Jean-Baptiste Charcot

Jean-Baptiste Étienne Auguste Charcot, (Neuilly-sur-Seine, 15 de juliol de 1867 - en el mar a 30 milles al nord-oest de Reykjavik 16 de setembre de 1936) va ser un metge i explorador francès de les zones polars.

Jean-Baptiste Charcot

(1925)
Biografia
Naixement	Jean-Baptiste Charcot 15 juliol 1867 Neuilly-sur-Seine (França)
Mort	16 setembre 1936 (69 anys) Islàndia
Causa de mort	mort accidental, naufragi
Sepultura	cementiri de Montmartre
President Académie de Marine (en)
1929 – 1930 ← Lucien Lacaze – Charles de La Roncière →
President Societat de Geografia de París
← Édouard-Alfred Martel – Louis Franchet d'Espèrey →
Dades personals
Residència	Neuilly-sur-Seine
Nacionalitat	França
Formació	École alsacienne
Es coneix per	explorador i medallista olímpic
Activitat
Camp de treball	Metge
Ocupació	metge, investigador, esportista, explorador, jugador de rugbi a 15
Ocupador	École pratique des hautes études
Membre de	Acadèmia Francesa de les Ciències Reial Acadèmia de Medicina de Bèlgica Académie nationale de médecine Académie de Marine (en) Légion d'honneur D.P.L.V. (en)
Company professional	Guillaume Le Conniat
Esport	rugbi a 15 vela
Posició a l'equip	Pilar
Trajectòria   Equip – Olympique (Pilar)
Participà en
1900	Jocs Olímpics d'Estiu de 1900
1900	Vela als Jocs Olímpics d'estiu de 1900 - 0-½ tona (2n) (medalla d'argent olímpica)
	1894–95 French Rugby Union Championship (en)
	1895–96 French Rugby Union Championship (en)
Obra
Localització dels arxius	Arxius Nacionals de França, fons documental [ 669AP]
Família
Cònjuge	Jeanne Hugo (1896–1905), divorci Meg Cléry-Charcot
Pare	Jean-Martin Charcot
Germans	Marie Durvis
Premis
(3 març 1934)  Gran Oficial de la Legió d'Honor (1927)  Gran medalla d'or de la Société d'Encouragement au Progrès (1912)  Gran Medalla d'Or d'Exploracions (1911)  medalla Cullum (1911)  Medalla dels Patrons de la Royal Geographical Society  Oficial d'Instrucció Pública  Creu de Guerra 1914-1918  medalla d'argent olímpica de vela als Jocs Olímpics d'Estiu de 1900.  oficial de l'orde del Mèrit agrícola

Medaller
Representa: França
Jocs Olímpics
Vela
	París 1900	0-½ tona, 1a cursa
	París 1900	0-½ tona, 2a cursa

Orígens

Era fill del metge Jean-Martin Charcot. Des de 1876 a 1885, assistí a l'École alsacienne, i practica molt els esports de boxa, rugbi, esgrima i la vela a Ouistreham.

Des de 1883 a 1887, va fer nombrosos viatges amb el seu pare a Gal·les, les illes Shetland, les illes Hèbrides, les Feroe, Islàndia, Jan Mayen, els Països Baixos, Espanya i el Marroc, i va avorrir els països massa càlids.

El 1891, viatjà a Rússia com a metge.

L'any 1896, es casà amb Jeanne Hugo, neta de Victor Hugo, qui s'havia divorciat de Léon Daudet. Va participar com jugador de rugbi als Jocs Olímpics de 1896.

En esport de vela va ser medalla de plata als Jocs Olímpics de l'any 1900.

Expedicions a l'Antàrtida

Gravat que representa el vaixell Pourquoi Pas ? IV.

Itinerari del Pourquoi Pas ? IV el 1908-10.

L'any 1903, va fer construir a Saint-Malo una goleta de tres pals de 32 metres anomenada Français i va organitzar la primera expedició francesa a l'Antàrtida que hivernà a l'illa Wandel el 1905, a la tornada es va divorciar i el 1907 es va tornar a casar amb la pintora Marguerite Cléry. Va fer construir un nou vaixell de 40 m d'exploració polar anomenat Pourquoi Pas ? IVequipat amb motor, tres laboratoris i una biblioteca.

L'agost de 1908 Charcot hivernà a l'illa Petermann, tornà el 1910 i confià les col·leccions de zoologia i botànica al Museu de Mònaco. Va descobrir l'illa Charcot. Va emmalaltir d'escorbut.

Jean-Baptiste Charcot

Cap de les missions polars

A partir de l'any 1925, a causa de la seva edat avançada, ja no pot comandar el Pourquoi pas ?, però en restà a bord en qualitat de cap de les missions. Va fer moltes navegacions per l'Àrtic. El 1926, va ser elegit membre de l'Académie des sciences i se li confià una missió a la Terra de Jameson. Explorà la costa oriental de Groenlàndia i va recollir-ne molts fòssils i mostres d'insectes i de la flora.

El 1928, el Pourquoi Pas ? IV i el creuer Strasbourg (l'antic KMS Regensburg alemany) van anar a la recerca d'un gran hidroavió francès, un « Latham 47 », desaparegut al comandament de Roald Amundsen, el qual cercava al general italià Nobile, que dirigia el dirigible Italia cap al Pol Nord. Aquesta recerca va ser inútil.

A partir de 1930, ell va preparar l'Any polar internacional. Va instal·lar a Groenlàndia la missió etnogràfica dirigida per Paul-Émile Victor que durà un any a Angmagsalik.

El setembre de 1936, el Pourquoi Pas ? IV va fer una escala a Reykjavik. Partiren el 15 de setembre cap a Saint-Malo, però el vaixell enfrontà una violenta tempesta que destruí el vaixell i matà tota la tripulació excepte el mestre timoner Eugène Gonidec.

De Jean-Baptiste Charcot se'n va recuperar el cadàver i està enterrat a París, al cimetière de Montmartre, el 12 d'octubre de 1936 després de funerals nacionals fets a la catedral Notre-Dame de París.

Homenatges

• El 1904, l'èxit de la seva expedició es va celebrar amb el xampany (Champagne) (« Mumm Cordon Rouge ». I l'empresa Mumm va editar pel centenari de l'expedició un coffret anomenat « Cordon Rouge Antartic » amb un xampany amb notes de llimona i poncem.
• Hi ha escoles amb el nom de Jean-Baptiste Charcot a Saint-Malo, Cherbourg, Lyon, Maule, i a Ouistreham. A més d'una escola al Marroc.
• El centre de preparació militar marina(PMM) de Saint Malo/Dinard, que es va obrir el 1972, porta el nom de comandant Charcot. El banderí del centre té l'emblema del Pourquoi pas ?

Vegeu també

• Illa Pourquoi Pas

Notes i referències

Obres

Croquis de l'illa Adelaida.

• Voyage au pôle Sud (1903-1905), Librairie Gelly, 1971
• Le « Pourquoi pas ? » dans l'Antarctique 1908-1910, Arthaud, Paris, 1996 ISBN 2-7003-1088-8
• La Mer du Groenland, GNGL Productions, 1998 ISBN 2-913623-00-X

Bibliografia

• Auguste Dupouy, Charcot, Plon, Paris, 1938
• Henri Queffélec, Le Grand départ, Charcot et le "Pourquoi pas?", Presses de la cité, Paris, 1977, 276 pages, ISBN 2-258-00286-9
• Henri Kubnick, Charcot et les expéditions polaires, Mame, Tours, 1938
• Marthe Emmanuel, J-B Charcot, le polar gentleman, Alsatia, Paris, 1945
• Anne-Marie Vallin-Charcot, Marie Foucard et Serge Kahn, Sur les traces de Jean-Baptiste Charcot, Atlantica, Biarritz ISBN 2-84394-800-2
• Serge Kahn, Jean-Baptiste Charcot explorateur des mers, navigateur des pôles, Glénat, 2006, 192 pages ISBN 2-7234-5250-6
• Alexis Le Conniat, Au Vent de le destinée, l'ultime expédition du Pourquoi Pas ?, éditions Keltia Graphic, Kergwenn, 29540 Spézet (Réédition, 2007).
• Kate Cambor, Belle Époque, Jeanne Hugo, Léon Daudet et Jean-Baptiste Charcot face à leur destin, Flammarion, 2009.

Fonts

Els papers personals de Jean-Baptiste Charcot es conserven alsx Archives nationales amb el codi 669AP.

Enllaços externs

• Expédition antarctique française (1903-1905) commandée par le Plantilla:Dr Jean Charcot. Journal de l'expédition (Masson, Paris, 1906, 119 p.) (texte intégral sur le site Archimer)
• Histoire de la seconde exploration polaire sur le Pourquoi-Pas ?
• Notice biographique Arxivat 2011-07-20 a Wayback Machine.
• Description du fonds conservé aux Archives nationales, en salle des inventaire virtuelle
• Charcot, Jean-Baptiste Etienne. Ernest Flammarion. Christophe Colomb vu par un marin (en français), 1928, p. 320.