Jean-Baptiste Arban

Joseph Jean Baptiste Laurent Arban (Lió, 28 de febrer de 1825 - París, 9 d'abril de 1889) fou director d'orquestra i famós cornetí francès.[1][2]

Infotaula de personaJean-Baptiste Arban

Jean-Baptiste Arban, preparant-se per actuar Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Jean-Baptiste Arban Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementJoseph Jean Baptiste Laurent Arban
28 febrer 1825 Modifica el valor a Wikidata
Lió (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 abril 1889 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatFrança França
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDirector d'orquestra i famós cornetí.
Activitat1845 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsFrançois Dauverné Modifica el valor a Wikidata
InstrumentCorneta Modifica el valor a Wikidata
Grup de músicaCamps Elisis - Casino Cadet

Musicbrainz: e95420ca-d8f4-46f5-be41-95337f421b07 Discogs: 1021565 IMSLP: Category:Arban,_Jean-Baptiste Goodreads author: 8034326 Modifica el valor a Wikidata

L'any 1839, entrà en el Conservatori de París, i en acabar els seus estudis el 1845, fou nomenat immediatament professor del Gimnàs músic-militar després d'un brillant concurs. Ben aviat va adquirir gran reputació com a concertista i director d'orquestra; dirigí la dels balls de l'Òpera, del Casino Cadet i dels Camps Elisis. Nomenat professor del Conservatori el 1857, va fer la primera classe de corneta el 1869 i dimití del càrrec el 1874.[3]

El 1864 publicà el seu Grande Methode complète de cornet à pistons et de saxhorn, obra que fou adoptada pel Conservatori, i per decret del ministeri de la Guerra, per a les bandes militars.[4] A més se li deuen gran nombre fantasies, obres de concert i música de ball. Arban restava influenciat per la tècnica virtuosa de Niccolò Paganini amb el violí i realitzà un intent d'usar la corneta com un verdader instrument solista.[5]

Referències modifica

  1. Glenn D. Bridges. Pioneers in Brass. Sherwood Publications, 1965, p. 1. 
  2. William H. Rehrig. The Heritage Encyclopedia of Band Music: Composers and Their Music. Integrity Press, 1991, p. 21. ISBN 978-0-918048-08-0. 
  3. John Lawrence McCann. A History of Trumpet and Cornet Pedagogy in the United States, 1840-1942. Northwestern University, 1989, p. 40. 
  4. Arturo Sandoval. Arturo Sandoval - Playing Techniques and Performance Studies for Trumpet. Hal Leonard, 1994, p. 4. ISBN 978-0-7935-3034-2. 
  5. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 5, pàg. 1242 (ISBN 84-239-4505-7)