Viquipèdia

Jean Oury

psiquiatra francès

Jean Oury (La Garenne-Colombes, 5 de març de 1924 - Cour-Cheverny, 15 de maig de 2014) fou un psiquiatre i psicoanalista francès.[1][2] Figura destacada de la psicoteràpia institucional,[3] la qual havia implementat Francesc Tosquelles,[4][5] fou el fundador de la clínica de La Borde,[6] que va dirigir amb Félix Guattari fins a la seva mort. També va ser membre de l'École freudienne de París, fundada per Jacques Lacan.

Infotaula de personaJean Oury
Biografia
Naixement(fr) Serge Jean Eugène Oury Modifica el valor a Wikidata
5 març 1924 Modifica el valor a Wikidata
15è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 maig 2014 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Cour-Cheverny (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópsiquiatre, psicòleg, escriptor de no-ficció, psicoanalista Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansFernand Oury Modifica el valor a Wikidata

La vida de Jean Oury tendeix a fusionar-se amb la seva obra, la clínica de La Borde.[7][8] Formà el Groupe de travail de psychothérapie et de sociothérapie institutionnelles (GTPSI) amb Hélène Chaigneau, Francesc Tosquelles, Horace Torrubia, Roger Gentis i Jean Ayme. El GTPSI es va reunir catorze vegades entre 1960 i 1966.[9]

El seu germà, Fernand Oury, és el creador del moviment educatiu de la pedagogia institucional.

« Atendre els malalts sense tractar l'hospital és una bogeria. »
— Jean Oury

Obra publicada modifica

  • Il, donc, Union Générale d'Éditions, París, 1978.
  • Onze heures du soir à La Borde, éd. Galilée, París, 1980.
  • Pratique de l'institutionnel et politique, amb Félix Guattari i Francesc Tosquelles, éd. Matrice, Vigneux, 1985.
  • Le collectif : le séminaire de Sainte-Anne, Champ social éditions, Nimes, 1999.
  • Création et schizophrénie, éd. Galilée, París, 1989.
  • L'aliénation, éd. Galilée, París, 1992.
  • Les séminaires de La Borde (1996-1997), Les éditions du Champ social, Nimes, 1998.
  • Psychiatrie et psychothérapie institutionnelle, Les éditions du Champ social, Nimes, 2001.
  • À quelle heure passe le train… Conversations sur la folie, amb Marie Depussé, éd. Calmann-Lévy, París, 2003.
  • Préfaces, éd. Le Pli, Orleans, 2004.
  • Essai sur la conation esthétique (thèse de médecine, 1950), éd. Le Pli, Orleans, 2005.
  • Rencontre avec le Japon: Jean Oury à Okinawa, Kyoto, Tokyo, coordinació: Philippe Bernier, Stefan Hassen Chedri, Catherine de Luca-Bernier, coéd. Champ social éditions / Matrice, 2007.
  • Essai sur la création esthétique, éd. Hermann, París, 2008.
  • Itinéraires de formation, éd. Hermann, París, 2008.
  • La psychose, la mort, l'institution, éd. Hermann, París, 2008.
  • Dialogues à La Borde, éd. Hermann, Paris, 2008.
  • Préalables à toute clinique des psychoses : dialogue avec Patrick Faugeras, éd. Érès, Tolosa de Llenguadoc, 2012.
  • La Psychothérapie institutionnelle de Saint-Alban à La Borde, París, Éditions d'une, 2016.
  • Les Symptômes primaires de la schizophrénie, cours de psychopathologie (Jussieu, 1984-1986), París, Éditions d'une, 2016.

Bibliografia modifica

  • Jean-Claude Polack, Danielle Sivadon, La Borde ou le Droit à la folie, Calmann-Lévy, París, 1976.
  • Ginette Michaud, La Borde… un pari nécessaire, Gauthier-Villars, París, 1977.
  • Serge Didelet, Jean Oury. Celui qui faisait sourire les schizophrènes, Champ social éditions, Nimes 2017.

Filmografia modifica

  • Le Sous bois des insensés, une traversée avec Jean Oury (Martine Deyres, 2016)[10]

Referències modifica

  1. ↑ Peces, Juan «Jean Oury, renovador de la psicoterapia» (en castellà). El País [Madrid], 25-05-2014. ISSN: 1134-6582.
  2. ↑ Eric Favereau «Mort du psychiatre Jean Oury, fondateur de la clinique de La Borde». Libération, 16-05-2014. Arxivat de l'original el 2014-05-30 [Consulta: 27 juny 2020].
  3. ↑ Jean Oury. Les Symptômes primaires de la schizophrénie (en francès). Éditions d'une, 2016, p. 25. ISBN 979-10-94346-11-2. 
  4. ↑ «https://le-cercle-psy.scienceshumaines.com/la-psychotherapie-institutionnelle-de-jean-oury_sh_32472».
  5. ↑ Recueilli par Élodie Maurot «Jean Oury, psychiatre et psychanalyste : « Il faut assumer la transcendance de l'autre »». La Croix, 19-05-2014 [Consulta: 27 juny 2020].
  6. ↑ Eric Favereau «Jean Oury, fou de fous». Libération, 27-06-1998 [Consulta: 27 juny 2020].
  7. ↑ «Jean Oury : biographie, actualités et émissions France Culture» (en francès). France Culture. [Consulta: 16 agost 2018].
  8. ↑ Jean-François REY «Jean Oury, celui qui faisait sourire les schizophrènes». Libération, 21-05-2014 [Consulta: 27 juny 2020].
  9. ↑ Site internet des Actes du GTPSI
  10. ↑ «Le Sous-bois des insensés - Tënk» (en francès). www.tenk.fr. [Consulta: 25 novembre 2018].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jean_Oury&oldid=32149054»