Jean Duvieusart
Jean Pierre Duvieusart (Les Bons Villers, 10 d'abril de 1900- Charleroi, 10 d'octubre de 1977) va ser un polític belga.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 10 abril 1900  Frasnes-lez-Gosselies (Bèlgica) | ||
| Mort | 11 octubre 1977 (77 anys) Charleroi (Bèlgica) | ||
 Primer ministre de Bèlgica | |||
| 8 juny 1950 – 16 agost 1950 ← Gaston Eyskens – Joseph Pholien → | |||
| Membre de la Cambra de Representants de Bèlgica | |||
 Diputat al Parlament Europeu | |||
President of the bar (en)  Ordre des avocats de Charleroi (fr) | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat catòlica de Lovaina | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Estrasburg Brussel·les | ||
| Ocupació | polític | ||
| Partit | Rassemblement Wallon (1968–) Partit Social Cristià-Christelijke Volkspartij (–1965) | ||
Trajectòria
modificaDoctor en dret i llicenciat en ciències polítiques i socials en la Universitat Catòlica de Lovaina, va ocupar un càrrec en la seva comuna nativa i després va ser conseller provincial (1933-1936).[1][2]
Es va convertir en membre de la Cambra de Representants en 1944, ocupant una banca fins a 1949, quan es va convertir en membre del Senat, ocupant una banca fins a 1965. Va ser ministre d'assumptes econòmics en dos períodes (1947-1950 i 1952-1954).[1][2]
El 1950 es va exercir durant dos mesos com el 36è primer ministre de Bèlgica. Va ser sota el seu govern que el rei Leopold III va tornar a territori belga des del seu exili a Suïssa. A causa del clima polític creat per la Qüestió Real, que va ocasionar vagues generals i manifestacions violentes a la Regió Valona, va renunciar al càrrec després de l'abdicació del rei.[1][2]
Posteriorment va ser membre i president del Consell de Ministres de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer, de 1952 a 1953,[1] i president del Parlament Europeu entre 1964 i 1965.[3]
Va abandonar el Partit Social Cristià el 1965 i el 1968 es va convertir en president de la federació conformada pel Mitin de Valònia i el front democràtic dels bruselencs francòfons (FDF). Va ocupar el càrrec fins a 1972.[1][2]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Premier.be - Jean Duvieusart», 09-05-2012. Arxivat de l'original el 2012-05-09. [Consulta: 1 diciembre 2018].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Jean Duvieusart» (en francés). Cent Wallons du siècle. L'Institut Destrée, 1995.
- ↑ «Former European Parliament Presidents | The President | European Parliament». www.europarl.europa.eu. [Consulta: 30 novembre 2018].