Joan Samsó i Lengly
Joan Samsó i Lengly (Barcelona, 3 de febrer de 1834 - Madrid, 14 de desembre de 1908) fou un escultor, professor i catedràtic barceloní.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 febrer 1834 Barcelona |
| Mort | 14 desembre 1908 (74 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | escultor, professor d'universitat |
Biografia modifica
Samsó va nàixer a Gràcia. El cognom Lengly-Lengli-Langlin (variava en funció de qui fes la inscripció registral) el va heretar del seu avi, d'origen alemany casat amb la seva àvia natural de Palma. És per aquesta causa que el seu cosí germà es deia Victorià Codina Lánglin. Un altre cosí d'en Joan Samsó fou Agustí Claramunt Martínez.[2]
Es matriculà amb catorze anys a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Presentà obres en diversos concursos i exposicions a Espanya i França. Va guanyar per concurs la Càtedra de Modelatge d'allò Antic i Vestidures de l'Escola de San Fernando, sent nomenat, a més, acadèmic corresponent per Barcelona de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando (1878). El 22 de gener de 1899 va ingressar com a acadèmic de mèrit a la mateixa Acadèmia. També havia guanyat per oposició la plaça d'escultor anatòmic de la Facultat de Medicina de Barcelona.[3]
Va tenir per deixebles Antoni Vilanova, Victorià Codina Lánglin, Antoni Alsina, Aniceto Marinas, Miguel Ángel Trilles i Rodrigo Álvarez Blanco.[4]
El seu estil estètic és catalogat com romàntic, acadèmicament robust i d'alta escola.[5] Es va dedicar, fonamentalment, al tema religiós.[1]
Obres modifica
Verge Dolorosa. (Museu Frederic Marès).[6]
Bibliografia modifica
| Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- AZCUE BREA, Leticia (2009), “Escultores catalanes del siglo XIX en el Museo del Prado”, Boletín del MNAC nº 10, Barcelona, 2009, pp. 111-139.[1]
- AZCUE BREA, Leticia (2019), " “La melancolía de Roma: la escultura religiosa académica en la Corte alfonsina. Ecos puristas en la obra de Martín Riesco, los hermanos Vallmitjana o Samsó”, en Alejandro Cañestro (Coord.), Svmma Stvdiorum Scvlptoricae, In memoriam Dr. Lorenzo Hernández Guardiola, II Congreso Internacional de Escultura Religiosa, Crevillent, 25 al 28 de octubre de 2018, Instituto alicantino de Cultura y Diputación de Alicante, 2019, pp. 59-104. [2]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Buscador sencillo-Juan Samsó y Lengly» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ «L'ESCULTOR AGUSTÍ CLARAMUNT MARTÍNEZ O INTENTAR FER SURAR EL MÓN DE L'ART CATALÀ». Criticart, 30-01-2019. [Consulta: 17 juny 2020]. ««La mare, Joana Lengli Anglada, nascuda a Palma, tot i que sembla que va ser per raons laborals del pare, Josep Lengli (sic., ja que la forma d'escriure el seu cognom ha anat evolucionant al llarg dels anys i dels registres) de pare originari d'Alemanya. La mare, Magina Anglada, era de Santa Maria de Segur. La parella tenia una altra filla, Francesca Lengli Anglada, nascuda a Barcelona el 6 de desembre de 1798, sent batejada el dia 7 a la parròquia de Sant Just i Pastor. Aquest naixement és el que ens fa pensar que l'estada de la parella a Mallorca, on va néixer Joana, era per una situació temporal de la família. Fent un incís, dir que Francesca Lengli Anglada era la mare d'un altre gran escultor, Joan Samsó Lengli(y), nascut a Gràcia, Barcelona, el dia 3 de novembre de 1834. Aquest, ja reconegut artista a principis de la dècada dels 70, destacà especialment per les seves figures de temàtica religioses. Samsó tenia taller al carrer del Consell de Cent de Barcelona, on ensenyava a joves artistes com el seu cosí, Victorià Codina, i a Agustí Claramunt.»»
- ↑ Mauricio Sánchez Menchero, Alfons Zarzoso, José Pardo-Tomás. Cuerpos mostrados (en castellà). Barcelona: Grup editorial Siglo veintiuno, 2019. ISBN 9786070310027. «Mentre que al seu antecessor en el lloc, Joan Samsó i Lengly (1834-1908), li havien encomanat diverses representacions del cos normatiu, o genèric, a Nobas li demanaren models la finalitat dels quals era la "nova"objectivitat...»
- ↑ Subirachs i Burgaya, Judit. L'escultura del segle xix a Catalunya: del romanticisme al realisme. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994, p. 83. ISBN 8478265775.
- ↑ Subirachs i Burgaya, Judit. L'escultura del segle xix a Catalunya: del romanticisme al realisme. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994, p. 258. ISBN 8478265775. «Contemporani dels Vallmitjana i de Roig Solé fou un altre escultor que centrà la seva producció en imatges religioses per a esglésies: Joan Samsó i Lengly (1834-1908), l'estil del qual segons paraules de Feliu Elias, era acadèmicament robust i d'alta escola.»
- ↑ «Modernisme: Accés obert». Universitat de Barcelona. Arxivat de l'original el 2020-06-17. [Consulta: 17 juny 2020].