Jeroni Ferran Granell i Manresa

arquitecte català

Jeroni Ferran Granell i Manresa (Barcelona, 1867-1931) fou un arquitecte modernista català.

Infotaula de personaJeroni Ferran Granell i Manresa
Biografia
Naixement1867 modifica
Barcelona modifica
Mort1931 modifica (63/64 anys)
Activitat
OcupacióArquitecte modifica
MovimentModernisme català modifica
Família
PareJeroni Granell i Mundet modifica

BiografiaModifica

Com a arquitecte es va titular el 19 de setembre de 1891.[1] Fill del mestre d'obres Jeroni Granell i Mundet, va ser un dels arquitectes més originals del modernisme barcelonès, amb la creació d'uns singulars esgrafiats a les façanes de les cases d'habitatges, de les quals ens ha deixat nombroses mostres a Barcelona. En destaquen:

  • (1895) casa Santaló, c/ Gran de Gràcia 35
  • (1900) casa Jaume Forn, c/ Roger de Llúria, 82 i 84
  • (1900) c/ Pàdua 75[2]
  • (1900) c/ Girona, 122
  • (1901-1903) c/ Mallorca, 184-188
  • (1903) casa Garrut Planas, c/ Gran de Gràcia 61
  • (1903) gran Via de les Corts Catalanes, 582 que va patir una transformació als anys 50 i que han estat recuperades magistralment.
  • (1903) casa del carrer Pàdua, núm. 75
  • (1904) casa Rossend Capellades, c/ Bailèn, 127
  • c/ Gran de Gràcia núm. 262 i 264.
  • 1910. Reforma modernista del menjador del restaurant de l'Hotel Buenos Aires de Vallvidrera.[3]

Associat primer amb el vitraller Antoni Rigalt i amb firma pròpia posteriorment, va revitalitzar l'art del vitrall i va fabricar bona part dels vitralls modernistes de Barcelona, com ara, el Palau de la Música Catalana, la casa Navàs o l'hospital de Sant Pau.[4]

Es va casar amb Elvira Bartomeu i Baró (*-1945), de Tarragona, i van tenir quatre fills: Jeroni, Elvira, Josep i Mercè Granell i Bartomeu.

ReferènciesModifica

  1. «Llista de Arquitectos Españoles» (en castellà). Anuario Arquitectos de Cataluña, 1900, pàg. 307 [Consulta: 8 setembre 2013].
  2. F. Xavier Hernàndez; Mercè Vidal i Jansa; Magda Fernàndez; María Mercedes Tatjer Mir. Edicions Universitat Barcelona. Passat i present de Barcelona (III): materials per l'estudi del medi urbà, 1991. ISBN 9788478755592. , pàg.32
  3. EFE «Un edificio modernista de Vallvidrera». La Vanguardia, 02-03-2019 [Consulta: 3 març 2019].
  4. Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 108. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013]. 

BibliografiaModifica