Jean Tinguely

Jean Tinguely (Friburg, 22 de maig de 1925 - Berna, 30 d'agost de 1991) va ser un pintor i escultor suís. És conegut sobretot per les seves màquines escultòriques d'art cinètic, en la tradició Dada; conegudes oficialment com a metamecànics. L'art de Tinguely satiritzava la sobreproducció sense sentit de béns materials en la societat industrial avançada.

Infotaula de personaJean Tinguely
Tinguely by Wolleh.jpg
Jean Tinguely fotografiat per Lothar Wolleh
Biografia
Naixement22 de maig de 1925
Friburg, Suïssa
Mort30 d'agost de 1991(1991-08-30) (als 66 anys)
Berna, Suïssa
Dades personals
Nacionalitat Suïssa
FormacióAllgemeine Gewerbeschule Basel (en) Tradueix modifica
Activitat
Camp de treballEscultura i pintura modifica
OcupacióEscultor, pintor i il·lustrador modifica
ArtPintura, escultura
GènereArt abstracte, escultura i art cinètic modifica
MovimentArt cinètic, dadaisme i nou realisme modifica
Influències en
Representat perArtists Rights Society modifica
Participà en
27 juny 1968documenta 4
28 juny 1964documenta 3 modifica
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeMilena Palakarkina
Eva Aeppli (1951–1960)
Niki de Saint Phalle (1971–1991) modifica
FillsMiriam Tinguely modifica

IMDB: nm0863967 Musicbrainz: 463cad94-dcdf-4ed9-a88f-ea8a8a926f3e Discogs: 123673 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Tinguely va créixer a Basilea, però es va traslladar a França el 1952 amb la seva primera dona, l'artista suïssa Eva Aeppli,[1] per tal de seguir la seva carrera artística. Formava part de l'avantguarda parisenca de mitjan segle XX i va ser un dels artistes que va signar el manifest del Nou Realisme el 1960.

La seva obra més coneguda és una escultura que s'autodestrueix, titulada Homenatge a Nova York (1960), només parcialment destruïda, al Museu d'Art Modern de Nova York, encara que la seva obra posterior, Estudi per una fi del món Núm. 2 (1962), va detonar amb èxit davant d'una audiència reunida en un desert als afores de Las Vegas.

Tinguely es va casar amb la seva companya, l'artista suïssa Eva Aeppli el 1951. El 1971, es va casar amb la seva segona dona, Niki de Saint Phalle.

Obra públicaModifica

Enregistraments de música de sorollModifica

  • 1963 ‘Sons d'escultura’, 7”, Minami Gallery, Tokyo, Japó (escultures de Tinguely enregistrades pel compositor d'avantguarda composer Toshi Ichiyanagi durant l'exposició japonesa).
  • 1972 ‘Méta’, book+7_, Propyläen Verlag, Estocolm.
  • 1983 ‘‘Escultures a la Tate Gallery, 1982_, Audio Arts cassette.
  • 1983 ‘Meta-Harmonie H’ incl. in ‘Meridians 2_ compmqenan ate a pie.
  • 2001 ‘Relleu Meta-Mechanique Sonore I’ incl. a la compilació ‘A Diagnosis’, Revolver-Archiv Für Aktuelle Kunst, Frankfurt del Main, Alemanya.

InfluènciaModifica

A Mickey One, d'Arthur Penn (1965) el mim conegut com l'Artista (Kamatari Fujiwara) amb la seva màquina autodestructiva és un tribut obvi a Tinguely.

Vegeu tambéModifica

Altres lecturesModifica

  • Capítol sobre Tinguely, a Calvin Tomkins' The Bride and Her Bachelors.
  • K.G. Pontus Hultén; Author of Jean Tinguely "Meta" (traducció a l'anglès publicada el 1975 per New York Graphic Society Ltd., Boston) Tapa dura, 519 Il·lustracions. Traducció de l'alemany per Mary Whittall. Versió original alemanya publicada el 1972.

ReferènciesModifica

  1. Leu, Aia. The Art of the Leu Family, SeedPress, 2012, ISBN 978-0-9551109-2-4. (p. 13).

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean Tinguely