Jesús Eduard Alonso López
Jesús Eduard Alonso (Gandia, 24 d’octubre de 1958) és un historiador i arxiver valencià[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 octubre 1958 (61 anys) Gandia (la Safor) |
| Dades personals | |
| Formació professional | Història i Arxivística |
| Formació | Universitat de València |
| Activitat | |
| Ocupació | Historiador i arxiver |
| Llengua | Català |
| Obra | |
| Primeres obres | Sant Jeroni de Cotalba: desintegració feudal i vida monàstica. Segles XVIII i XIX 1988 |
Obres destacables Història de la Safor 1998 Història de Gandia 2010 | |
Llicenciat en història contemporània per la Universitat de València (1981) i diplomat superior en arxivística i gestió de documents per la Universitat Autònoma de Barcelona (2010), des de 1982 treballa a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Gandia del qual n’és director des del 2003.[2] Entre el 2012 i el 2017 va ser president de l'Associació d'Arxivers i Gestors de Documents Valencians.[3]
Va promoure i coordinar la Universitat d'Estiu de Gandia en els seus inicis (1984-1988), i ha despuntat en la investigació històrica a l'àmbit de les Comarques Centrals del País Valencià. Ha estat membre del Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell de la Safor i ha codirigit i presentat el programa de la televisió local de Gandia Des del Record.[4]
Destaca la seua vocació divulgativa manifesta, en nombroses col·laboracions periodístiques i a través de les breus històries de pobles de la comarca de la Safor editades per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua en la seua col·lecció Toponímia dels pobles valencians.[5] La seua Història de la Safor[6] (1998) o la Història de Gandia (2010-2011). a través de diverses edicions, ha tingut una gran repercussió en el món educatiu i en el conjunt de la societat implicada. També destaca la seva obra Sant Jeroni de Cotalba: desintegració feudal i vida monàstica. Segles XVIII i XIX (1988).[7]
Ha cultivat la biografia i l'estudi de diversos llinatges, l'arxivística o la història eclesiàstica, militar i social dels darrers segles. Ha col·laborat en revistes científiques com Estudis d’Història Contemporània del País Valencià, L'Avenç, Plecs d'Història Local, Ullal, Espai Obert i Revista de la Safor . En mitjans de comunicació com Levante-EMV, El País, Ràdio Gandia, Gandia TV, Las Provincias, i El Temps. Ha tingut diverses responsabilitats editorials en Ullal: revista d’Història i Cultura, Saó, En Pie de Paz, Comarques Centrals i Espai Obert., entre d'altres.[8]
ReferènciesModifica
- ↑ «Jesús E. Alonso, historiador y archivero». Cartellera Safor Guia, 793, 10-16 octubre 2002, pàg. 55.
- ↑ «Ajuntament de Gandia. Arxiu».
- ↑ «Junta de l'Associació d'Arxivers Valencians».
- ↑ «Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals, CEIC Alfons el Vell,». [Consulta: 23 juliol 2019].
- ↑ «Acadèmia Valenciana de la Llengua».
- ↑ Barona,, Josep Lluís «Ressenya de Història de la Safor». El Contemporani: arts, història, societat, 18, maig-agost 1999, pàg. 54-55.
- ↑ Alonso López, Jesus E. Sant Jeroni de Cotalba: desintegració feudal i vida monàstica (segles XVIII i XIX). Gancia: CEIC Alfons el vell, 1988. ISBN ISBN 84-86927-00-5 [Consulta: 23 juliol 2019].
- ↑ VVAA «Ullal. Revista d'Història i cultura». La Safor, 10, Tardor 1986, pàg. 104 [Consulta: 23 juliol 2019].
Jesús Eduard Alonso. Sant Jeroni de Cotalba: desintegració feudal i vida monàstica (segles XVIII i XIX). Gandia, CEIC Alfons el vell, 1988. ISBN 84-86927-00-5.