Jeanne Loriod

música francesa

Jeanne Loriod (13 de juliol de 19283 d'agost de 2001) fou una música francesa, considerada una de les més destacades exponents de l'instrument electrònic de les ones Martenot.[1][2]

Plantilla:Infotaula personaJeanne Loriod
Biografia
Naixement(fr) Jeanne Blanche Armande Loriod Modifica el valor a Wikidata
13 juliol 1928 Modifica el valor a Wikidata
Houilles (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 agost 2001 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Antíbol (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmort accidental, accident vascular cerebral
ofegament Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópianista, professora de música, onista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatoire de Paris (1970–)
Conservatoire de Paris (en) Tradueix
Schola Cantorum de París Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsLazare-Lévy i Maurice Martenot Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOnes Martenot i piano Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansYvonne Loriod Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 49f18dd6-ea5d-4177-b285-23a6b911834e Discogs: 604631 Allmusic: mn0001368871 Modifica els identificadors a Wikidata

Nascuda a Houilles, Yvelines, fou la germana petita d'Yvonne Loriod, una de les pianistes més destacades de la meitat del segle xx, que es va casar amb el compositor Olivier Messiaen. Va interpretar tota la música de Messiaen escrita per a les ones Martenot, més notablement la Simfonia Turangalila (1946–48), que va enregistrar sis cops. No obstant això, no va ser ella qui va tocar a l'estrena de l'obra, sinó Ginette Martenot, la germana de Maurice (l'inventor de l'instrument), que també era una virtuosa de les ones i del piano.

L'ampli repertori de Loriod incloïa catorze concerts, unes tres-centes obres amb parts concertants per a les ondes i unes 250 altres peces de cambra.[1] També va tocar per a diverses bandes sonores de pel·lícules (incloent l'animació Metall Pesat de 1981), i va publicar un tractat sobre l'instrument dividit en tres volums: Tècnica de l'onde electronique type Martenot (1987).

L'agost de 2001, mentre nedava a la Riviera francesa a prop d'Antíbol, va tenir una apoplexia i es va morir ofegada.[3]

La seva influència en els ondistes posteriors és molt rellevant, ja que la majoria dels instrumentistes actuals van ser alumnes de Loriod, i porten l'empremta del seu mestratge.[1]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 «Jeanne Loriod» (en anglès). The Independent, 16-02-2014. [Consulta: 12 maig 2021].
  2. Millar, Cynthia. «Obituary: Jeanne Loroid» (en anglès). The Guardian, 06-09-2001. [Consulta: 23 juny 2021].
  3. Feature: Jeanne Loriod, 1928–2001 | 12 December 2001 | Citypaper.com