Jean-Dominique Cassini
Jean-Dominique Cassini, dit Cassini IV o le comte de Cassini (nascut a l'Observatori de París el 30 de juny de 1748 i mort a Thury-sous-Clermont el 18 d'octubre de 1845) va ser un astrònom francès.
_-_Julien_L%C3%A9opold_Boilly.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 juny 1748 París |
| Mort | 18 octubre 1845 (97 anys) Thury-sous-Clermont (França) |
| President Consell General de l'Oise | |
| 1817 – 1819 | |
| President Consell General de l'Oise | |
| 1800 – 1802 | |
| Director Observatori de París | |
| 1784 – 1793 | |
| Dades personals | |
| Formació | Collègi du Plessis (oc)  collège de Juilly |
| Activitat | |
| Camp de treball | Cartografia |
| Ocupació | astrònom, cartògraf |
| Ocupador | Observatori de París |
| Membre de | Acadèmia Francesa de les Ciències (1799–) Royal Society (1789–) Bureau des Longitudes (–1795) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Institut de França (–1796) |
| Carrera militar | |
| Rang militar | capità |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Altres | |
| Títol | Comte |
| Família | Cassini (en) |
| Fills | Alexandre Henri Gabriel de Cassini |
| Pare | Cassini de Thury |
Premis | |
Era fill de César-François Cassini (Cassini III) i de Charlotte Drouin de Vandeuil, va fer els seus estudis secundaris al collège du Plessis de París, després als Oratorians del Collège de Juilly. L'any 1768, viatjà a l'Oceà Atlàntic. Va ser fet acadèmic de l'Académie des sciences, el 1770.
Va substituir al seu pare a l'Observatori de París i en va ser director el 1784.
Participà en els treballs de la Carta de Cassini i en feu homenatge a l'Assemblea constituent de 1789 i també participà en les operacions geodèsiques per mesurar el meridià de París i de Greenwich
En els primers moments de la Revolució francesa li van confiar diversos càrrecs polítics i participà en els treballs de la comissió de l'Académie per preparar el sistema mètric decimal. Era partidari de la monarquia i dimití de les seves funcions el setembre de l'any 1793. Denunciat pel comitè revolucionari de Beauvais, va ser empresonat durant set mesos, de febrer de 1794 a agost de 1794, al convent dels benedictins de la rue Saint-Jacques. Un cop alliberat es retirà al seu château de Thury. Dimiteix del Bureau des longitudes el 1795, i de l'Institut de France el 1796, però el 1799, acceptà la seva elecció com membre de la secció d'astronomia de la nova Académie des sciences.
La seva obra reivindicativa, Mémoires pour servir à l'histoire des sciences et à celle de l'Observatoire royal de Paris va aparèixer l'any 1810.
Va ser batlle de Thury i jutge de pau del cantó de Mouy. Napoleó Bonaparte, i després Lluís XVIII, li concediren una pensió i el van condecorar. Gabriel Cassini era un fill seu.
Bibliografia modifica
| Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Jean-Dominique Cassini, Mémoires pour servir à l'histoire des sciences et à celle de l'Observatoire royal de Paris, suivis de la Vie de J.-D. Cassini écrite par lui-même, et des éloges de plusieurs académiciens morts pendant la Révolution, Paris, Bleuet, 1810 (en línia).
- Suzanne Débarbat, Comprendre - Histoire - observatoire de Paris VIII : Jean-Dominique Cassini (IV), Paris, Institut de mécanique céleste et de calcul des éphémérides (IMCCE/UFE), c. 2007 (en línia Arxivat 2012-06-27 a Wayback Machine.).
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean-Dominique Cassini |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Jean-Dominique Cassini» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.