Antonio Ghislanzoni

Antonio Ghislanzoni (Lecco, 25 de novembre de 1824Caprino Bergamasco, 16 de juliol de 1893) va ser un periodista, poeta i novel·lista italià, que va escriure diversos llibrets per a òperes de Verdi i d'altres compositors, entre els quals els de La forza del destino i Aida.

Infotaula de personaAntonio Ghislanzoni
Antonio Ghislanzoni.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 novembre 1824 Modifica el valor a Wikidata
Lecco (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 juliol 1893 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Caprino Bergamasco (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor

IMDB: nm0315821 IBDB: 97268
Musicbrainz: 386bed51-c40f-4e6c-b82d-7e55d51429f8 Discogs: 1080249 IMSLP: Category:Ghislanzoni,_Antonio Modifica el valor a Wikidata

Ghislanzoni va nàixer a Lecco en la Llombardia, i va estudiar durant un temps en un seminari, però en va ser expulsat per mala conducta l'any 1841. Llavors va decidir estudiar medicina a Pavia, però ho va deixar poc de temps després per a dedicar-se al cant com a baríton i a la literatura.

L'any 1848, estimulat per les idees nacionalistes de Mazzini, va fundar diversos diaris republicans a Milà, però al final va haver de refugiar-se a Suïssa. Mentre viatjava a Roma, on volia ajudar en la defensa de la naixent república, els francesos el van detenir i el van empresonar a Còrsega durant algun temps.

A mitjan dècada de 1850, havent abandonat el teatre, Ghislanzoni va començar a intervenir en activitats periodístiques als cercles bohemis de Milà; va ser director d'Italia musicale i editor de la Gazzetta musicale di Milano. També va fundar L'uomo di pietra i la Rivista minima, publicació en què va col·laborar, entre d'altres, amb Arrigo Boito.

L'any 1869 va abandonar el periodisme i va tornar a Llombardia, on es va dedicar a la literatura i l'escriptura de llibrets per a òperes. Va escriure moltes contes en vers i diverses novel·les, entre les quals Un suicidio a fior d'acqua (1864), Angioli nelle tenebre (1865) o La contessa di Karolystria (1883). De la seua novel·la sobre la vida teatral Gli artisti da teatro (1865), se'n va fer una nova edició ja en el segle xx. Va publicar també diversos assajos musicals, entre els quals destaca Reminiscenze artistiche.

Ghislanzoni va escriure més de vuitanta-cinc llibrets per a òperes, entre els quals els d'Ednea de Catalani (1866), Aida (1870) i la segona, i més coneguda, versió de La forza del destino (1869). També va contribuir amb uns versos a la traducció italiana de l'òpera Don Carlos de Verdi.

Va morir a Caprino Bergamasco l'any 1893, als 69 anys. Era ateu.[1]

Llibrets d'òperaModifica

El nom del compositor s'indica entre parèntesis, l'any és la de l'estrena.

Librets per a òperes no estrenadesModifica

ReferènciesModifica

  1. Rossana Bossaglia, Art i societat a Itàlia: del realisme al simbolisme, Departament d'Autoritats Locals i Cultura de la Regió de Llombardia, 1979, pàg. 451.
  2. nickfuller. «68. Re Lear (Antonio Cagnoni)» (en anglès). The Opera Scribe, 07-07-2018. [Consulta: 31 maig 2022].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antonio Ghislanzoni