Música electroacústica

La música electroacústica és un tipus de composició musical que combina enregistraments i interpretacions instrumentals en directe, amb sons generats amb mitjans electrònics.[1] Aquest tipus de fer musica va començar a desenvolupar-se als anys immediatament posteriors a la Segona Guerra Mundial, gràcies al notable avanç de l'electrònica i la seua aplicació als diferents àmbits científics. Va surgir com a posició unificadora entre la música electrònica que s'havia desenvolupat a Colònia, a Alemanya durant els anys de 1950 (la que utilitzava pràcticament tan sols sons generats electrònicament) i la música concreta, encara que a poc a poc es va convertir en un terme general que agrupa l'electrònica en viu, la tape music (música en cinta), i qualsevol altra música o tendència que pugui combinar sons de l'entorn acústic natural, siguin convencionalment musicals o no, amb uns altres generats de manera electrònica mitjançant oscil·ladors, ordinadors, etc. Quan s'utilitzen exclusivament sistemes digitals també s'anomenen música cibernètica.

CompositorsModifica

A

B

C

D

E

F

G

H

I

J

K

L

M

N

O

P

Q

R

S

T

U

V

W

X

Y

Z

ReferènciesModifica

  1. Massagué, Alexandra. «La música electroacústica». [Consulta: 27 maig 2022].

BibliografiaModifica