Obre el menú principal
Per al pintor paisatgista, iniciador de la pintura luminista a Catalunya, vegeu «Joan Roig i Soler»

Joan Roig i Solé (Reus, el Baix Camp, 1835Barcelona, 1918) fou un escultor català. No s'ha de confondre amb el pintor Joan Roig i Soler.

Infotaula de personaJoan Roig i Solé
RoigSoler.jpg
Imatge de Joan Roig Solé a l'exposició celebrada al Centre de Lectura de Reus el 2018
Biografia
Naixement 1835
Reus
Mort 1918 (82/83 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació Escultor
Modifica les dades a Wikidata
La Indústria, a la façana de l'Antic Borsí de Barcelona.

BiografiaModifica

Va estudiar a l'Escola Llotja de Barcelona i a l'Acadèmia de San Fernando de Madrid. Del seu mestre Domènec Talarn va aprendre, sobretot, la realització de les imatges religioses.[1] Va ser també deixeble de Ramon Padró i Pijoan. A l'Escola de la Llotja va ser company de Marià Fortuny, Tomàs Padró, Antoni Caba i Agustí Rigalt, entre altres.[2]

La seva especialitat foren les escultures de marbre i moltes d'elles es troben a edificis de l'Eixample de Barcelona i a alguns panteons del Cementiri de Reus. La seva obra més coneguda és la Dama del paraigua, del Parc de la Ciutadella de Barcelona, però també són d'ell les figures que poblen les arquivoltes de la façana neogòtica de la catedral.[1] com també les estàtues de santa Eulàlia i la Immaculada (mentre que les estàtues dels apòstols són obra d'Agapit Vallmitjana).[1] Hi ha obres seves importants als cementiris de Reus, Comillas, Vell de Barcelona i Vilanova i la Geltrú, i també n'hi havia a les esglésies d'algunes d'aquestes localitats que van ser destruïdes el 1936.[2] El seu estil era comparable al dels seus coetanis, adscrits al realisme anecdòtic, com Marià Benlliure o Agustí Querol.[3] El 1888 va tancar el seu taller i va seguir fent escultures però de saló. Fou membre de l'acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i catedràtic d'escultura a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Alguns deixebles seus van ser Enric Clarasó, Josep Campeny, Eduard Batista Alentorn i Manuel Fuxà[4]

Altres obres destacadesModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Arnavat, Albert [et al.]. "Reus sota la Restauració borbònica (1874-1923)" A: Història general de Reus. Reus: l'Ajuntament, 2003. Vol. III, pàg. 378. ISBN 8489688206
  2. 2,0 2,1 «Un virtuós del marbre». Activitats del Centre de Lectura, Primavera /estiu 2018, pàg. 19.
  3. Carbonell, Jordi A. "Les arts plàstiques al Reus del canvi de segle" A: Reus 1900: segona ciutat de Catalunya. Reus: l'Ajuntament, 1998. Pàg. 194
  4. Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 570. 

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Roig i Solé  
  • Josep Iglésies i Fort: L'escultor Joan Roig Solé 1835-1918. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1955.
  • Joan Roig i Solé: escultor reusenc (1835-1918). Reus: Centre de Lectura, 2018. ISBN 9788494804724. 

Enllaços externsModifica