Joan Clímac
Joan Clímac (llatí: Joannes Climacus; grec antic: Ἰωάννης ὁ Κλίμακος, 'Joan el de l'Escala'), de renom l'Entès o l'Escolàstic (grec antic: Σκολαστικός) (Síria, ca. 525 - Mont Sinaí, 606) va ser un monjo basilià i escriptor romà d'Orient del segle vi. El seu únic nom era Joan, però se li va afegir «Clímac» per la seva obra Κλίμαξ ('L'escala'). És venerat com a sant per diverses confessions cristianes. També és conegut com a Joan de l'Escala, Joan l'Escolàstic i Joan el Sinaïta. No s'ha de confondre amb el patriarca Joan Escolàstic de Constantinoble.[1][2]
Icona russa, segle xiii, amb el sant i els sants Jordi i Blai (St. Petersburg, Museu Rus) | |
Nom original | (el) Ἰωάννης τῆς Κλίμακος |
---|---|
Biografia | |
Naixement | c. 579 Síria |
Mort | c. 649 (69/70 anys) mont Sinaí (Egipte) |
Sepultura | Santa Caterina del Sinaí |
Abat | |
Dades personals | |
Religió | Catolicisme |
Es coneix per | Abat del Monestir de Santa Caterina del Sinaí; teòleg, autor de Κλίμαξ (Scala Paradisi) |
Activitat | |
Lloc de treball | Península del Sinaí |
Ocupació | monjo, filòsof |
Activitat | segle VI - segle VII |
Orde religiós | Monjos basilians |
abat; Pare de l'Església oriental | |
Celebració | Església Catòlica Romana, esglésies catòliques orientals, Església Ortodoxa, esglésies orientals, esglésies protestants, Comunió Anglicana |
Canonització | Antiga |
Festivitat | 30 de març; a més, el quart diumenge de Quaresma (ortodoxos) |
Iconografia | Hàbit de monjo, amb un llibre; amb una escala per la que pugen àngels |
Obra | |
Obres destacables |
Biografia
modificaNascut probablement a Síria, als setze anys va ingressar com a novici al Monestir de Santa Caterina del Sinaí, sota la direcció del monjo Martiri. Quan aquest va morir, Joan es va inclinar per vida ascètica i es va retirar a una cova a la muntanya, vivint com a eremita durant vint anys. Mentrestant va estudiar la doctrina i la vida dels sants, aprofundint-hi i adquirint una saviesa que després reflectiria en els seus escrits.
Anà al monestir de Raithu, a la vora del Mar Roig, i cap a l'any 600, els monjos de Santa Caterina del Sinaí li van demanar que fos el seu abat. Va ser-ho durant quatre anys, fins que va renunciar al càrrec i va tornar a la vida eremítica. Va morir al tomb dels cent anys, probablement cap al 606. Un monjo anomenat Daniel va escriure la seva vida.[2]
Obres
modificaVa ser l'autor d'un bon nombre d'obres teològiques i doctrinals. Les més conegudes van ser: Κλίμαξ o Escala al Paradís, escrit a demanda de l'abat de Raithu Joan, i Liber ad Pastorem, una regla per als clergues, inspirada, potser, en la Regula pastoralis del papa Gregori el Gran.
L'Escala descriu un mètode per aconseguir que l'ànima arribi a Déu, fent servir la metàfora d'una escala. El llibre distingeix les principals virtuts i defectes de la vida monàstica, centrant-se en l'absència de passions (άπάθεια 'apatheia') i la pràctica de la pregària del cor (ἡσυχία 'hesychia'). El monjo ha de superar trenta esglaons, que corresponen a l'edat de Crist quan es va batejar al Jordà. L'obra va ser traduïda al llatí, el siríac, l'armeni i l'eslau i va ser una de les més llegides del cristianisme ortodox, especialment durant la Quaresma.[3]
Nombroses icones orientals representaven la via de l'escala, amb monjos que la pugen i són rebuts al final per Jesús; pel camí, figures d'àngels i dimonis intenten ajudar o perdre els cristians que són a mig camí.[2]
-
Icona del sant
-
L'Éscala al Paradís, icona del segle xii (Santa Caterina del Sinaí)
-
Icona de l'escala
Veneració
modificaÉs venerat per totes les confessions cristianes el 30 de març, aniversari de la seva mort; els ortodoxos també el commemoren el quart diumenge de Quaresma. És molt venerat a Rússia, on té nombroses esglésies dedicades.[2][1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Agasso, Domenico. «San Giovanni Climaco». Santi e beati. [Consulta: 16 juny 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Clugnet, L. «St, John Climacus». New Advent. Catholic Encyclopedia. [Consulta: 26 juny 2024].
- ↑ Duffy, John «Reading John Climacus: Rhetorical Argumentation, Literary Convention and the Tradition of Monastic Formation». Journal of Early Christian Studies, 18, 2010, pàg. 145-146.