Joan Illas i Vidal
Joan Illas i Vidal (Barcelona, 14 de desembre de 1819[1] - 25 de febrer de 1876) fou un advocat, economista i polític català defensor del proteccionisme econòmic.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Juan Illas y Vidal  14 desembre 1819 Barcelona |
| Mort | 25 febrer 1876 (56 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | advocat, economista, polític |
Deixeble d'Eudald Jaumeandreu, fou vocal de la Junta de Comerç i regentà la càtedra de dret mercantil de les escoles d'aquesta institució.[2] Fou un dels fundadors de l'Institut Industrial de Catalunya.[3]
Políticament fou proper a Ramon Martí d'Eixalà i a Manuel Duran i Bas i fou elegit diputat a Corts per Barcelona els anys 1857, 1864 i 1865[4] en candidatures conservadores addictes a la Unión Liberal. Com a diputat, va defensar els interessos polítics i econòmics de Catalunya. Era un bon orador i un hàbil polemista. Defensà les seves idees en múltiples articles a El Bien Público, revista de l'Institut Industrial de Catalunya, del qual va ser secretari. També en altres publicacions com El Imparcial, La Verdad Económica, El Áncora o El Vapor, a vegades amb el pseudònim de Berenguer Leal.
Fou nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de Bones Lletres el 1846.
Bibliografia
modifica- La Marquesa de Alta-Vila (1838)
- Elementos de Gramática castellana (1842)
- Barcelona antigua i Barcelona moderna (1843)
- Memoria sobre los perjuicios que ocasionaría en Españala adopción de libre cambio (1849)
- Cataluña en España (1855)
- Un consejo al partido moderado (1857)
- Posibilidad de una raza única primitiva (opuscle)
- Un Bara. Drama histórico
Referències
modifica- ↑ Otero, Manuel Ovilo y. Manual de biografía y de bibliografía de los escritores españoles de siglo XI (en castellà). Georg Olms Verlag, 1976, p. 21. ISBN 9783487406985.
- ↑ «Joan Illas i Vidal | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 desembre 2017].
- ↑ Artal, Francesc «Síntesis de las ideas proteccionistas de Joan Illas i Vidal (1819-1876)». Cuadernos aragoneses de economía, vol 8, núm 1, 1998, pàg. 105-112.
- ↑ Mestre i Campí (director), Jesús. Diccionari d'història de Catalunya. Barcelona: Edicions 62 - El Punt, 1999, p. 560.