Javier Sánchez-Junco Mans

fiscal, advocat i professor universitari espanyol

Javier Sánchez-Junco Mans (Madrid, 29 de desembre de 1957)[1] és un jurista i professor universitari espanyol, que exercí de fiscal anticorrupció especialitzat en delictes econòmics entre 1981 i 2001, i d'advocat penalista a partir de 2001.

Infotaula de personaJavier Sánchez-Junco Mans
Biografia
Naixement29 desembre 1957 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid - dret Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball El Viso Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióadvocat (2001–), fiscal (1981–2001), professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Carlos III de Madrid
Universitat Nacional d'Educació a Distància
KPMG
Institut d'Empresa Modifica el valor a Wikidata

Trajectòria modifica

Nascut a Madrid l'any 1957, el seu pare fou enginyer industrial i tingué amb la seva esposa un total de vuit fills.[1] De família obertament monàrquica, un dels seus germans és José Fernando Sánchez-Junco Mans: president d'honor de Maxam (l'antiga Unió Espanyola d'Explosius), president executiu d'ella durant 25 anys,[2] funcionari del Ministeri d'Indústria d'Espanya (1980-1989) fins al grau de director general, membre del Cercle d'Empresaris,[1] així com patró de la Fundació Princesa de Girona.[3] Estudià la llicenciatura de Dret a la Universitat Complutense de Madrid i es col·legià a l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Madrid (ICAM) amb el número 17.958.[1]

Entre 1979 i 1981 estudià amb èxit les oposicions a fiscal. A partir de 1981, i durant vint anys, treballà de fiscal. Inicià la seva trajectòria a la fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Madrid i, posteriorment, a la del Tribunal Superior de Justícia d'Astúries.[4] Posteriorment exercí a la secretaria general tècnica de la Fiscalia General de l'Estat i a del Tribunal Constitucional espanyol.[4] Entre 1996 i 2001 investigà causes sobre delictes econòmics a la Fiscalia Anticorrupció.[4] En aquest darrer període gestionà el cas Banesto que comportà l'empresonament de Mario Conde.[5]

Quan l'any 2001 abandonà les funcions de fiscal, deixant el càrrec en excedència, inicià una nova etapa com a advocat penalista. Amb aquest fi obrí a principis de 2002[5] el despatx Sánchez-Junco Abogados al barri madrileny del Viso, envoltat d'un equip d'entre vuit i deu lletrats.[1] Des de 2020 esdevingué l'advocat de la Casa Reial espanyola, i més concretament, del rei emèrit d'Espanya, Joan Carles I, en totes aquelles causes obertes en matèria de corrupció.[1] D'aquesta forma substituí a José Manuel Romero Moreno, comte de Fontao, com a advocat de la institució monàrquica en el darrers anys del regnat de Joan Carles I.[1] Al març de 2020 exercí de lletrat de la defensa per l'assumpte dels comptes corrents de Suïssa,[6] al juny per la qüestió dels presumptes delictes fiscals i blanqueig de capitals per comissions d'obra de la línia de l'AVE a La Meca,[3] i al novembre d'aquell mateix any, per les despeses realitzades per la seva família més directe, inclòs ell, mitjançant diverses targetes de crèdit vinculades a comptes corrents opacs.[1] Un mes després, al desembre, el monarca pagà des d'Abu Dabi una declaració tributària «sense requeriment previ» per liquidar un deute de 678.393,72 euros, incloent recàrrecs i interessos, mentre l'advocat reial manifestà en un comunicat oficial que Joan Carles I es trobava, «com sempre», a disposició de la fiscalia «per a qualsevol tràmit o actuació que considerés oportú».[3]

També ha defensat a Javier López Madrid en el cas Bankia,[5] íntim amic del rei Felip VI i a qui la reina Letizia anomenava en missatges com a «compi yogui»;[4] al BBVA en el cas contra Ausbanc,[4] al president de Criteria Caixa, Isidre Fainé,[7] i a Eduardo Arbizu, exresponsable jurídic del BBVA, acusat per l'Audiència Nacional espanyola dels delictes de suborn i revelació de secrets en el cas Villarejo.[3]

Sánchez-Junco és membre de la Fundació per a la Investigació del Dret i l'Empresa (fundació FIDE), que es defineix a si mateixa com «un laboratori d'idees jurídic econòmic que permet conèixer de primera mà les resolucions, normes o qüestions que sorgeixen a diari a l'entorn jurídic-empresarial»,[1][5] i que té diversos llibres publicat per les editorials Bosch i Comares.[4] També treballà de professor del màster de Dret penal econòmic de l'empresa KPMG, del màster d'Accés a l'Advocacia de la Universitat Carlos III, de Dret penal a l'ICADE,[1][5] així com a la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED) i l'Institut d'Empresa.[4]

Està casat i té un fill, viu en un xalet amb piscina al municipi de Las Rozas de Madrid i algunes de les seva majors aficions són la cuina, el tennis, el golf i la poesia.[1]

Referències modifica

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 Fuenteálamo, María José. «Sánchez Junco, el abogado que salvó a Juan Carlos de los 100M y ahora lidiará con las tarjetas opacas» (en castellà). ElEspañol.com, 04-11-2020. [Consulta: 5 setembre 2021].
  2. Bayón, Álvaro. «José Manuel Vargas asume el mando de Maxam como nuevo presidente ejecutivo» (en castellà). ElPaís.com, 13-05-2020. [Consulta: 19 desembre 2021].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Javier Sánchez-Junco, el abogado del rey Juan Carlos que procesó a Mario Conde». RevistaVanityFair.es, 10-12-2020. [Consulta: 19/122021].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Ruiz Valdivia, Antonio. «Javier Sánchez-Junco, un abogado para salvar a Juan Carlos I» (en castellà). HuffingtonPost.es, 13-12-2020. [Consulta: 6 setembre 2021].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Taulès, Silvia. «Sánchez-Junco, abogado del Rey emérito: mansión en Las Rozas y empresa millonaria» (en castellà). Vanitatis.ElConfidencial.com, 18-03-2020. [Consulta: 6 setembre 2021].
  6. Peral, María. «Juan Carlos I encargó en Zarzuela "crear una estructura" para ocultar dinero saudí en Suiza» (en castellà). ElEspañol.com, 06-07-2020. [Consulta: 5 setembre 2021].
  7. Pastor, Fernando. «Fainé confía en Javier Sánchez-Junco para llevar su defensa del caso Villarejo» (en castellà). LaInformación.com, 23-04-2021. [Consulta: 6 setembre 2021].