Per la seva posició estratègica amb vista sobre la badia i el pla, el lloc ja va ser habitat a l'època prehistòrica.[2] L'ermita data dels segles xvi i xvii, quan l'Església catòlica durant la contrareforma tridentina va construir tot arreu sanctuaris nous per a mobilitzar la població i contenir la influència de la reforma protestant. Va ser abandonada com a edifici religiós a l'inici del segle xx. L'any 1961 s'hi trobà un capitell preromànic (segles IX-X) que segurament fou tret del monestir veí de Santa Maria del Collet, que en l'actualitat s'exposa al Petit Museu de la vila.[3] La construcció va servir de galliner a la masia del costat, però en l'actualitat està desocupada.[1]
- Jaume Aymar i Ragolta, «L'ermita de Sant Daniel de Calonge», Estudis del Baix Empordà, 1984, vol. 3, pàgines 117-128
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Ermita de Sant Daniel». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 abril 2012].
- ↑ Pere Caner i Estrany i Lluís Vilar i Subirana, «Castells i cases fortificades de Calonge» Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 1976, volum 23, pàgina 279
- ↑ Maruja Arnau i Guerola, «Petit Museu de Calonge», Revista de Girona, 2008, vol. 3, pàgines 325-327
