Jean Curtius
Jean De Corte més conegut com a Jean Curtius (Lieja, 1551 – Liérganes, Cantàbria, 12 de juliol de 1628) va ser un industrial i empresari.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Joan de Corte 1551 (Gregorià) Lieja |
| Mort | 12 juliol 1628 (76/77 anys) Liérganes |
| Dades personals | |
| Altres noms | Joan Curci Juan Curcio |
| Nacionalitat | Liegesa |
| Es coneix per | Real Fábrica de Artillería de La Cavada |
| Activitat | |
| Ocupació | Industrial, empresari |
| Família | |
| Cònjuge | Peronella de Brazz |
| Fills | Pere, Miquel |
| Pare | Jacques Decorte, Helwy de Doerne |
Joan era el fill d'un notari, Jacques Decorte, que havia llatinitzat el seu nom, com era de costum a aquesta època, a Curtius i d'Helwy de Doerne. Va casar-se amb Peronella Braaz, la filla d'un comerciant ric de la ciutat. Joan va esdevenir un fabricant i negociant de pólvora, proveïdor, entre altres, de l'exèrcit de la cort de Castella. Va instal·lar les seves primeres fàbriques al Molí Curtius a Vaux-sous-Chèvremont. Des de 1595 va començar l'explotació de mines de minerals i de carbó. Aviat va fer fortuna i va esdevenir commissari general de les municions de guerra del rei Felip II de Castella.[1]
Va posseir la seva mina pròpia de carbó i el príncep-bisbe Ernest de Baviera va atorgar-li el monopoli de l'extracció d'alum a Flémalle i anomenar-lo «el mestre més ric de les empreses soterrànies». A les diverses fàbriques i tallers al principat va desenvolupar moltes innovacions tècniques.[2]
La seva reputació no va limitar-se al principat i la seva expertesa i fortuna va interessar els caps coronats europeus. Així va esdevenir el financer de l'arxiduc Albert VII d'Àustria, governador dels Països Baixos espanyols. La cort de Castella va atorgar a en Curtius el dret de construir fàbriques a la península Ibèrica. Després d'un plet llarg amb el Senyoriu de Biscaia que temia de perdre el seu monopoli, va establir-se a Lièrganes a La Montaña a Cantàbria on va morir el 1628. La fàbrica a Lièrganes que va vendre poc abans de morir va esdevenir la més important fàbrica d'artilleria de l'imperi Espanyol.[3]
Edificis modifica
L'edifici noble que va construir a Lieja, el palau privat més gran de la ciutat històrica era la seu del museu d'art i història de la ciutat. A l'inici del segle XXI va crear-se el Grand Curtius, un illa museística que integra diverses cases antigues de la qual la casa Curtius ha esdevingut el centre. Va ser inaugurada el 2009.[4] Fora de la ciutat va adquirir els castells de Grand Aaz i d'Oupeye.
Referències modifica
- ↑ Jean Janssen, Sous la crosse…!, évolution socio-politique, économique et culturelle du pays de Liège, des origines à 1789, Bruxelles, L'élite, 2000, pàgina109
- ↑ Geneviève Xhayet & Robert Halleux (redacció), Ernest de Bavière (1554-1612) et son temps. L'automne flamboyant de la renaissance entre Meuse et Rhin, Turnhout, Brepols, 2011, pàgines 106-107, ISBN 978-2-503-54345-1
- ↑ José Manuel Maza Uzlé, La Real Fábrica de Artillería de La Cavada. Liérganes, La Cavada, Valdelazón., Librería Estudio, 2007. ISBN 84-95742-57-8
- ↑ «Liège: inauguration du Grand Curtius ce vendredi» (francès), RTBF, 6 de març de 2009