Joan Baptista Aguilar
Joan Baptista Aguilar (València, ? - 1714) va ser un autor dramàtic i poeta.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XVI  València |
| Mort | 1714 València |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta |
Biografia modifica
Va professar com a religiós del convent dels trinitaris calçats de València el 2 de febrer del 1655. Esdevindria responsable dels convents de Líria i València i cap d'estudis d'aquest convent, així com altres càrrecs en el govern del seu orde religiós.[2]
Obres modifica
El 1680 va publicar un recull de poesies, entre les quals quaranta-quatre de pròpies, sota el nom Varias hermosas flores del Parnaso, que en quatro floridos vistosos quadros plantaron junto a su cristalina fuente, diferentes poetes ilustres de España.[2]
Hi ha poesies seves en diverses impressions valencianes de l'època, com per exemple Fabio instruido de Lelio a Lauro, Gobierno moral que va aparèixer al volum Varios y elocuentes libros publicat a Madrid el 1722. També hi ha poesies seves al llibre Funesto Geroglífico imprès a València el 1666, entre d'altres.[3]
També és autor de la comèdia Triunfos de Marino y Fortunas de Heliogábalo, representada a València i Madrid a la dècada del 1660.[2]
Va escriure la tercera part del Teatro de los dioses de la gentilidad (1688) de Baltasar de Vitoria. Aquesta obra seria reimpresa a Barcelona per Francesc Barnola el 1702.[3][2]
Va traduir obres italianes de històriques, filosòfiques i fins i tot polítiques, com és el cas de Perfecto político retrato de un príncipe perfecto.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Joan Baptista Aguilar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Vicente Jimeno. Escritores del reyno de Valencia: chronologicamente ordenados desde el año MCCXXXVIII ... hasta el de MDCCXLVIII. en la oficina de Joseph Estevan Dolz, 1749, p. 169–.
- ↑ 3,0 3,1 Justo Pastor Fuster. Biblioteca valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros dias: Los autores desde el año 1701 hasta el presente de 1829. J. Ximeno, 1830, p. 9–.