Jeroni d'Heredia i Aduart
Jeroni d'Heredia i Aduart (Tortosa, Baix Ebre, 1564 - Barcelona?, Barcelonès, 1612), també conegut com a Hierónymo de Heredia, fou un poeta tortosí dels segles xvi i xvii en llengua castellana.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1564 (Gregorià)  Tortosa |
| Mort | 1612 (47/48 anys) Barcelona, presumiblement |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta |
| Família | |
| Cònjuge | Magdalena Setantí |
| Fills | Elisabet d'Heredia i Setantí, Joan Jeroni d'Heredia i Setantí |
| Pares | Juan de Heredia i Aldonça Aduart |
| Germans | Isabel d'Heredia i Aduart |
Fou fill del caballer Juan de Heredia i d'Aldonça Aduart,[1] casats l'any 1561.[2] El seu pare era nascut a Ezkerekotxa (un paratge a la diòcesi de Salvatierra). Residia a Tortosa com a capità,[1] i va costejar la construcció de la Torre de Sant Joan al delta de l'Ebre. Per la seva banda, la seva mare provenia d'una família rica de mercaders conversos tortosins.[2] Fou apadrinat per Jaume de Terça i per la seva tía Dionísia Aduart.[2] Tingué una germana, Isabel d'Heredia i Aduart, nascuda l'any 1566. La seva mare Aldonça va morir l'any 1569.[2]
L'any 1596 fou nomenat alferes d'una companyia que es va crear a Tortosa per a la defensa de Perpinyà.[1] Durant els primers anys el segle XVII va viure entre Tortosa i Barcelona, i fou allà on es va casar amb Magdalena Setantí, filla del cavaller i literat Joaquim Setantí i Alzina,[1] i amb qui tingueren dos fills: Elisabet d'Heredia i Setantí (nascuda l'any 1609), i Joan Jeroni d'Heredia i Setantí (nascut l'any 1610).[2] Fou armat cavaller l'any 1602. El 1609 fot nombrat veguer reial de Tortosa. Va morir l'any 1612, probablement a Barcelona.
Obres modifica
Les seves primeres obres literàries daten de l'any 1598. Es tracten d'uns poemes inclosos en unes honres funebres que es van celebrar a la ciutat per la mort del rei Felip II. És una obra col·lectiva titulada Muerte y Honras de la majestad del rey Philipe, hechas en la ciudad de Tortosa, on hi trobem poemes de diferents literats tortosins com ara Joan Dessí i Queixalós, Duarte Dies i Melcior Figuerola, entre d'altres. L'obra fou redactada per Juan Suárez de Godoy, que llavors era lector de la Seu de Tortosa.[1] Va participar també a algunes justes poètiques, com la que es va celebrar a València l'any 1600 en honor del trasllat de la relíquia de sant Vicent Ferrer, o com la de la canonització de sant Raimon de Penyafort celebrada a Barcelona l'any 1601.[1]
L'any 1603 publica la que és la seva obra més destacada:[1] Guirnalda de Venus casta y el Amor enamorado (Barcelona: Jaume Cendrat). L'obra, dedicada a la virreina Catalina Mendoza de Caraccioli, consta de dues parts: la primera, la Guirnalda, és un cançoner obra del propi d'Heredia, d'influència italianitzant, que conté versions i imitacions de diferents poetes italians de l'època. La segona, Amor enamorado, és una traducció al castellà de la novel·la pastoral publicada l'any 1559 per Antonio Minturno.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Jeroni d'Heredia i Aduart» (en castellà). Diccionario Biográfico Español. [Consulta: 5 desembre 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Querol i Coll, Enric. Estudis sobre cultura literària a Tortosa a l'edat moderna. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006, p. 191-193. ISBN 8484158624.
Bibliografia modifica
- Fucilla, J. “The Italian imitations of Jerónimo de Heredia”. En: Modern Language Notes, núm. 44 (1929), págs. 318
- Querol Coll, Enric. "Jeroni d'Heredia i Aduart". En: La Veu de l'Ebre (2007), p. 89-90