge, 2014.
- "El secret de la volta de la Sixtina" a "Pastura les meves ovelles" (Jn 21.16) Miscel·lània d'homenatge al cardenal Lluís Martínez Sistach. Ateneu Universitari Sant Pacià, Barcelona, 2015.
Referències
modifica- ↑ «Aymar i Ragolta, Jaume» Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine., fitxa biogràfica al web de la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull (URL)
- ↑ «Jaume Aymar i Ragolta». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ López, Montse «La iglesia más antigua de Badalona abrirá por las noches para atraer a los jóvenes». La Vanguardia, 26-06-2014.
- ↑ Jordi Camps i Llinell, «Un documental planteja la hipòtesi que Cristòfor Colom era calongí», El Punt Avui, 9 d'octubre 2012
- ↑ Sara Muñoz i Mart Membrives, «Diferents confessions religioses clamen a Badalona a favor de la convivència», El Punt Avui, 12 de maig de 2009, pàgina 2
- ↑ «Nou President». .
- ↑ «El documental 'Colom i Calonge, una hipòtesi', seleccionat a competició a la 6a edició del FIC-CAT.»[Enllaç no actiu], GironaNotícies.com, 15 de maigs de 2013