Jeroni Ferran Granell i Manresa
Jeroni Ferran Granell i Manresa (Barcelona, 7 de gener de 1868 - Barcelona, 9 de març de 1931)[1] fou un arquitecte modernista català.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 gener 1868  Barcelona |
| Mort | 9 març 1931 (63 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
| Membre de | |
| Moviment | Modernisme català |
| Família | |
| Pare | Jeroni Granell i Mundet |
Biografia
modificaFill del mestre d'obres Jeroni Granell i Mundet, es va titular com a arquitecte el 19 de setembre de 1891.[2] Va ser un dels arquitectes més originals del modernisme barcelonès, amb la creació d'uns singulars esgrafiats a les façanes de les cases d'habitatges, de les quals ens ha deixat nombroses mostres a Barcelona.
Associat primer amb el vitraller Antoni Rigalt i amb firma pròpia posteriorment, va revitalitzar l'art del vitrall i va fabricar bona part dels vitralls modernistes de Barcelona, com ara, el Palau de la Música Catalana, la casa Navàs o l'hospital de Sant Pau.[3]
Es va casar amb Elvira Bartomeu i Baró (†1945), de Tarragona, i van tenir quatre fills: Jeroni, Elvira, Josep i Mercè Granell i Bartomeu.
Obres a Barcelona
modifica- 1895: Casa Santaló (Gran de Gràcia, 35)
- 1896: Mallorca, 217[4]
- 1900: Casa Jaume Forn (València, 285 i Roger de Llúria, 82)[5]
- 1900: Pàdua, 75[6]
- 1900: Girona, 122[7]
- 1901-1903: Cases Jeroni F. Granell (Mallorca, 184-188)
- 1902-1903: Gran Via de les Corts Catalanes, 582[8]
- 1904: Casa Rossend Capellades (Bailèn, 127)[9]
- 1904-1905: Casa Elisa Bremon d'Espina (Gran de Gràcia, 61)[10]
- Gran de Gràcia, 262 i 264
- 1910: Reforma modernista del menjador del restaurant de l'Hotel Buenos Aires de Vallvidrera.[11]
Referències
modifica- ↑ «esquela de D.Geroni F. Granell i Manresa». La Vanguardia, 10-03-1931, pàg. 32.
- ↑ «Llista de Arquitectos Españoles» (en castellà). Anuario Arquitectos de Cataluña, 1900, pàg. 307 [Consulta: 8 setembre 2013].
- ↑ Maspoch, Mònica. Galeria d'autors: ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 108. ISBN 978-84-96696-02-0.
- ↑ «Gerónimo F. Granell. Mallorca (217). Construir una casa de soterranis, baixos, entresòls i quatre pisos en un solar». Q127 6455/1896. AMCB, 15-12-1896.
- ↑ «Geronimo F Granell. Valencia (285); Roger de Lluria (82). Construir casa». Q127 Eixample 7744/1900. AMCB, 05-1900.
- ↑ Hernàndez, F. Xavier; Vidal i Jansà, Mercè; Fernàndez, Magda; Tatjer Mir]], Mercè. Passat i present de Barcelona (III): materials per l'estudi del medi urbà. Edicions Universitat Barcelona, 1991, p. 32. ISBN 9788478755592.
- ↑ «Geronimo F. Granell. Girona entre Mallorca i València. Construir una casa en un solar». Q127 8342/1901. AMCB, 04-12-1901.
- ↑ «Gerónimo F. Granell. Cortes 212 (actual Gran Via de les Corts Catalanes 582). Enderrocar uns coberts i construir una casa de soterranis, baixos, entresòls i quatre pisos i soterranis i baixos a la part del jardí en el solar resultant». Q127 Eixample 8461/1902. AMCB, 15-03-1902.
- ↑ «Rosendo Capellades. Bailén 127. Construir casa a un solar». Q127 Eixample 9600/1904. AMCB, 03-02-1904.
- ↑ «Geronimo Granell. Gran de Gràcia 61. Enderrocar i construir casa». Q127 Foment 1661/1904. AMCB, 06-1904.
- ↑ «Un edificio modernista de Vallvidrera». La Vanguardia, 02-03-2019.
Bibliografia
modifica- «Glossari d'artístes». A: El Modernisme. Vol 2. Barcelona: Ed. Olimpíada Cultural i Lundwerg, 1990. ISBN 84-87647-006.
- Gil Farré, Núria. El taller de vitralls modernista Rigalt, Granell & Cia. (1890-1931). Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2013. ISBN B 13665-2014 [Consulta: 20 juny 2015].