Leopold III de Bèlgica
Leopold III de Bèlgica (Brussel·les, 1901 - 1983) va ser rei dels belgues des de 1934 fins a 1951.
.svg)
OrigenModifica
Primer fill mascle del rei Albert I de Bèlgica i de la duquessa Elisabet de Baviera nasqué l'any 1901 al Palau Reial de Brussel·les. El nounat era nét, per via paterna, del príncep Felip de Bèlgica i de la princesa Maria de Hohenzollern-Sigmaringen i per via materna ho era del duc Carles Teodor de Baviera i de la infanta Maria Josepa de Portugal. L'any 1934, a l'edat de trenta-tres anys, arran de la mort sobtada del seu pare el succeí al tron belga.
FamíliaModifica
L'any 1935 quedà vidu de la seva primera muller la princesa Àstrid de Suècia, filla del príncep Carles de Suècia i de la princesa Ingeborg de Dinamarca, amb la qual tingué tres fills:
- La gran duquessa Josepa Carlota nascuda a Brussel·les el 1927 i morta a Luxemburg el 2005. Es casà amb el gran duc Joan I de Luxemburg.
- Balduí nat a Brussel·les el 1930 i mort a Motril Granada l'any 1993. Es casà amb l'aristòcrata espanyola Fabiola de Mora y Aragón.
- Albert II nat a Brussel·les el 1934. Es casà amb l'aristòcrata italiana, princesa Paola Ruffo di Calàbria.
A la mort de la seva primera esposa es tornà a casar amb Liliana Baels. La parella tingué tres fills:
- Alexandre nascut el 1942 a Brussel·les i casat amb l'anglesa Inge Dora Wolman.
- Maria Cristina nascuda el 1951 al castell de Laeken, és casada amb Paul Drake del qual es divorcia per casar-se amb Jean Paul Gourgues.
- Maria Esmeralda nascuda el 1956 al castell de Laeken. És casada amb l'hondureny Enrique Moncada.
RegnatModifica
Després de la mort del seu pare, Leopold accedí al tron de Bèlgica amb el nom de Leopold III. El seu regnat s'inicià el 1934. L'any 1935 morí la seva primera muller, la reina Àstrid de Suècia en un accident automobilístic. El 1939, en esclatar la Segona Guerra Mundial, Bèlgica es declarà neutral però l'any següent fou envaït per les tropes nacionalsocialistes. Als divuit dies d'haver-se produït la invasió el rei decidí la rendició del país als alemanys. Aquesta decisió fou àmpliament criticada pel Parlament el qual s'enemistà amb el monarca.
El monarca pogué restar vivint a Brussel·les fins a l'any 1944 que fou deportat a Alemanya, primer a la localitat de Hirschstein, i després a l'austríaca de Strobl. Alliberat per les tropes nord-americanes l'any 1945 la difícil situació política belga i el descrèdit de la monarquia condemnaren al monarca a residir a l'exili suís fins a l'any 1950.
Durant el període (1945 - 1950), la regència havia recaigut en mans del seu germà, el príncep Carles. L'actitud antidemocràtica i la simpatia per a un règim polític autoritari que Leopold III havia ostentat des dels anys 1930, després de la guerra van portar Bèlgica al límit d'una guerra civil amb aldarrulls i manifestacions anti-reials tot arreu al país. L'any 1950 se celebrà a Bèlgica un plebiscit pel qual la monarquia fou acceptada com a forma d'estat. Malgrat tot, la majoria curta al referèndum de només 57,68% i la forta oposició de l'esquerra i de nombrosos sectors valons feren que el rei abdiqués l'any 1951 en favor del seu fill Balduí.
| Precedit per: Albert I |
Reis dels belgues 1934–1951 |
Succeït per: Balduí I |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leopold III de Bèlgica  |