Joan Esculies i Serrat
Joan Esculies i Serrat (Manresa, 1976) és un historiador, periodista i escriptor català.[1]
_Josep_Tarradellas,_la_forja_d%E2%80%99un_l%C3%ADder,_Joan_Esculies_Seminari_aniversari_retorn_Josep_Tarradellas.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1976 (47/48 anys) Manresa (Bages) |
| Dades personals | |
| Formació | Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives - doctorat en història (–2012) Universitat de Barcelona - llicenciatura Birkbeck College - Master of Science Universitat Internacional de Catalunya - llicenciatura en periodisme (–2001) |
| Director de tesi | Enric Ucelay-Da Cal |
| Activitat | |
| Camp de treball | Història i periodisme d'opinió |
| Ocupació | escriptor, historiador, periodista d'opinió |
| Ocupador | Universitat Pompeu Fabra |
Premis | |
| Lloc web | joanesculies.com |
 | |
Ha publicat diversos articles sobre les figures dels presidents Josep Tarradellas i Francesc Macià, l'aparició del nacionalisme radical català i els paral·lelismes que ha cercat el catalanisme amb altres moviments nacionalistes. És autor de les obres Josep Tarradellas (1899-1936). Dels orígens de la República (2012) i Joan Solé i Pla, un separatista entre Macià i Companys (2011). En l'àmbit de la ficció ha publicat Contes bàrbars (2009), Tràilers (2006) i L'ocell de la pluja (2003).
El 2018 va publicar Ernest Lluch: vida d'un intel·lectual agitador, que va rebre el Premi Gaziel de biografies i memòries.[2] L'any 2020 prologà el llibre Catalunya contra Castella, obra de 1936 d'Anton Sieberer, en la primera publicació traduïda de l'alemany al català.[3] Per la biografia Josep Fornas, el solucionador, va rebre el 43è premi Carles Rahola d'assaig.[4]
Referències modifica
- ↑ «Més 324 - Joan Esculies analitza els 50 anys de l'atemptat contra Carrero Blanco - 3Cat». CCMA, 20-12-2023. [Consulta: 21 març 2024].
- ↑ «“Ernest Lluch fue un catalanista desacomplejado”». La Vanguardia.
- ↑ «"Catalunya contra Castella", un llibre del 1936 que "sembla escrit abans-d'ahir"». CCMA.cat, 21-09-2020. [Consulta: 3 novembre 2020].
- ↑ L., L. «El Bertrana, per a Gironell». El Punt Avui, 16-06-2022, p. 33.