Joan Pons i Massaveu
poeta i escriptor català
Joan Pons i Massaveu (Barcelona, 1850 - 3 de març de 1918)[1] fou un poeta i escriptor costumista. Comerciant de professió i de formació autodidacta, començà a escriure amb pseudònim a L'Escut de Catalunya i poc després a La Renaixença. També ho faria a La Il·lustració Catalana, Lo Gai Saber o L'Avenç.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1850 Barcelona |
Mort | 3 març 1918 (67/68 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | escriptor, poeta |
A banda d'escriure nombroses obres, publicà al Diari Català (num 61, 3 juliol 1879; num 67, 10 juliol 1879 i num 74, 17 juliol 1879) la traducció de la narració "La Cort dels Nassos", del llibretista italià Antonio Ghislanzoni.
Obres
modifica- Quadros en prosa (1878)
- La Colla del carrer (1887)
- Menudalla : poesias (1887)
- Trascant per les serres (1892)
- Caps y trevas (1893)
- L'Auca de la Pepa (1893)
- La Dama negra (1898)
- Novelas curtas (1899)
- De la pila (1900)
- Les Tres llágrimes (1900)
- En Mitja-galta (1905)
- Si són servits... : articles de costums (1913)
- Com anavem dient... (1917)
- Poesies (192-)
Referències
modifica- ↑ «esquela de D.Joan Pons i Massaveu». La Vanguardia, 04-03-1918, pàg. 9.
Godayol, Pilar; Bacardí, Montserrat. Diccionari de la traducció catalana. Eumo Editorial, setembre 2011. ISBN 978-84-9766-396-0.
Enllaços externs
modifica- «Joan Pons i Massaveu». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.