Jeroni Hermosilla

(S'ha redirigit des de: Jerónimo Hermosilla)

Jerónimo Hermosilla y Aransay (30 de setembre de 1800, Santo Domingo de la Calzada, Espanya - 1 de novembre de 1861, Vietnam) fou un bisbe i màrtir dominic. És venerat com a sant per l'Església Catòlica.

Infotaula de personaJeroni Hermosilla
Biografia
Naixement(es) Jerónimo Hermosilla y Aransay Modifica el valor a Wikidata
30 setembre 1800 Modifica el valor a Wikidata
Santo Domingo de la Calzada (La Rioja) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r novembre 1861 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Vietnam Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPena de mort Modifica el valor a Wikidata (Decapitació Modifica el valor a Wikidata)
Bisbe catòlic
25 abril 1841 –
Bisbe titular
2 agost 1839 –
Diòcesi: Miletopolis (en) Tradueix
Vicari apostòlic
2 agost 1839 –
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic (1827–), missioner Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde dels Predicadors Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióPierre André Retord (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Festivitat1r de novembre Modifica el valor a Wikidata

VidaModifica

Fou el petit dels nou fills d'Agustín Julián Hermosilla i Catalina Aransay, una família humil. El seu pare va morir quan ell tenia 10 anys, i la seva mare va treballar de mestressa de claus d'un sacerdot, de qui ell també va ser ajudant.[1] Viviría en la localidad de Cordovín entre 1809 y 1814.[2]

Quan tenia 15 anys va viure a l'arquebisbat de València, on va servir el seu germà Millán,[1] entrant al Seminari Diocesà de València, on es va interessar molt pels dominics, i va demanar el 1819 entrar al Convent de Sant Domènec de València.[1]

El 1820 es va veure obligat a interrompre els seus estudis eclesiàstics per allistar-se a les tropes del monarca Ferran VII. El 1823 reprengué el noviciat amb els dominics.

El 1824 es va traslladar amb altres companys a Manila, capital de les Filipines. Allà va fer els estudis de teologia i va rebre el sagrament de prevere el 1828.

El 1829 va ser enviat a Tonkín, al nord de l'actual Vietnam, com a missioner, on va aprendre la llengua local i va realitzar una tasca docent amb els catequistes locals i una gran col·laboració amb les religioses dominiques.[1] Allà, el 15 de maig d'aquell any, va viure la persecució i l'assassinat que l'emperador Minh Manh duia a terme contra els cristians. El 1841 fou nomenat bisbe de Tonkín, després de l'assassinat d'Ignasi Delgado.[1] Jeroni va romandre al país treballant a la seva tasca evangelitzadora en llocs aparentment segurs. Des del 1858 s'amagava en coves perquè no el capturessin, des d'on va escriure les seves Cartes de captivitat dirigides als catòlics conversos,[1] fins que va ser capturat juntament amb Valentí Berriotxoa i Pere Almató per les autoritats vietnamites després de la traïció d'un soldat apòstata, per la persecució que l'emperador Tu Duc havia decretat contra els cristians. Fou torturat en una gàbia i decapitat amb els seus companys a Hai-Duong el 1861.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Santoral 31 d'octubre
  2. «Las Danzas de Cordovín». Arxivat de l'original el 2010-03-07. [Consulta: 12 juliol 2018].