Jaume III d'Escòcia

Jaume III d'Escòcia (1451 - 11 de juny de 1488) fou rei d'Escòcia, fill de Jaume II i de Maria de Gueldres.

Infotaula de personaJaume III
James III of Scotland.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) James III Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 juliol 1451 Modifica el valor a Wikidata
Stirling Castle (Escòcia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort11 juny 1488 Modifica el valor a Wikidata (36 anys)
Stirling (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort en combat Modifica el valor a Wikidata
  Rei dels escocesos
3 d'agost de 1460 – 11 de juny de 1488
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata
DinastiaDinastia Stuart Dinastia Stuart
CònjugeMargarida de Dinamarca
FillsJaume IV d'Escòcia
Jaume, Duc de Ross
Joan, Comte de Mar
ParesJaume II
Maria de Guelderlan
GermansAlexandre Stuart, John Stewart, Earl of Mar (en) Tradueix, David Stewart, Earl of Moray (en) Tradueix, Mary Stewart i Princess Margaret Stewart of Scotland (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Royal Arms of the Kingdom of Scotland.svg

Find a Grave: 8607685 Modifica els identificadors a Wikidata
Jaume III d'Escòcia i Margarida de Dinamarca

Va tenir tendències pacifistes, i així aconseguiria de Noruega la cessió definitiva dels drets sobre les illes Orkney el 1468 i sobre les Shetland el 1472, mercè el seu matrimoni amb Margarida, filla de Cristià I de Dinamarca i Noruega. La seva minoria fou dirigida fins al 1465 pel bisbe Kennedy contra la seva mare Maria de Gueldres, qui aconseguí el 1461 reconquerir Roxburgh i Berwick i el 1463 una treva de quinze anys amb ales anglesos, però més tard sir Alexander Boyd, senyor del castell d'Edimburg, va segrestar el rei infant i aconseguí que el nomenés canceller i casar la seva germana amb el seu fill gran, el comte d'Arran; però el 1469 va caure en desgràcia per una conjura de nobles.

Les seves tendències pacifistes foren contestades per les intrigues del duc d'Albany i la revolta del seu propi fill. El 1472 el papa Sixt IV va elevar St Andrews a la categoria d'arquebisbat, amb 12 metropolitans sufraganis llevat Galloway, que dependia de York, i les Illes, que dependien de Trondheim, la qual cosa significava la independència eclesiàstica escocesa, i més quan el 1492 Glasgow també esdevé arquebisbat. El 1474 signà un tractat amb Anglaterra, que li va permetre el 1476 de sotmetre el comtat de Ross (Illes). Des del 1482, endemés, es produïren turbulències entre el rei i alguns nobles com els ducs d'Albany i el comte d’Angus, Archibald Douglas. Finalment, va morir a Sauchieburn després de ser vençut en batalla contra els anglesos.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jaume III d'Escòcia


Precedit per:
Jaume II
 
Rei d'Escòcia

14601488
Succeït per:
Jaume IV