Javier Pradera (Sant Sebastià, 28 d'abril 1934- Madrid, 20 de novembre de 2011[1]) fou un escriptor, columnista i editor espanyol, nét de Víctor Pradera Larumbe. Llicenciat en Dret, durant el franquisme va ser un actiu opositor al règim, el que li va valer ser empresonat en la seva etapa d'estudiant (durant els denominats fets de 1956) i ser expulsat posteriorment del Cos Jurídic de l'Exèrcit de l'Aire i més tard del seu càrrec de professor de la Universitat Autònoma de Madrid.

Infotaula de personaJavier Pradera
Biografia
Naixement(es) Francisco Javier Pradera Gortazar modifica
28 abril 1934 modifica
Sant Sebastià (Guipúscoa) modifica
Mort20 novembre 2011 modifica (77 anys)
Madrid modifica
Activitat
OcupacióPeriodista, editor, escriptor i professor d'universitat modifica
OcupadorUniversitat Autònoma de Madrid modifica
PartitPartit Comunista d'Espanya (1955–1964) modifica
Família
FillsMáximo Pradera modifica
ParentsRafael Sánchez Mazas (sogre)
Rafael Sánchez Ferlosio (germà de l'esposa) modifica
Premis

En la seva trajectòria literària i d'editor, sempre vinculada als mitjans de comunicació, va ser un dels fundadors del Diari El País i membre del consell de direcció d'Alianza Editorial. Va participar en l'equip editorial d'El País i en fou responsable de la secció d'Opinió de 1976 a 1986, temps en el qual va rebre el Premi de Periodisme Francisco Cerecedo (1984). Des que en 1989 es va reintegrar a El País, desenvolupa el seu treball com a columnista i membre del Consell Editorial. Codirigeix, amb el filòsof Fernando Savater, la revista Claves de Razón Práctica.

ReferènciesModifica

  1. «Muere a los 77 años Javier Pradera, el gran intelectual de la Transición» (en castellà). El País.com, 20-11-2011. [Consulta: 21 novembre 2011].

Enllaços externsModifica


Premis i fites
Precedit per:
Rafael Sánchez Ferlosio
Premi de Periodisme Francisco Cerecedo
1984
Succeït per:
José-Antonio Novais Tomé