Leopold III de Bèlgica

(1901-83) Rei dels Belgues (1934-51)

Leopold III de Bèlgica (Brussel·les, 3 de novembre de 1901 - 25 de setembre de 1983) va ser rei dels belgues des de 1934 fins a 1951.

Plantilla:Infotaula personaLeopold III de Bèlgica

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Léopold III Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 novembre 1901 Modifica el valor a Wikidata
Palace of the Marquess of Assche (Bèlgica) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort25 setembre 1983 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Cliniques universitaires Saint-Luc (Bèlgica) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcomplicacions quirúrgiques Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCripta Reial de Laeken Modifica el valor a Wikidata
Rei dels belgues
23 febrer 1934 – 16 juliol 1951
← Albert I de BèlgicaBalduí I de Bèlgica →
Senador de dret
8 novembre 1927 – 23 febrer 1934 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióEton College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca, entomòleg, polític Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc de Brabant (1909–1934)
Príncep de Saxònia-Coburg i Gotha
Rei dels belgues
Duc de Saxònia Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Saxònia-Coburg i Gotha Modifica el valor a Wikidata
CònjugeLilian Baels (1941–1983)
Àstrid de Suècia (1926–1935), mort del cònjuge Modifica el valor a Wikidata
ParellaLiselotte Landbeck Modifica el valor a Wikidata
FillsJosepa Carlota de Bèlgica
 () Leopold III de BèlgicaÀstrid de Suècia
Balduí I de Bèlgica
 () Leopold III de BèlgicaÀstrid de Suècia
Albert II de Bèlgica
 () Leopold III de BèlgicaÀstrid de Suècia
Ingeborg Verdun
 () Leopold III de BèlgicaLiselotte Landbeck
Alexandre de Belgique
 () Leopold III de BèlgicaLilian Baels
Marie-Christine de Belgique
 () Leopold III de BèlgicaLilian Baels
Maria-Esméralda de Belgique
 () Leopold III de BèlgicaLilian Baels Modifica el valor a Wikidata
ParesAlbert I de Bèlgica Modifica el valor a Wikidata  i Elisabet de Baviera Modifica el valor a Wikidata
GermansCarles de Bèlgica
Maria Josep de Bèlgica Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Descrit per la fontObálky knih, Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 5525 Modifica els identificadors a Wikidata

Primer fill mascle del rei Albert I de Bèlgica i de la duquessa Elisabet de Baviera nasqué l'any 1901 al Palau Reial de Brussel·les. El nounat era net, per via paterna, del príncep Felip de Bèlgica i de la princesa Maria de Hohenzollern-Sigmaringen i per via materna ho era del duc Carles Teodor de Baviera i de la infanta Maria Josepa de Portugal. L'any 1934, a l'edat de trenta-tres anys, arran de la mort sobtada del seu pare el succeí al tron belga.

Després de la mort del seu pare, Leopold accedí al tron de Bèlgica amb el nom de Leopold III. El seu regnat s'inicià el 1934. L'any 1935 morí la seva primera muller, la reina Àstrid de Suècia en un accident automobilístic. El 1939, en esclatar la Segona Guerra Mundial, Bèlgica es declarà neutral, però l'any següent fou envaït per les tropes nacionalsocialistes. Als divuit dies d'haver-se produït la invasió, el rei decidí la rendició del país als alemanys. Aquesta decisió fou àmpliament criticada pel Parlament, que s'enemistà amb el monarca.

El monarca va estar-se a Brussel·les fins a l'any 1944, quan fou deportat a Alemanya, primer a Hirschstein i després a l'austríaca de Strobl. Alliberat per les tropes nord-americanes l'any 1945 la difícil situació política belga i el descrèdit de la monarquia van obligar-lo a romandre a l'exili suís fins a l'any 1950.

Durant el període (1945 - 1950), la regència havia recaigut en mans del seu germà, el príncep Carles, i el país visqué immers en la crisi de la qüestió reial. L'actitud antidemocràtica i la simpatia per a un règim polític autoritari que Leopold III havia ostentat des dels anys 1930, després de la guerra van portar Bèlgica al límit d'una guerra civil amb aldarrulls i manifestacions antireials tot arreu al país. L'any 1950 se celebrà a Bèlgica un referèndum pel qual la monarquia fou acceptada com a forma d'estat.[1] Malgrat tot, la majoria curta al referèndum de només 57,68% i hi havia una forta oposició de l'esquerra i de nombrosos sectors valons. Les protestes no es van calmar, i quan el 30 de juliol de 1950 quatre manifestants antileopoldistes van morir a Grâce-Berleur per les bales la gendarmeria (l'equivalent de la guardia civil a Espanya), l'endemà el pare de Josefina va abdicar i cedir el tron al germà petit Balduí.[2] Sa filla gran, Josefina Carlota estava exclosa de la successió, per la Llei Sàlica que només va ser abolida el 1991.[3]

Descendència

modifica

L'any 1935 quedà vidu de la seva primera dona Àstrid de Suècia, filla del Carles de Suècia i Ingeborg de Dinamarca. Van tenir tres fills:

Durant la guerra es va tornar a casar amb Liliana Baels. La parella va tenir tres fills:

  • Alexandre nascut el 1942 casat amb l'anglesa Inge Dora Wolman.
  • Maria Cristina nascuda el 1951 És casada amb Paul Drake del qual es divorcia per casar-se amb Jean Paul Gourgues.
  • Maria Esmeralda nascuda el 1956. És casada amb l'hondureny Enrique Moncada.

Referències

modifica
  1. Qvortrup, Matt. The Referendum and Other Essays on Constitutional Politics (en anglès). Bloomsbury Publishing Plc, 2019, p. 29. 
  2. Joris, Freddy; Marchesani, Frédéric. «Monument aux victimes de Grâce-Berleur». Connaître la Wallonie. Govern de Valònia, 01-04-2009. [Consulta: 6 gener 2024].
  3. «dynastie» (en francès). Vocabulaire politique. CRISP, 2019. [Consulta: 6 gener 2024].

Bibliografia

modifica