Jaume Clotet i Fabrés

Aquest article tracta sobre el cofundador dels claretians. Si cerqueu el periodista i historiador, vegeu «Jaume Clotet i Planas».


Jaume Clotet i Fabrés (Manresa, 24 de juliol de 1822 — Gràcia, Barcelona, 4 de febrer de 1898) fou un prevere català, cofundador de la Congregació de Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria o Claretians i impulsor pioner de la Llengua de signes catalana.[1] Ha estat proclamat venerable per l'Església catòlica.

Plantilla:Infotaula personaJaume Clotet i Fabrés

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementJaume Clotet i Fabrés
24 juliol 1822 Modifica el valor a Wikidata
Manresa (Bages) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 febrer 1898 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Gràcia (Barcelona, Catalunya)
SepulturaEsglésia de l'Immaculat Cor de Maria (Barcelona) 
Es coneix perUn dels fundadors dels Missioners Fills del Cor de Maria
Activitat
Ocupaciósacerdot, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósFills del Cor de Maria
prevere
CelebracióEsglésia catòlica
Festivitat4 de febrer

Biografia

modifica

Nascut a Manresa, hi estudià al col·legi dels jesuïtes. Estudià Filosofia a la Universitat de Barcelona i Teologia al seminari de la mateixa ciutat. En 1839 anà al seminari de Vic a estudiar Teologia moral. Va haver de marxar a França i rebé el sotsdiaconat a Perpinyà en 1845 i fou ordenat sacerdot a Roma.

De nou a Vic, s'ocupà de la catequesi i fou nomenat vicari de Castellfollit del Boix i rector de Santa Maria de Civit. Hi començà el seu apostolat entre els sordsmuts, per als que publicà una gramàtica i el Catecismo de los mudos (1870). Volent implicar-se més en l'apostolat, parlà amb Antoni Maria Claret. Amb ell i quatre sacerdots més, en 1849 fundà la Congregació de Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria. Fou superior de la Casa Missió de Vic en 1861 i secretari general de la congregació entre 1888 i 1895.

En 1868, però, hagué de marxar a l'exili a França. En 1870, a l'Abadia de Fontfreda, acompanyà el pare Claret, que morí en els seus braços. De nou a Espanya, continuà la seva tasca com a superior dels claretians. Escrigué una biografia d'Antoni Maria Claret (1882) i morí en 1898.

Veneració

modifica

En 1960, les seves restes foren traslladades des del cementiri del Poblenou cap a l'església de l'Immaculat Cor de Maria de Barcelona. Mort en llaor de santedat, el seu procés de beatificació s'inicià a Barcelona i Vic el 10 d'abril de 1964. El 13 de maig de 1989, Joan Pau II el proclamà venerable.[2]

Bibliografia

modifica

Referències

modifica
  1. «No és mímica, és llengua de signes» (en catalan), 13-09-2022. [Consulta: 18 maig 2023].
  2. «Goigs al venerable Jaume Clotet i Fabrés». [Consulta: 2022].