Obre el menú principal

Joan Francés Tisnèr

Compositor i cantant occità

Joan Francés Tisnèr va néixer el 1954 a Salias, (França). És un escriptor, compositor occità, especialista de la música electroacústica, de cant i dansa occitans tradicionals i contemporanis de Gascunya. El seu treball és reconegut a Occitània, França, Catalunya, Aragó i Euskadi. Canta com a tenor i toca varis instruments tradicionals i moderns. La dansa té un paper important en les seves creacions. A més de cançons força «dansables» va crear amb Yves Bernet coreografies com Quate e Choès (1998) per a dansaires, jugadors de bitlles i cantants.[1]

Infotaula de personaJoan Francés Tisnèr
070812 SARRANT leug.jpg
Veu i Simbomba al festival de Sarrant (Gers Gascunya)
Biografia
Naixement Jean-François Tisner
1954 (64/65 anys)
Salias (França)
Activitat
Ocupació Cantautor, productor, professor
Activitat 1974-...
Gènere Música tradicional
Veu tenor
Instrument Acordió diatonic, sintetizator, bramatopin, tricaneta, peus, boclas
Orquestra Verd e Blu

Lloc web Joan Francés Tisnèr - Lloc web oficial
Facebook: lonau.joanfrancestisner Discogs: 5436035
Modifica les dades a Wikidata

Com activista occitanista, és un dels cofunfadors i copresident de la Confederacion de las Calandretas, escoles immersives occitanes[2] i del 2005 al 2010 el primer president del Collègi Calandreta de Gasconha. Ensenya música occitana al Conservatori Nacional de Música de Tolosa i a la Universitat de Poitiers.[3]

BiografiaModifica

Joan Francés Tisnèr practica la musica tradicional des del 1974.[4] Va estudiar l'harmonia, la direcció coral i la música electroacústica al departament de música de la Facultat de les Lletres de Pau amb Guy Maneveau de 1976 per 1979.[5] De 1976 al 1987, va ser membre del grup de música occitana gascona Canicula.[6]

Del 1982 fins al 1989, va ser cantautor de Subèr Albèrt[7] (folk-rock-humor). De 1985 per 1987, músic del grup de dansa gascona Landeridà i després del va fundar el 1987 el grup Verd e Blu,[8][9] dedicat a la música tradicional gascona. Membre del grope vocal Manufacture Verbale de 1997 enllà.[10]

Els espectacles dels últims anys són: EBTè! Elèctro Bal Trad en 2018 (projècte en lo quau e convida a Arnau Obiols, percussionista, Jakes Aymonino e Francés Dumeaux (un disc per viéner en 2019), Tralhaires, sur les traces de Felix Arnaudin[11] en 2016, Amontanhada en 2013, Ny'Òc Trobadors també en 2013, Transports Tisnèr S.A. en 2012, Sorrom Borrom o lo saunei deu Gave el 2010 sobre extrèits de l'òbra epica del escrivà Sèrgi Javaloyès, Batahòri un bal el 2008 e l'atemptat coreografic per lo dansant solo Lionel Dubertrand, Rugbi el 2007. També autor, compositor i adobaire.[12]

Va treballar entre d'altres amb Alain Savouret,[13] Groupe de recherche musicale, els grups Perlinpinpin Folk,[14] Pagalhós,[15] Nadau, Jakes Aymonino i La manufacture verbale,[16] (Família) Artús, André Dion.

Creador en llengua minoritzada en situació de diglòssia : l'occità, que es exprimeix en gascó.[cal citació] Al seu llibre Musique et chant en Occitanie el periodista i crític musical Frank Tenaille[17] el descriu com uns dels trenta artistes que des dels anys 1970 van contribuir al renaixement de la llengua i cultura occitanes.[18] El llibre Musiques Occitanes compren moltes referències a l'obra de Tisnès així com tres crítiques dels seus discs.[19]

ObraModifica

DiscografiaModifica

Va produir sis discs compactes com a solista, tres amb Manufactures Verbales i sis amb Verd e Blu així com una trentena de discs com a director artístic.[20] Com a director artístic va treballar entre d'altres amb Canicula, Eths Corbilhuèrs, Manufacture Verbale (cinc discs), la Compagnie Maître Guillaume i d'altres.[21] Per a la Generalitat de Catalunya el 1994 va produir el disc Anem lèu dançar, dedicat a les danses populars de la Val d'Aran.[22]

Solo
  • EBTè! (2019)
  • Tralhaires, sur les pas de Félix Arnaudin (2018), disc e filme, paisatges sonòrs, cants, contes, ...
  • Transports Tisnèr S.A. (2012), un disc inspirat dels diferents mitjans de transport, amb humor i sons naturals recapts per l'artista, amb cançons per dansar i una reflexió sobre la pèrdua d'identitat.[23]
  • Sorrom Borrom (2011), sobre un extret del poema èpic Sorrom Borrom o Le rêve du Gave, de Sèrgi Javaloyès (2010)
  • 12 recèptas (2004) de J. A. Lespatlut
  • Camelicà (1995)
amb Verd e Blu
  • Jocs de dança (2010)
  • Baladas e danças (2005)
  • Musicas per dansar dus (2001)
  • Ompra o só? (1996)
  • Musicas per dansar (1993)
  • Música de Gasconha (1991)

ReferènciesModifica

  1. Dutertre, Jean-François «Entre deux mondes» (pdf). CIMT Ressources, 2000, pàg. 2.
  2. M.T.S. «Blaye-les-Mines. La « Calendreta» a fêté ses 30 ans» (en francès). La Dépêche, 27 maig del 2010.
  3. «Joan Francés Tisnèr - Tralhaires» (en francès). Le Chantier, Centre de création des nouvelles musiques traditionnelles & musiques du monde à Correns, s.d. [Consulta: 18 desembre 2016].
  4. «Gran prèmi de la joena creacion occitana del 1988 en las valladas occitanas d'Itàlia» (en français). la manufacture verbale, 2015. [Consulta: 28 desembre 2016].
  5. Guy Maneveau que l'íntegra dens el departament de música qui gavida a la Universitat de Pau i del País del Ador. En els cors de Guy Maneveau e Marie-Françoise Lacaze per exemple Christian Zanési i Bertrand_Dubedout.
  6. Pédestre, Olivier «Tisnèr, lo trucatelèr musicau» (en occità). La Républiques des Pyrénées, 10 febrer del 2011 [Consulta: 18 desembre 2016].
  7. «Suber Albèrt - groupe» (en français). Bibliothèque nationale de France. [Consulta: 28 desembre 2016].
  8. «Verd e Blu sus La Fabrica» (en français). Cirdoc, 10-08-2016. [Consulta: 28 desembre 2016].
  9. «Verd e Blu - groupe» (en français). Bibliothèque nationale de France. [Consulta: 28 desembre 2016].
  10. «Manufactures Verbales pour Quate e Choès» (en occitan). Viure al país F3 Sud, 1998. [Consulta: 28 desembre 2016].
  11. Jean-Louis Fossat, universitari, espectator de Tralhaires, lo 5/11/2016 a Onessa e Laharí. l'associacion organizatora qu'ei Aiga Viva.
  12. «Joan Francés Tisnèr - auteur» (en français). Bibliothèque nationale de France. [Consulta: 28 desembre 2016].
  13. Alain Savouret compositor de l'experimentacion e de l'"auralitat" (de l'aurelha), vadut au Mans en 1942
  14.  Perlinpinpin fòlc son el grup emblematic de la musica occitana.
  15. Los Pagalhós son un grup de cantaires biarnés de las navèras generacions de musica occitana.
  16. «la manufacture verbale groupe vocal occitan professionnel en Gascogne». la manufacture verbale groupe vocal occitan professionnel en Gascogne. [Consulta: 28 desembre 2016].
  17. «Franck (sic) Tenaille» (en francès). Babelio, s.d. [Consulta: 16 desembre del 2016].
  18. Charles-Dominique, Luc «Frank Tenaille: Musiques et chants en Occitanie. Création et tradition en Pays d’Oc» (en francès). Cahiers d’ethnomusicologie. Anciennement Cahiers de musiques traditionnelles, 23, 31-12-2010, pàg. 296–298. ISSN: 1662-372X.
  19. Saisset & Martel, 2016, p. 21, 25, 102-103, 174-175, 188, 233, 237.
  20. Gael «J. Francés Tisnèr chanteur occitan» (en francès). AquitaineOnLine, 7 març del 2010.
  21. Per a una llista completa vegeu: «Discographie/disocografia» (en occità, francès). J.T. Tisner, 5 febrer del 2011. [Consulta: 19 desembre del 2016].
  22. Llibreria de la Generalitat de Catalunya. Anem lèu dançar (CD) (Llibre-CD). Barcelona: Tram, p. 14 (Col·lecció Música popular i tradicional catalana). ISBN 9788439331780 [Consulta: 19 desembre 2016]. 
  23. «Clownerie, musique et litterature assorties d'un voyage en Quercy Blanc» (en francès). Viure al País. France 3 Régions, 18 febrer del 2013. [Consulta: 16 desembre 2016].

BibliografiaModifica

  • Saisset, Jordan; Martel, Camille. Musiques Occitanes. Marseille: Le Mot et le Reste, septembre 2016, p.  240. ISBN  978-2-36054225-3.  Crítiques de tres dels seus discs que hi figuren: Biarnés Cap e Tot de Suber Albert, Jòcs de dança de Verd e Blu i Transports Tisnèr S.A.
  • Tenaille, Frank. Musiques et chants en Occitanie. Création et tradition en Pays d’Oc (en francès). Correns/París: Le Chantier, éditions du Layeur, 2008, p. 296. ISBN 9782915118506. 

Enllaços externsModifica