Joan Baptista Plasència i Valls

Joan Baptista Plasència i Valls (Benaguasil, Camp de Túria, 21 d'abril de 1816 - València, 1855) fou organista, compositor i era el primer d'una nissaga de músics valenciana. Els seus germans Lambert i Marià també foren músics molt reconeguts.

Infotaula de personaJoan Baptista Plasència i Valls
Biografia
Naixement21 abril 1816
Benaguasil, Camp de Túria
Mort1855 (38/39 anys)
València
Causa de mortCauses naturals (Còlera)
Activitat
Ocupacióorganista, compositor
Família
GermansLambert Plasència i Valls i Marià Plasència i Valls

Musicbrainz: 17a57787-76da-43fc-acb3-4cf753f17ed8
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Ingressà d'infantó en el Col·legi del Patriarca, on estudià orgue i composició, de manera que en morir Antonio Lureta el 1842 el reemplaçà en el magisteri. Abans, però, el 1840, havia escrit una missa per a les exèquies del seu mestre Morata García. El 1848 viatjà a París, fet que influí molt en la seva direcció artística. Poc temps després intentà l'òpera, component Muzio Scevola i Fernán, el Aventurero, i una sarsuela, El desertor, estrenada el 16 d'agost de 1855; poc temps després moria víctima del còlera.

ObresModifica

A més de les obres citades, va compondre:

  • Missa de Glòria (1838)
  • Motete a la Asunción, a 12 veus (1841)
  • Miserere, a 4 cors (1842)
  • Lamentació 2a de Divendres Sant, per a baríton sol i veus (1842)
  • Lliçó 1a de Difunts i Responsori, a gran orquestra (1846)
  • Himne i Goigs a Sant Maurí (1848)
  • Al·leluia (1849)
  • Quam pulcri sunt, motet a la Concepció, a 8 veus (1854)
  • Motet a Sant Joan Baptista, a 6 veus
  • Missa solemne (1855)
  • Villancet a gran orquestra
  • Coral, a gran orquestra
  • Veni CReator, versos d'orgue per al Museu Orgànic d'Eslava
  • Tratado de contrapunto, que deixà inacabat

BibliografiaModifica