Joan Bonet Gelabert

periodista i escriptor mallorquí

Joan Bonet Gelabert (Palma, Mallorca, 15 de juliol de 1917 - 28 de maig de 1991) fou un periodista i escriptor, tant en català com en castellà.[1]

Infotaula de personaJoan Bonet Gelabert
Biografia
Naixement15 juliol 1917 Modifica el valor a Wikidata
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 maig 1991 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, escriptor Modifica el valor a Wikidata
GènereNovel·la, teatre i assaig Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsJoan Ramon Bonet i Verdaguer, Maria del Mar Bonet Modifica el valor a Wikidata

Trajectòria professional modifica

Fou redactor i crític literari del diari Baleares, del qual n'havia estat un dels fundadors el 1939.[2] Quan es jubilà de periodista, 40 anys més tard, n'era el subdirector.[3]

De les seves dues obres teatrals, la primera, Ses tietes, una comèdia en tres actes estrenada el maig de 1958, fou molt ben rebuda per la crítica, però l'acceptació del públic mallorquí no fou gaire bona i tan sols se'n feren onze funcions. La segona, Quasi una dona moderna, si bé guanyà el Premi Ciutat de Palma de teatre de 1961, resultà un fracàs. Després d'això Joan Bonet decidí no seguir com a comediògraf, tot i que mantingué les seves col·laboracions crítiques a la premsa i participà activament en activitats vinculades al món teatral, com tertúlies, conferències o presentacions d'obres.[2]

És autor de una llarga sèrie d'obres en castellà i en català, entre les quals destaquen El zoo cotidiano, Historia para unas manos, Un poco locos, francamente i Els nins.[3]

L'any 1962 la revista Triunfo va publicar, d'ell, l'article-entrevista Henry Miller, escritor maldito[4] i l'any següent el relat curt A ellas les sienta bien el luto.[5] El 1968 va escriure l'autobiografia También en Palma crecen los niños.[6] Hi ha una Guia de Mallorca de la seva autoria.[7] Setmanes abans de morir havia presentat una antologia i selecció de les seves obres, titulada Álbum de cuentos y encuentros.[3]

També es dedicà a la pintura.[3] Els seus dos fills Joan Ramon i Maria del Mar són cantautors, membres dels Setze Jutges.

Obres modifica

[1]

En català modifica

  • Narrativa
    • Els nins; apunts per un tractat del vertader pare-pedaç. 1951
    • Els homes. 1954
    • Les dones; amb un novíssim diari d'Eva. 1957

En castellà modifica

  • Narrativa
    • Malhumorismo. 1948
    • Un poco locos, francamente. 1959
    • Historia para unas manos. 1962
    • La terraza. 1965
    • La prole. 1965
    • El zoo cotidiano. 1968
    • Vivir de palabras. 1971
    • El entrevistario. 1976
    • Libro del buen amor, otro. 1986
  • Novel·la
    • Besad, besad, malditos. 1976

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «Bonet Gelabert, Joan». Qui és qui. Índex d'autors. Institució de les Lletres Catalanes, 24-08-2013. [Consulta: 30 desembre 2016].
  2. 2,0 2,1 Mas i Vives, 2003, p. 105.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Necrológicas. Juan Bonet, periodista y escritor» (en castellà). El País, 29-05-1991 [Consulta: 30 desembre 2016].
  4. Bonet, Juan «Henry Miller, escritor maldito». Triunfo, XVII, 7, 21-07-1962, pàg. 76-77 [Consulta: 30 desembre 2016].
  5. Bonet, Juan «A ellas les sienta bien el luto». Triunfo, XVIII, 75, 09-11-1963, pàg. 72-73 [Consulta: 30 desembre 2016].
  6. «Joan Bonet Gelabert». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. Bonet Gelabert, Juan. Guía de Malorca. Everest. ISBN 9788424143411 [Consulta: 30 desembre 2016]. 

Bibliografia modifica